Crocus sativus

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar
Pagina d'ajuda sus l'omonimia Pels articles omonims, vejatz safran.

Lo safran es una planta cultivada del genre Crocus sativus de la familha de las Iridacèas. La flor possedís tres estigmatas (extremitats distalas dels carpèls de la planta).

Estils[1] e estigmatas son sovent secats e utilizats en cosina coma espècia (assasonament o agent colorant jaune). Lo safran es un dels ingredients del bolhabaissa e de la paella valenciana.

Lo nom de safran deriva del latin vulgar safranum e aqueste de l'arabi aṣfar (أَصْفَر), que significa « jaune ».

La planta es originària de l'Orient Mejan. Lo safran cultivat proven de l'espècia originària de Creta (sa cultura i es atestada tre l'epòca minoïca, dins de frescas) nomenada Crocus cartwrightianus. Actualament es una planta estèrla que se reprodutz per bulbes (o pus precisament còrms).

Dins sa composicion quimica entran entre autres: picrocrocina, safranòl, carotenoïdes e crocina. A de proprietats medicinalas.

Foguèt longtemps una marchandisa entre las mai caras al mond per unitat de pes.

Cultura[modificar | modificar la font]

Fresca minoïca de Cnòssos (Creta) representant un òme (del còrs blau) qu'es a culhir las flors de safran.

Actualament lo safran es cultivat de la Mediterranèa Occidentala fins a Cashmir. Necessita un clima mediterranèu amb d'estius secs (tròp de pluèja lo pòt poirir), una prima moderadament plujosa e qualques pluèjas abans la culhida, que se fa en auton. Resistís a de geladas de fins a -10 °C e a las nautas temperaturas estivalas. Es una cultura tipica de La Mancha (comarca meridionala de la Meseta). Malgrat son prètz elevat (que cal separar manualament las estigmatas de la flor), es en decadéncia en Espanha.

Nòtas[modificar | modificar la font]

  1. La « tija » religant una estigmata a la rèsta de la planta.