Colors primàrias

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar

Una color primària o elementària es una color que la mèscla amb las autras permet de reproduire una granda paleta de colors, idealament l'ensems de las colors visiblas. Per la sintèsi additiva (écrans...), las colors primárias son lo roge, lo verd e lo blau; per la sintèsi sostractiva (estampariá...), s'agís del magenta, del cian e del jaune. En pintura, se parlava par mesconeissença, fa longtemps, de roge, jaune e blau.

 
 
 
Lo magenta, lo cian e lo jaune, de naut cap al bas.

Definicion e istòria[modificar | modificar la font]

La nocion de color primária es arbitrària, perque dependenta dirèctament del sistèma utilizat per representar las colors. Se pòt per exemple considerar que dins las òbras primièras d'art rupèstre, l'òcra de la tèrra, lo negre de la soja e lo beurèl clar de la pèira, son las tres colors primàrias d'un sistèma rudimentari permetent ja de produire una gamma de colors intermediárias. Tanben se pòt considerar qu'existisson sièis colors primàrias dins lo cas d'una pintura realizada a partir d'aquelas sièis colors, del moment cap pòt pas èsser obtenguda per mèscla de las autras.

Pasmens, l'usatge corrent es de nomenar "colors primárias" las tres colors mai eficaças dins un sistèma donat, aquel nombre redusit permetent ja de cobrir una grand partida de las colors possiblas.

Explicacion scientifica[modificar | modificar la font]

La lutz es compausa de fotons podent cadun correspondre a una color monocromatica diferenta. Sol un espectrometre es capable d'analisar simultanèament una tela diversitat de fotons. L'uèlh uman efectua una analisa aproximativa amb tres tipes de còns que los pics de sensibilitat correspondon aproximativament a las colors roja, verda, e blava.

Inconvenient: sèm per exemple incapables de distingar la diferéncia entre un flús luminós compausat unicament de fotons iranges, e un flús luminós compausat d'una mèscla de fotons jaunes e roges (metamerisme), alara qu'un espectrometre será capable de diferenciar la composicion de las luces emesas per una caròta e la tinta d'un estilo irange.

Avantatge: aquó simplifica fòrça lo procés de reproduccion de las colors. Inutil de cercar a reproduire l'espèctre inicial dins tota son eventuala complexitat, sufís que l'espèctre sintetizat excita dels meteis biais lo nòstres còns. Atal, sonque tres colors plan causidas sufison a simular pel nòstre uèlh la majoritat dels espèctres possibles. Aquela tridimencionalitat de la percepcion umana de las colors permet tanben de descriure las colors que podèm percebre segon los tres parametres de tinta, saturacion e luminositat.

Las colors primárias en sintèsi additiva[modificar | modificar la font]

Sintèsi additiva: de rais de lutz se superpausan.

Dins aquel cas, fabricam dirèctament los fotons que van aténher lo nòstre uèlh. S'obtien una excellenta cobertura de las colors possiblas causissent las tres colors correspondentas als pics de sensibilitat dels nòstres còns (la cobertura seriá quitament perfècta se poiriam excitar dirèctament nòtre nèrvi optic).

Aquelas valors varian segon los individús.

En 1931, la Comission Internacionala de l'Esclairatge fixèt de primaris matematics de referéncia pels calculs, adoptant las longors d'onda seguentas[1] :

  • roge: chifre redon de 700 nm,
  • verd: 546,1 nm (correspondent e una raia espectrala del mercuri),
  • bleu : 435,8 nm (autra raia del mercuri).


Las colors segondárias obtengudas per addition de doas colors primárias son lo magenta (R+B), lo jaune (R+V) e lo cian (B+V). La soma dels tres fluses dona de lutz blanca (R+B+V).

La modulacion de l'intensitat dels fluses lumoses addicionats permet d'obtenir totas las tintas intermediárias.


La sintèsi additiva es utilizada dins gaireben totas las tecnologias dels ecrans colors: lo tub catodic, l'ecran LCD, l'ecran de plasma, lo vidèoprojector en sortida (a vegadas en intèrne). S'utiliza tanben pel captor des aparelhs fotografics numerics, la LED multicolora, l'esclairatge de scèna, e gaireben totes los formats de fichièr d'imatge...

L'esclairatge de scèna, las LED multicoloras embrunida, o los vidèoprojectors de tres objectius son d'escasenças raras que l'addicion se fa pas par tramatge, mas amb una vertadièra superposicion dels fluses luminoses.

Las colors primárias en sintèsi sostractiva[modificar | modificar la font]

La sintèsi sostractiva: de filtres se superpausan, la lutz es absorbada.

En sintèsi sostractiva, anam d'una lutz blanca, per li sostraire d'unans de sas compausantas mejans de filtres.

  • Passant mejans un filtre magenta, que daissa passar lo roge e lo blau, li es sostrai sa compoausanta verda.
  • Passant mejans un filtre jaune, que daissa passar lo roge e lo verd (e lo jaune), li es sostrai sa compausanta blava.
  • Passant mejans un filtre cian, que daissa passar lo blau e lo verd (e lo cian), li es sostrai sa compausanta roja.

