Colchicum

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar

Colchicum es un genre de plantas erbacèas vivaças de la familha de las Liliaceae, o de las Colchicaceae segon la classificacion filogenetica. La World Checklist (Kew liste[1]) ne repertòria una centana d'espècias. Lo nom Colchicum es derivat de Colchide, que la magiciana Medèa abitava. Lo mai grand nombre d'espècias s'encontra dins los Balcans e en Asia menora.

Se sonan en occitan colquic o bramavaca .

Descripcion[modificar | modificar la font]

Fruchs de Colchicum autumnale entre las fuèlhas al printemps

Los colquics son de plantas de Còrm. Las flors de gaireben totas las espècias apareisson a la fin d'estiu. La planta desapareis enseguida fins a la prima degenta, quand las fuèlhas e lis fruchs emergisson (Filium ante patrem).

Qualques espècias coma Colchicum bulbocodium Ker Gawl. dels Alps occidentals, Colchicum hungaricum Janka dels Balcans e Colchicum luteum Baker d'Asia centrala - la sola espècia de flors jaunas -, florisson a la fin de l'ivèrn entra las fuèlhas ja plan desvelopadas.

Gaireben d'espècias an la partida inferiora de la perianta sòudada en un long tub. Lors flors, que semblan a aquelas dels Crocus sativus, possèdon sièis etamins (contra tres pel crocus).

Nomenclatura[modificar | modificar la font]

La nomenclatura del genre Colchicum es ara fòrça confusa.

L'identificacion corrècta d'una espècia demanda sovent un examèn atentiu de las flors e de las fuèlhas; çò qu'es en practica dificil de realizar sul terren, perque, coma mencionat en dessús, las fuèlhas e las flors de gaireben totas las espècias apareisson a de sasons diferentas.

  • Las flors automnalas de Colchicum autumnale, Colchicum lusitanum e Colchicum neapolitanum son fòrça semblablas. Las fuèlhas de prima son al contrari fòrça diferentas.
  • Al contriar, las fuèlhas de prima de Colchicum cilicium e Colchicum speciosum son fòrça semblables. Lors flors automnalas son al contrari diferentas.

Fòrça espècias recebèron dos o tres noms per diferents autors e un meteis nom foguèt d'autre costat donat a d'espècias diferentas per aqueles meteisses o d'autras autors.

Las filogenias publicada par Vinnersten e Reeves[2] indican que las espècias de tepals fòrça liures, plaçat fins a pauc dins los genres Merendera - estils entièrament liures (prèp de 15 espècias) - e Bulbocodium - estiles sòudats levat al suc (2 espècias), devon èsser (re)integradas dins lo genre Colchicum. Las òbras mai recentas suggerisson en mai que le genre Androcymbium deuriá tanben èsser integrat dins lo genre Colchicum[3]. Androcymbium es un genre mediterranèu e african comportant qualques 40 espècias, que doas existisson en Euròpa:

  • Androcymbium europaeum (Lange) K.Richt. (Espanha)
  • Androcymbium rechingeri Greuter (Crèta)
Colchicum alpinum
dins las Grandes Rousses
Colchicum speciosum
Colchicum bulbocodium

Espècias de tepals sòudats[modificar | modificar la font]

Qualques espècias europèas[modificar | modificar la font]

  • Colchicum alpinum DC., - lo Colquic dels Alps ; espècia miniatura dels Alps occidentalas, de Corsega e d'Itàlia
  • Colchicum autumnale L. (Syn. Colchicum multiflorum Brot.) - lo Colquic d'automne ; espandit dins tota l'Euròpa mejana. Los exemplars de grandas flors d'Euròpa orientala son nomenadas Colchicum pannonicum Griseb. & Schenk.
  • Colchicum bivonae Guss., espècia mediterranèa de grandas flors
  • Colchicum corsicum Baker, espècia endemica de Corsega pròche de Colchicum alpinum
  • Colchicum cupanii Guss., espècia mediterranèa miniatura que las flors apareisson dentre las joves fuèlhas
  • Colchicum hungaricum Janka, espècia miniatura dels Balcans de florason printanièra
  • Colchicum lusitanum Brot. (Syn. Colchicum tenorii Parl.), espècia d'Itàlia e de la peninsula iberica, pròche de Colchicum autumnale
  • Colchicum neapolitanum (Ten.) Ten., espècia mediterranèa pròche de Colchicum autumnale que se tròba sobretot en Provença
  • Colchicum parnassicum Sart., Orph. & Heldr. ex Boiss., espècia endemica dems monts de Grècia
  • Colchicum variegatum L., espècia miniatura de Grècia e de Turquia, que los tepals que s’espandís en estela presentan un motiu prim en damièr, un pau coma aquel de la fritillaria pintarda (Fritillaria meleagris).

