Circ roman

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar

Un circ, dins le mond roman, es un edifici public que s'organizava de correguda de carris.

Circus Flaminius (Roma), par Bartoli, 1699 : vision acorchida, mas explicita

Arquitectura[modificar | modificar la font]

Plan del Circus Maximus (Roma)

Plan d'un circ roman[modificar | modificar la font]

  • la spina es rarament dins l'axe, mas puslèu dispausada un pauc en biais, per facilitar la partença dels equipatges e la virada al tèrme de pista.
  • l'oppidum (bastiment comprenent las escudariás e los castrons de partença) es pas perpendicular a la pista, mas dispausada de biais, per evitar las posicions desavantjosas a la partença

La pista e las grasas[modificar | modificar la font]

Lo circ roman se constituissiá d'una pista de forma alongada virant a l'entorn d'un paret bas central, e de grasa (cavea) bastidas de maçonariá, sovent sus arcadas, o mai simplament, de fusta o quitament apiejat sus un toral. Las plaças d'onors èran de marbre.

Lo paret: spina[modificar | modificar la font]

Lo paret central (spina, plural spinae), bas, mas larg de qualques mètres, èra ornat de marbres, d'estatuas e d'obeliscs o de fonts.

Las bòrnas: meta[modificar | modificar la font]

Los tèrmes del paret èran aparats per de bòrnas plan solidas (meta, plural metae), a l'entorn de que viravant los equipatges de Carri, amb aurigas (menaires de carris) e cavals.

Un dels tèrmes de la pista e de las grasas èra de miègcercle (sphendonè), l'autre aculhava los castrons de partença (carceres), inscrichas dins un bastit d'escudariás nomenat oppidum (« la plaça fòrta »).

La tribuna d'onor[modificar | modificar la font]

Una lòtja monumentala, bastida al dessús d'una tribuna, aculhava l'emperaire o los responsables locals, e los generals comanditàrias de l'espectacle. Trespolombava aquela tribuna ofrent una vista melhora de l'ensems.

Quelquas circs romans[modificar | modificar la font]

Plaça del Circus Maximus, amb lo Palatin a drecha de la foto
  • Cric de Mérida de (Mérida), plan conservat e escavat sus tota sa superfícia, amb una spina en fòrça bon estat.

Circs, estadis, amfiteatres e ipodròms[modificar | modificar la font]

Trevèri possedava un circ (per las corregas de carris), e un amfiteatre (pels jòcs del circ e combats de gladiators)

Cal pas confondre los circs, destinats a la corridas de carris, amb los estadis de Roma (piazza Navona: estadi de Domician), e dels païses de tradicion ellenica (Grècia continentala, Illas Egeanas, Asia Minora), de forma a primièra vista similar, mas destinadas als exercicis d'atletisme, e doncas de dimensions mai modèstas e desprovesida del paret central e dels castrons.

Cal tampauc pas confondre los circs amb los anfiteatres (de biais eliptic, tipe Colisèu o Arenas d'Arle, anfiteatre de Capoá), destinadas als combats de gladiators, a las venationes (espectacles de combats amb de bèstias fèras) e naumaquias.

En latin, se nomenavan circenses los jòcs de l'anfiteatre: l'expression latina Panem et circenses (« de pan e de jòcs ») comprenava totes los jòcs, aqueles de l'anfiteatre coma aqueles del circ.

Los obeliscs[modificar | modificar la font]

D'obeliscs, egipcians o non, ornavan la spina dels circs romans: obelisc del Latran venent del Circus Maximus, obelisc del Vatican del circus Vaticanus, o obelisc de Teodòsi encara en plaça al centre de l'Ipodròm de Constantinòple.

L'orguena idraulica[modificar | modificar la font]

L'orguena « idraulica » de Ctesibios o idraul, que lo debit d'aire foguèt regulat per una sèrva d'aiga, sembla èsser l'instrument de primièra dels jòcs del circ. Se ne pòt vèire un o dos exemplaris sul pedestal de l'obelisca de Teodòsi.

Lo circ roman dons la literatura e l'art[modificar | modificar la font]

L'imatge del circ roman foguèt popularizada pel roman Ben Hur, de Lew Wallace (1880), e encara mai per las adaptacions cinematograficass e scenograficas:

Ligams intèrnes[modificar | modificar la font]