En associant dos filtres, s'obtenon las tintas secondárias de la sintèsi sostractiva, que son las quitas colors primárias de la sintèsi additiva. Exemple: passant mejans un filtre magenta puèis jaune, sol lo roge demòra, perque es suprimida la compausanta verda puèis blava de la lutz blanca. Tanben se pòt considerar lo quite roge coma lo resultat d'una operacion d'interseccion de las bendas espectralas que daissan passar los filtres magenta e jaune:

M ∩ J = (R ∪ B) ∩ (R ∪ V) = R.

L'utilizacion combinada dels tres filtres bloca tot l'espèctre luminós, donant de negre:

M ∩ J ∩ C = \varnothing \,.

Dins qualques aplicacions (estampariá, papièr foto argentic color...) la lutz efectua un va e ven dins aquelas sisas de filtres. Lo retorn modifica gaire la color obtenguda, aquela ja foguèt filtrada a l'anar. Las tintas intermediárias s'obtenon o en modulant la densitat dels filtres (papièr foto argentic color...), o amb una trama (estampariá...).

La sintèsi sostractiva per l'estamapariá e los formats de fichièrs dedicats a l'estampariá, la mèsclas de las tintas en general, lo papièr fotografic color, la diapositiva, lo filme de cinèma, la majoritat dels vidèoprojectors en intèrne... La quadricromia CMJN utilizada en estampariá s'inscrich parfèctament dins aquel encastre. En efècte, lo negre (N) es pas dins aquel sistèma una color primária, perque es possible de l'obtenir en superpausant las 3 primièras. Sa preséncia permet sonque de redusir los costes d'impression utilisant mens de tinta de color. Mas los filmes de colors argentics non inversibles, nomenats negatius color, son un cas un pauc particular a causa de l'utilizacion de colors complementárias.

Las colors primárias en pintura[modificar | modificar la font]

La pintura es un cas particular per de rasons culturalas e tecnicas.

Culturalas, perque los diferents usatges artistics o tecnics d'un costat, e scientifics d'autre, creant une ambiguïtat dins lo vocabulari utilizat. Atal es abitualament convengut en pintura que las colors primárias son lo roge, lo jaune, e lo blau. Mas aquel roge seriá mai precisament lo "roge-magenta", lo roge utilizat en sintèsi additiva essent qualificat de vermelhon. Tanben, aquel blau se raprochariá del cian, lo blau utilizat en sintèsi additive essent pusleu lo blau otramer... veire a vegadas indigòt.

Tecnicas, car se la superposicion dels pigments dins l'espessor de la pintura induch puslèu un comportament de tipe sostractiu, lor juxtaposicion en superfícia induch puslèu un comportament de tipe additiu (se la pintura se comportava sonque coma una sintèsi sostractiva, la mèscla de roge e de jaune deuriá donar de roge, pas l'irange). Aquò explica los problèmas de desaturacion pendent las mèsclas, e lo domèni fòrça redusit de colors produchas per las tres colors primárias en pinture, al respècte a las puras sintèsis additivas e sostractivas (las peintras se contentan rarament de tres pigments).

Limitas[modificar | modificar la font]

Pendent lo sègle XXt, los estudis totjorn mai pregondas sus la lutz e sa percepcion per l'uèlh uman permetèron d'aprochar melhor las limitas de la nocion de colors primárias. Cal pasmens notar que los tres exemples de nuanças, donadas dins aquel paragrafe, a la nocion de colors primárias, vertadièrament son pas que de rafinaments d'un concèpt extrèmament eficaç.

Una d'aquelas limitas, e segurament mai aisida comprene, es ligat a l'intensitat luminosa. L'eficacitat dels còns qu'assegura la vision colorada per l'uèlh uman es mai flaca qu'aquela dels bastonets. Aqueles darrièrs an un espèctre de sensibilitat mai larg e gaireben uniforme d'un bastonet a l'autre. Quand l'estimulacion luminosa es flaca, lo ròtle dels bastonets venon predominant dins la vision e la percepcion de las colors n'es mermada.

E mai sèm pas totes egals devant la percepcion de las colors. D'estandards internacionals de colors primárias foguèron establits d'en primièr en 1931 per la Comission Internacionala de l'Esclairatge partent d'estudis estatisticas d'uns subjèctes etnicament semblables. Pr'amor existís una granda variança dels fenotipes en la matèria. Per exemple qualques individús possedarián quatre tipes de còns, alara que d'autres patisson de daltonisme o d'acromatopsia (abséncia totala de vision de las colors).

Encara, lo captor (l'uèlh), es pas totalament determinant dins la percepcion de las colors. La transmission e subretot l'interpretacion del senhal es essenciala. Atal, segon l'educacion e lo mitan de populacions son menadas a distingar de nuanças de colors indiscernibles per d'autres. D'estudis etnologiqcas sus de populacions d'indians de Sudamerica an per exemple mostrat l'abondança de las nuanças dels verds que podont distingar. Es probable que las approximacions tecnicas e etnicas que decidiguèron de las causidas de las colors primárias sián fòrça mens valables per de tals gropes etnics e que de fòrça nuanças de las colors, conegudas per aqueles, sián dificilament representadas per los estandards de la CIE.

Articles connèxes[modificar | modificar la font]

Notas[modificar | modificar la font]

  1. (fr)Psychologie de la perception. André Delorme. Ed: Vigot. ISBN 2-7607-0090-9