Crocus sativus

Pels articles omonims, vejatz safran.

Safran
Crocus sativus
Classificacion classica
Règne	Plantae
Division	Magnoliophyta
Classa	Liliopsida
Òrdre	Liliales
Familha	Iridaceae
Genre	Crocus
Nom binomial
Glycine max Crocus sativus
Percorrètz la zoologia sus Wikipèdia:

Lo safran es una planta cultivada del genre Crocus sativus de la familha de las Iridacèas. La flor possedís tres estigmatas (extremitats distalas dels carpèls de la planta).

Estils e estigmatas son sovent secats e utilizats en cosina coma espècia (assasonament o agent colorant jaune). Lo safran es un dels ingredients del bolhabaissa e de la paella valenciana.

Lo nom de safran deriva del latin vulgar safranum e aqueste de l'arabi aṣfar (أَصْفَر), que significa « jaune ».

La planta es originària de l'Orient Mejan. Lo safran cultivat proven de l'espècia originària de Creta (sa cultura i es atestada tre l'epòca minoïca, dins de frescas) nomenada Crocus cartwrightianus. Actualament es una planta estèrla que se reprodutz per bulbes (o pus precisament còrms).

Dins sa composicion quimica entran entre autres: picrocrocina, safranòl, carotenoïdes e crocina. A de proprietats medicinalas.

Foguèt longtemps una marchandisa entre las mai caras al mond per unitat de pes.

Cultura

Fresca minoïca de Cnòssos (Creta) representant un òme (del còrs blau) qu'es a culhir las flors de safran.

Actualament lo safran es cultivat de la Mediterranèa Occidentala fins a Cashmir. Necessita un clima mediterranèu amb d'estius secs (tròp de pluèja lo pòt poirir), una prima moderadament plujosa e qualques pluèjas abans la culhida, que se fa en auton. Resistís a de geladas de fins a -10 °C e a las nautas temperaturas estivalas. Es una cultura tipica de La Mancha (comarca meridionala de la Meseta). Malgrat son prètz elevat (que cal separar manualament las estigmatas de la flor), es en decadéncia en Espanha.