Qualques espècias d'Asia menora[modificar | modificar la font]

  • Colchicum baytopiorum C.Brickell, espècia miniatura que las flors apareisson dentre las jovas fuèlhas
  • Colchicum cilicicum (Bois.) Dammer - lo colchic de Cilicia, espècia leugièrament perfumada fòrça florifèra
  • Colchicum speciosum Steven, espècia variabla de grandas flors en calici de tub robust, que resistisson plan al mal temps.
    • var. bornmuelleri (Freyn) Bergmans, sovent elevat al reng d'espècia (Colchicum bormuelleri Freyn), a de mai grandas flors en copa de larga gòrja blanca, etaminas brunencas e tub emeralda.
    • Lo taxon nomenat Colchicum giganteum S. Arn. es una forma de fòrça grandas flors.

Espècias de tepals liures[modificar | modificar la font]

Florason printanièra[modificar | modificar la font]

  • Colchicum bulbocodium Ker Gawl.,- Syn. Bulbocodium vernum L., Colchicum vernum (L.) Stef. : Pirenèus orientals, Alps occidentals. florís entre las joves fuèlhas a las nèus fondudas, sembla a un safran.
    • subsp. versicolor (Ker Gawl.) K.Perss. - Syn. Bulbocodium versicolor (Ker Gawl.) Spreng., Colchicum versicolor Ker Gawl. : Euròpa orientala fins al Caucàs. De flors mai pichonas.
  • Colchicum androcymbioideum (Valdés) K.Perss. – Syn. Merendera androcymbioides Valdés : endemica del sud d’Espanha (Torre del Campo)
  • Colchicum soboliferum (Fisch. et C.A.Mey.) Stef. - Syn. Merendera sobolifera C.A.Mey. : Balcans e Asia menora. Los còrms femes apareisson al tèrme dels estolons.
  • Colchicum trigynum (Adams) Stearn - Syn. Merendera trigyna (Steven ex Adams) Stapf, Merendera caucasica M.Bieb. : Balcan, Asia menora
  • Colchicum kurdicum Stef. - Syn. Merendera kurdica Bornm. : Asia menora
  • Colchicum robustum (Bunge) Stef. - Syn. Merendera persica Boiss., Merendera hissarica Regel : Asia menora e centrala.

Florason automnala[modificar | modificar la font]

  • Colchicum montanum L., lo colquic dels Pirenèus - Syn. Merendera montana Lange, Merendera pyrenaica (Pourr.) P. Fourn. : Pirenèus centralas e peninsula iberica. Las fuèlhas canaliculadas apareisson en fin de florason.
  • Colchicum atticum Spruner ex Tommas - Syn. Merendera attica (Spruner ex Tomm.) Boiss. & Spruner, Merendera rhodopaea Velen. : endemic de Bulgaria e de Grècia
  • Colchicum filifolium (Cambess.) Stef. - Syn. Merendera filifolia Cambess. : region mezditerranèa occidentala, de fuèlhas filifòrmas ; fò®ça rare e protegida en França : litoral de las Bòcas de Ròse (Còsta Blava)

Fotos d’autras espècias[modificar | modificar la font]

Seleccions orticòlas[modificar | modificar la font]

Cultivars[modificar | modificar la font]

  • Existís de seleccions de Colchicum autumnale de flors dobles (‘Pleniflorum’), blancas simplas (‘Album’) e dobles (‘Albumplenum’), e vinosa (‘Atropurpureum’).
  • Colchicum speciosum 'Album' es una seleccion de flors blancas en forma de tulipa e de tub esmeralde.

Ibrids[modificar | modificar la font]

  • Colchicum ×agrippinum ort. ex Baker, es un ibrid fòrça ancian de formula probable Colchicum autumnale × Colchicum variegatum. C. agrippinum a de flors mai claras e de motiu en damièr mens marcat qu'aquela de C. variegatum. Florís mai lèu e es mai rustic qu'aquel darrièr.
  • Colchicum ×byzantinum Ker Gawl. (Syn. Colchicum autumnale 'Major'), lo colquic de Bizanci, es un taxon esteril fòça florifèr, conegut dempuèi lo sègle XVII. Se considèra qu'es un ibrid de formule probabla Colchicum autumnale × Colchicum cilicicum. 'Album' es una seleccion de flors blancas amb una mica de ròse.
  • Los ibrids de grandas flors, coma 'Lilac Wonder' e 'Giant', son eissits de crosament entre subretot Colchicum bivonae Guss. e Colchicum speciosum Steven.
  • 'Waterlily' - de flor doble semblant a un ninfea miniatur - foguèt obtengut al començament del sègle XX en pollinisant Colchicum speciosum 'Album' per du pollen de Colchicum autumnale 'Alboplenum'[4].

