Culex
|
||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 |
||||||||||||
| Culex quinquefasciatus | ||||||||||||
| Règne | Animal | |||||||||||
| Embrancament | Arthropoda | |||||||||||
| Sosembr. | Hexapoda | |||||||||||
| Classa | Insecta | |||||||||||
| Sosclassa | Pterygota | |||||||||||
| Infraclassa | Neoptera | |||||||||||
| Superòrdre | Endopterygota | |||||||||||
| Òrdre | Diptera | |||||||||||
| Sosòrdre : | Nematocera | |||||||||||
| Familha | Culicidae | |||||||||||
| Sosfamilha : | Culicinae | |||||||||||
| Culex Linnaeus, 1758 |
||||||||||||
Percorrètz la zoologia sus Wikipèdia:
|
||||||||||||
Culex es un genre de moissal, que mai d'una espècias son vectors de malautiás importantas, coma la fèbre del Nil occidental (Culex quinquefasciatus), la filariòsi, l'encefalita japonesa, l'encefalita de Sant Loís e lo paludisme aviari (Culex pipiens).
L'adulte mesura de 4 a 10 mm, format d'un cap, d'un torax, d'un abdomèn e possedís un parelh d'alas.
Cicle de vida [modificar]
Le cicle de desvolopament dura doas setmanas e implica una metamorfòsi completa: pendent los divèrses estadis i a de cambiaments de morfologia e tanben de talha).
Les uòus son ponduts individualament o en grop, segon l'espècia. Espelisson en preséncia d'aiga per donar una larva de primièr estadi. Los estadis larvaris successius son aqüatics e las larvas se noirisson de matèrias organicas e de plantas per abotir a una aumentacion de talha. Las larvas del seisen estadi evoluisson en ninfas, en forma de virgula. La ninfa arrèsta de se noirir e dona naissença a un adulte aprèp un jorn o dos.
Tièra de las espècias [modificar]
Existisson divèrsas espècias fòrça vesinas morfologicament mas diferentas per la morfologia de sas pèças genitalas.
- Sosgenre Lutzia
- Sosgenre Neoculex
- Culex (Neoculex) acrostichalis
- Culex (Neoculex) adami
- Culex (Neoculex) adersianus
- Culex (Neoculex) albiventris
- Culex (Neoculex) andreanus
- Culex (Neoculex) calabarensis
- Culex (Neoculex) galliardi
- Culex (Neoculex) horridus
- Culex (Neoculex) insignis
- Culex (Neoculex) kingianus
- Culex (Neoculex) pulchrithorax
- Culex (Neoculex) rima
- Culex (Neoculex) rubinotus
- Culex (Neoculex) salisburiensis
- Culex (Neoculex) subsalisburiensis
- Culex (Neoculex) seyrigi
- Culex (Neoculex) wigglesworthi
- Sosgenre Culex
- Culex (Culex) pipiens Linnaeus, 1758
- Culex (Culex) quinquefasciatus Say, 1823
- Sosgenre Eumelanomyia
- Culex (Eumelanomyia) laplantei
- Culex abominator Dyar and Knab, 1909
- Culex anips Dyar, 1916
- Culex apicalis Adams, 1903
- Culex arizonensis Bohart, 1949
- Culex atratus Theobald, 1901
- Culex bahamensis Dyar and Knab, 1906
- Culex boharti Brookman and Reeves, 1950
- Culex chidesteri Dyar, 1921
- Culex conservator Dyar and Knab, 1906
- Culex conspirator Dyar and Knab, 1906
- Culex corniger Theobald, 1903
- Culex coronator Dyar and Knab, 1906
- Culex declarator Dyar and Knab, 1906
- Culex decorator Dyar and Knab, 1906
- Culex erraticus (Dyar and Knab, 1906)
- Culex erythrothorax Dyar, 1907
- Culex idottus Dyar, 1920
- Culex inflictus Theobald, 1901
- Culex inimitabilis Dyar and Knab, 1906
- Culex interrogator Dyar and Knab, 1906
- Culex iolambdis Dyar, 1918
- Culex lucifugus Komp, 1936
- Culex mollis Dyar and Knab, 1906
- Culex mulrennani Basham, 1948
- Culex nigripalpus Theobald, 1901
- Culex peccator Dyar and Knab, 1909
- Culex peus Speiser, 1904
- Culex pilosus (Dyar and Knab, 1906)
- Culex pleuristriatus Theobald, 1903
- Culex reevesi Wirth, 1948
- Culex restuans Theobald, 1901
- Culex salinarius Coquillett, 1904
- Culex similis Theobald
- Culex taeniopus Dyar and Knab, 1907
- Culex tarsalis Coquillett, 1896
- Culex territans Walker, 1856
- Culex thriambus Dyar, 1921
- Culex toweri Dyar and Knab
Referéncias [modificar]
- Referéncia ITIS : TSN 126455 Culex (en)
