Convencion sul comèrci internacional de las espècias de fauna e de flòra salvatjas menaçadas d'escantiment

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar

La Convencion sul comèrci internacional d'espècias de fauna e de flòra salvatjas menaçadas d'escantiment (CITES segon la sigla anglosaxona) es un acòrdi intergovèrnamental signat lo 3 de març de 1973 a Washington. Son objècte fondamental es de protegir las espècias animalas e vegetalas menaçadas d'escantiment pels escambis internacionals en contrarotlant lo comèrci. Es coneguda tanben jol nom de « Convencion de Washington ».

Un secretariat permanent installat a Genèva es encargat d'assegurar la seguida de l'aplicacion de la Convencion. En 2004, lo nombre d'aderents a la Convencion de Washington se monta a 166. La Convencion es aplicabla als Estats Units dempuèi lo 14 de genièr de 1974 (1èr país dins l'òrdre cronologic), en França dempuèi l'11 de mai de 1978 e en Belgica dempuèi le 3 d'octobre de 1983.

Lo contraròtle s'aplica tant als animals e vegetals, vivents o mòrts, coma a totas las partidas reconeissablas e tanben als produches derivats (mantèls de forradura per exemple). Tota persona, o tota societat, transportant de plantas o d'animals inscriches dins los annèxes es concernida, quina que siá la tòca de l'operacion (comèrci, present, usatge personal...).

Las espècias inscrichas pòdon far l'objècte d'un transpòrt pas que jol cobèrt de documents prevists per la Convencion (permés d'exportacion, permés d'importacion...), desliurats per las autoritats competentas (per França, es lo Ministèri de l'Ecologia, jol cobèrt scientific del Musèu Nacional d'Istòria Naturala).

Las espècias animalas e vegetalas concernidas per la Convencion son enumeradas dins los tres annèxes :

  • Annèxe I : espècias menaçadas d'escantiment (environ 830) pas de comèrci ;
  • Annèxe II : espècias vulnerablas (environ 32 500) que son comèrci es pas interdit mas reglamentat ;
  • Annèxe III : espècias inscrichas (environ 300) dins lo quadre nacional d'un país.

Al nivèl de l'Union Europèa, un reglament comunautari datant de 1984 assegura la coordinacion e lo renfòrçament de las règlas aplicablas dins lo quadre de l'Union.

Las Conferéncias de la CITES[modificar | modificar la font]

Cada dos o tres ans, una « Conferéncia de las Partidas » reünís totes los Estats membres per examinar las evolucions d'aportar a la Convencion de manièra a melhorar son eficacitat.

La tretzena session de la Conferéncia de las Partidas s'es acabada lo 14 d'octobre de 2004 a Bangkok. Pel primièr còp, la CITES intègra d'arbres e de peisses, çò que permetrà una proteccion melhora d'aquestas espècias contra lor subrexplotacion (per exemple pel peis Napoleon). La CITES estend tanben son accion a la flòra medicinala que sa comercializacion coneis un creis fòrça important.

La catorzena Conferéncia es prevista en 2007 als Païses Basses.

Vejatz tanben[modificar | modificar la font]

Ligams extèrnes[modificar | modificar la font]