Combustible fossil

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar
exemple de tèxte

Lei combustibles fossils (o combustibles mineraus) son de combustibles nascuts de la transformacion de matèrias organicas, per descomposicion, compression e/o calor, en un procès long, e conservat generalament en jaç sosterranh. Son la matèria premiera de l'indústria quimica e la fònt d'energia pus utilizada dins lo monde. Lo carbon de tèrra, lo petròli e lo gas natural son lei combustibles fossils principaus.

Formacion dei combustibles fossils[modificar | modificar la font]

Descomposicion de la biomassa[modificar | modificar la font]

Leis èstres vivents son magerament compausats de carbòni, d'idrogèn e d'oxigèn. Après sa mòrt, aquela matèria organica se descompausada en causa de l'activitat microbiologica. Dins de condicions aeròbias, es a dire que lo dioxigèn pòu circular liurament, tot lo carbòni es transformat en dioxid de carbòni CO2. Se parla alora d'un fenomèn de « mineralizacion complèta ». En revènge, s'aquela matèria se situa dins de condicions anaeròbias, coma un jaç sosmarin per exemple, la mineralizacion complèta s'arrestar quand la quantitat de dioxigèn inicialament presenta es totalament consommat. Ansin, una fraccion relativament febla de la matèria organica va sedimentar e subir de reaccions diferentas que serán a l'origina dei combustibles fossils.

Formacion e pirolisi de querogèn[modificar | modificar la font]

En l'absència de dioxigèn dins lo jaç sedimentari, l'activitat de bacterias anaeròbias es la soleta possibla. Aquelei bacterias retiran alora l'oxigèn e l'azòte qu'an besonh per formar un residú dich querogèn. Aqueu darrier es una mescla de compausats de massa moleculara fòrça granda magerament formats de carbòni e d'idrogèn. Aquela activitat se debana dins la crosta terrèstra fins a de prefondors d'unei milièrs de mètres.

La tectonica dei placas entraïna l'enfonsament dau jaç sedimentari tenent lo querogèn amb una velocitat de quauquei mètres a quauquei desenaus de mètres per milion d'annadas. Dins lo corrent d'aquel enfonsament, lo querogèn es somés a de pressions e de temperaturas mai e mai autas. Quand una prefondor d'unei milièrs de mètres es agantada, la temperatura pòu agantar una valor sufisenta (entre 50 e 120°C) per entraïnar la descomposicion de querogèn. Aquela pirolisi causa magerament la formacion de petròli, de gas natura, de dioxid de carbòni e d'aiga.

Inicialament, lei produccions de petròli e de gas se debanon d'un biais simultanèu. Puei, quand la prefondor aumenta, e donc la temperatura, la formacion de petròli va passar per un maximum entre -2 000 e -3 000 m avans de venir negligibla en comparason d'aquela de gas a partir de -3 500 m.

Formacion de jaciments[modificar | modificar la font]

Fònt bitumosa naturala dins la comuna de Clarmont d'Auvèrnhe.

Lei produchs de la reaccion de pirolisi de querogèn son inicialament presoniers au sen dau jaç sedimentari dich « roca maire ». Pasmens, pòdon èstre expulsats d'aqueu jaç segon de mecanismes mau coneguts a l'ora d'ara. Se pensa que lei microfissuras de la roca en causa de l'aumentacion de la pression intèrna serán en partida a l'origina dau fenomèn. Après aquela expulsion, aquelei produchs montan vèrs la superficia de la Terra. Se rescòntran de rocas porosas, pòdon èstre pres a la leca e formar un jaciment en prefondor. Dins lo cas contrari, van arribar a la superficia. Ansin, lei premiers jaciments de petròli coneguts èran situats pròche de la superficia sota la forma d'afloraments.

Combustibles fossils principaus[modificar | modificar la font]

Carbon[modificar | modificar la font]

Lo carbon es una forma especiala de querogèn formada a partir de matèria organica venent de vegetaus superiors coma d'aubres o de feuses. Sa pirolisi va entraïnar la formacion de compausats que la concentracion de carbòni será mai e mai auta :

  • la torba que tèn una concentracion situada entre 50 e 55%.
  • lo lignit que tèn una concentracion situada entre 55 e 75%.
  • l'olha que tèn una concentracion situada entre 75 e 90%.
  • l'antracita que tèn una concentracion superiora a 90%.