Toxicitat e usatge terapeutic[modificar | modificar la font]

A las paginas 624 e 625 del toma tresen del Dictionnaire raisonné universel d'histoire naturelle[5] se pòt legir:

« Totas las partidas d'aquela planta an una odor mai o mens fòrta & que causa a vegadas de soslèu. La racina excita la saliva & la fa pareisser una paux amara: presa interiorament es un poison; car confla coma una esponga dins la gòrja & dins l’estomac, de biais qu'efega: sentèm al meteis temps una pesantor & una calor considerables a l'entorn de l'estomac, una granda dolor dins las entralhas, de prusinas per tot le còrs; fasèm de sang per las sèlas amb de tròces de la quita racina: independentament de l'emetica, l'usatge del pichon lach & des lavaments adocissent & emolliant son fòrça salutaris dins pareissièr cas. »
« Lo colquic pres interiorament es, coma acabam d'o dire en dessús, un poison fòça violent; mas coma los mai grands poisons pòdon venir de grands remèdis, quand son maniats coma cal, aquel pareis èsser ara dins aquel cas. Es a M. Stork, Mètge a Vièna en Àustria, que siams redevables d'aver descobèrt las vertuts medicinalas del colquic. Aquel abil Mètge digna de la reconeissença de totes los òmes, aprèp aver reconegut los efèctes del colquic, per d'epròvas fachas sus el meteis, decobriguèt que la racina d'aquela planta a la dòsi d'una onça dins una liura de vinagre, que reduisèm enseguida en oximèl, pòt èsser presa interiorament sens dangièr; & qu'aquel oximèl es un dels mai poderoses diuretics que poscam emplegar. M. Stork gueriguèt amb aquel remèdi, & coma per miracle, mai d'una idropisias que pareissián desesperadas. La dòsi d'oximèl de colquic es d'un gòt, un o mai còp per jorn, segeuent los cases, que lo Mètge es sol en estat de jutjar. La Dissertacion que M. Stork publiquèt a aquel subjècte foguèt traducha en Francés. M. Haller dich que l'onguent de colquic capitèt pas en Anglatèrra. »

La mòrt pòt subvenir fins a 10 jorns aprèp l'ingestion[6].

La colquicina[modificar | modificar la font]

Icòna de detalh Article detalhat : Colquicina.
Formula de la colquicina

La planta entièra produch un alcaloïde fòça toxic, la colquicina, que possedís de proprietats mutagènas e antimitoticas (que blòca las mitòsis).

La colquicina, que l'indici terapeutic es estrech, es utilizat:

En orticultura, la colquicina es utilizada coma agent mutagèn per modificar geneticament de plantas, sens insercion de gèns estrangièrs, per tòca de produire a l'azard de novèlas varietats d'entre los subjèctes viables produchs. Es un mejan de doblar o quadruplar lo nombre de cromosomes (poliploïdia). Aquel tipe de molecula poiriá eventualament jogar dins la natura un ròtle en produsent de novèlas varietats, veire de novèlas espècias, mas las mutacions induchas per aquela molecula son rarament viablas.

La demecolcina es una molecula pròcha de la colquicina, mas es gaire utilizada a l'ora d'ara. Lo tiocolquicosid (Coltramyl®, Miorel®), un derivat miègsintetic, es utilizat coma miorelaxant.

Lista d'espècias[modificar | modificar la font]

Segon Kew liste[7]:

Nòtas e referéncias[modificar | modificar la font]

  1. (en)Kew Liste
  2. (en)A. Vinnersten & G. Reeves. Phylogenetic relationships within Colchicaceae. Amer. J. Bot. 90:1455-1462, 2003
  3. (en)J. Manning, F. Forest, A. Vinnersten. The genus Colchicum L. redefined to include Androcymbium Willd. based on molecular evidence. Taxon, 56 (3): 872-882, 2007 - ISSN: 00400262
  4. (en)Royal Horticultural Society : Parentage de Colchicum 'Waterlily'
  5. (fr)Jacques Christophe Valmont de Bomare, Dictionnaire raisonné universel d'histoire naturelle (4a ed), 1791, Bruyset Frère, Lion.
  6. (fr)"plantes.toxiques.free.fr"
  7. (en)Kew liste

fonts[modificar | modificar la font]

  • (fr)Paul Schauenberg, Les plantes bulbeuses, Delachaux & Nestlié, 1964
  • (en)L. Jellito & W. Schacht, Hardy Herbaceous perennials, Volume I, Timber Press, 1995 - (ISBN 0-88192-159-2)
  • (en)John E Bryan, Bulbs (revised edition), Timber press, 2002 – (ISBN 0-88192-529-2)
  • (fr)Réginald Hulhoven, Les bulbes rustiques à floraison automnale, Les Jardins d'Eden, 15: 88-95, 2002