Civada
Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
|
|||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Avena sativa | |||||||||
| Classificacion classica | |||||||||
| Règne | Plantae | ||||||||
| Òrdre | Cyperales | ||||||||
| Familha | Poaceae | ||||||||
| Genre | Avena | ||||||||
| Nom binomial | |||||||||
| Avena sativa L., 1753 |
|||||||||
| Classificacion filogenetica | |||||||||
| Òrdre | Poales | ||||||||
| Familha | Poaceae | ||||||||
|
|||||||||
| Percorrètz la biologia sus Wikipèdia :
|
|||||||||
La civada es una planta erbacèa annala, que fa partida de la familha de las graminèas, concrètament dels grans. S'utiliza coma noiridura per las personas e pels animals. Las varietats mai cultivadas son: avena sativa e avena byzantina. Se cultiva dins de tèrras acidas e dins de zònas plujosas e d'estiu non pro caud pel blat (coma Escòcia). Segon los luòcs se semenan a la tardor o a la prima pr'amor que resistís pas tant al fred d'ivèrn coma lo blat o l'òrdi.
Somari |
[modificar] Ecologia
Originària del sud-èst asiatic e naturalizada dins los balcans, se cultiva actualament dins fòrça luòcs del mond, subretot dins de zònas temperadas, coma lo centre e lo nòrd d'Euròpa e lo nòrd d'America. Es una planta que se trapa tanben de manièra salvatja. Florís entre junh e agost e la culhida s'efectua d'estiu.
[modificar] Descripcion
Terofit en forma de planta erbacèa de fins a 1,5 m de nautor. Rasics reticularas e potentas, pus abondantas e prigondas que las de las autras cerealas.
[modificar] Composicion quimica
- Amidon
- Lipids
- Sals minerals (coma fèrre, zinc o magnèsi)
- Flavonas
- Fitosteròls
- Vitaminas (A, B1, B2, PP, E e D)
- Sals silicicas
- Saponinas triterpenicas (avenacosids A e B)
- Carotenoïdes
- La civada conten pas de glutèn, mas pòt aver de contaminacion crosada amb d'òrdi e de blat
[modificar] Emplecs terapeutics
Emplecs aprovats per la Comission I del Ministèri alemand de la Santat:
- Dermatitis
- Verrugas
Tradicionalament s'es utilizada pel tractament de l'ànsia, l'insomnia, la discinesia biliara, l'artriti, l'artralgia, la gota, la tos seca e la gripa. S'es tanben utilizada per via topica pel tractament de la conjontiviti e de l'impetigo. Es fòrça utilizada coma una noiridura importanta pel bestial e pels umans dins los airals septentrionals.