La pirolisi d'aquela forma de querogèn forma tanben dau petròli e dau gas naturau. Aqueu darrier es lo responsable dei « còps de griso » que se debanan de còps dins lei minas de carbon.

Petròli[modificar | modificar la font]

Cada jaciment de petròli tèn una composicion unica que despend de son origina biologica e geologica. Lo petròli es donc compausat de milièrs de moleculas diferentas que son magerament d'idrocarbur. En foncion de sa composicion, lei petròlis son classats entre tres categorias principalas :

  • parafinica quand lo petròli tèn una quantitat gròssa d'alcans.
  • naftenica quand lo petròli tèn una quantitat gròssa de moleculas ciclicas o policiclicas.
  • aromatica quand lo petròli tèn una quantitat gròssa de moleculas aromaticas.

Lo petròli brut, es a dire avans son rafinatge, tèn tanben un nombre grand d'elements diferents de carbòni e d'idrogèn. Lei principaus son lo sofre (de 0,1 a 5,0%), l'azòte e l'oxigèn (de 0 a 1,0 %) e de metaus coma vanadi o niquèl.

Gas naturau[modificar | modificar la font]

Quand la prefondor aumenta, leis idrocarburs formats per pirolisi pòdon èstre cracinats per la temperatura e formar d'alcans mai e mai leugiers fins au metan CH4 que lo compausat principau de gas naturau. Dins aquò, coma per lo petròli, d'un jaciment a un autre, se pòu trobar de quantitats diferentas d'alcans tenent dos a uech atòms de carbòni, de sulfur d'idrogèn, de diazòte o de dioxid de carbòni.

Idrocarburs non convencionaus[modificar | modificar la font]

Aflorament d'arena bituminós a Trinidad e Tobago.

Leis idrocarburs non convencionaus son de combustibles fossils diferents de petròli, de carbon e de gas naturau. De còps, l'apelacion es tanben atribuida ai jaciments d'aquelei tres produchs que son situats dins d'endrechs malaisats d'agantar coma un jaç fòrça prefond au fons d'un ocean. Seis utilizacions son recentas, o en cors d'estudi, e permesas per la demanda creissenta de petròli e l'aumentacion consecutiva de son pretz. Lei principaus son :

  • leis arenas bituminós.
  • lei pissarras bituminosas.
  • leis idrats de metan.
  • lo gas de pissara.
  • leis òlis de pissara.
  • lo gas d'olha.

L'esplecha de certaneis idrocarburs non convencionaus a ja començat especialament au Canadà qu'es vengut d'aqueu biais un productor important de petròli e ais Estats Units. En Euròpa, es encara relativament limitada en causa dei pollucions fòrça importanta causadas per aquelei tecnicas.

Utilizacions[modificar | modificar la font]

Transpòrt[modificar | modificar la font]

Lei formas solidas coma lo carbon e subretot liquida coma leis idrocarburs derivats de petròli (essència, gazole, querosèn...) son aisadas de transportar e sei combustions permeton d'obtenir una quantitat gròssa d'energia. Ansin, lei combustibles fossils son la fònt d'energia principala dins lo domeni dei transpòrts terrèstres, aerians o maritims dempuei lo començament de la Revolucion Industriala e leis invencions dei maquinas de vapor e de motors de combustion. Lei transpòrts representan donc l'utilizacion premier dei combustibles fossils. Per exemple, ais Estats Units, un baril de petròli es utilizat a 81% per produrre d'essència, de querosèn e de gazole.

Produccion d'electricitat[modificar | modificar la font]

Per de rasons similaras au domeni dei transpòrts, lei combustibles fossils, magerament carbòni e gas naturau, son tanben fòrça utilizats per la produccion d'electricitat dins de centralas termicas. En 1999, 40% de l'electricitat mondiala èra producha gràcias au carbon, 17% gràcias au gas naturau e 6% gràcias au petròli.

Indústria quimica[modificar | modificar la font]

Complèx petroquimic dau Martegue.

L'indústria quimica es un utilaire important de combustibles fossils, magerament d'idrocarburs simples, que son utilizats per produrre de moleculas pus complèxas coma lei plastics, d'engrais o de cieras.

Materiaus de construccion[modificar | modificar la font]

Leis idrocarburs que tènon lei massas molecularas pus pesantas an de formas solidas dins lei condicions normalas de pression e de temperatura. Se pòdon donc utilizar coma materiau de construccion magerament sota la forma d'asfalt o de quitran per lo revestiment dei rotas.

Reservas mondialas[modificar | modificar la font]

Reservas de petròli per país.

En causa dau temps lòng necessari per transformar la matèria organica en combustibles fossils, aquelei darriers son de ressorsas non renovablas e lei ressorsas disponiblas son una question importanta per la societat umana contemporanèa.

En 2006, lei resèrvas conegudas de carbon èran estimadas a aperaquí 997 miliards de tonas, aquelei de petròli a 1,3 miliards de barils e aquelei de gas naturau a aperaquí 6 000 000 miliards de mètres cube. En foncion de la produccion actuala d'aquelei ressorsas, aquò representava :

  • 148 annadas de produccion de carbon.
  • 43 annadas de produccion de petròli.
  • 61 annadas de produccion de gas naturau.

Dins aquò, l'existéncia de jaciments desconeguts de carbon e de gas naturau es fòrtament sospichats per lei scientifics e leis industriaus. En revènge, lei ressorsas de petròli semblan demenir pauc a pauc e lei descubèrtas de jaciments novèus son vengudas mai malaisadas entraïnant la recèrca de fònts d'energia alternativa o l'esplecha de jaciments dichs non convencionaus.

La reparticion d'aquelei reservas es relativament pauc uniforma. Per lo carbon, se situan principalament ais Estats Units, en China, en Russia, en Austràlia, en Índia e en Alemanha. Per lo gas naturau, se situan en Russia, en Iran, au Turcmenistan e au Qatar. Enfin, per lo petròli, son situadas au Pròche-Orient, au Venezuela, au Canadà, ais Estats Units, au Nigeria e en Russia. Son un enjòc estrategic major e pòdon faire l'objècte de conflictes armats entre estats o entre grops de populacion.

Pollucions[modificar | modificar la font]

Naufragi de l'Exxon Valdez de lòng de la costat d'Alaska en 1989.

L'utilizacion dei combustibles fossils es una fònt de pollucion atmosferica importanta en causa de l'emission de gas (CO2, SO2, NOx...) favorizant l'efièch de sèrra e donc l'escaufament globau au nivèu mondiau. Au nivèu locau, pòdon causar de pollucions de l'atmosfèra dei vilas e entraïnar l'aparicion de malautiás respiratòrias.

Leis emissions dirèctas d'idrocarburs dins lo mitan naturau representa tanben una fònt de pollucion grèva, especialament per lei mitans aquatics, car aquelei produchs son generalament relativament persistents e cancerigèns. Leis accidents dins lo domeni dau transpòrt d'idrocarburs entraïnan generalament de pollucions espectaclosas. Dins aquò, leis emissions volontàrias coma aquelei realizadas per lei petrolièrs dins leis oceans son un problema pus grèu per l'environament en causa de sei frequéncias superioras.

Enfin, se fau notar que l'esplecha novèla dei jaciments dichs non convencionaus necessita l'utilizacion de tecnicas fòrça polluissenta e consomant fòrça d'aiga[1]. D'accidents a tanben agut luòc durant d'operacions de foratge en direccion de jaciments situats en prefondor coma dins lo Gòf de Mexic en 2010[2].

Nòtas e referéncias[modificar | modificar la font]

  1. (fr) Emmanuel Raoul, Sous les sables bitumineux de l’Alberta, Le Monde Diplomatique, abriu de 2010. [1]
  2. (fr) Emmanuel Raoul, Sommet UE-Canada : les sables bitumineux en accusation, Le Monde Diplomatique, 5 de mai de 2010. [2]

Bibliografia[modificar | modificar la font]

Ball, Max W.; Douglas Ball, Daniel S. Turner (1965). Edicions Bobbs-Merrill: This Fascinating Oil Business (en anglés).