Cinc elements (Wuxing)

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar
Esquèma de l'interaccion entre los cinc elements: lo cicle de creacion (amb forma de pentagòn creat per las linhas negras) e lo cicle de domeni (l'estèla formada per las linhas blancas)

Wuxing (en chinés: 五行; en pinyin: wǔxíng, "cinc processus", "cinc estapas", "cinc movements") es una nocion venent de la pensada chinesa antica que descriu l'interaccion entre las cinc energias de basa qu'es considerat coma compausant totes los fenomèns. Es un alarguiment del principi del Yin e Yang segon que tota causa es formada per doas facietas dinamicas que se genèran e se destruson mutualament.


Lo concèpte de wuxing s'exprimís sovent coma la "teoria dels cinc elements (chineses)", mas aquela definicion se vei una pauc limitada, perque la nocion d'"element" a una connotacion de rigiditat contradictòria amb la nocion de transformacion de contunh d'aquela concepcion. De fach, los cinc elements chineses simbolizan puslèu una mena d'"energia" o "foncion" que se manifèsta de biais representatiu en cadun d'aqueles nomenats "elements".

Los cinc procèssus e lors relacions[modificar | modificar la font]

Los cinc processus son:

  • Fusta (木, mù)
  • Fuòc (火, huǒ)
  • Tèrra (土, tǔ)
  • Metal (金, jīn)
  • Aiga (水, shuǐ)

Aqueles cinc procèssus son en relacion segon dos cicles d'interaccions, un dich de generacion (生, xeng), segon que cada element o fòrça evoluís fins a venir la seguenta, e un de domeni o d'inibicion (克/剋, ), que cada fòrça predomina pas sus la seguenta, mas sus l'autra. Per aquò lo primièr cicle se nomena tanben "maire-filh" e lo segon "grand paire-pichon filh".

Aqueles dos cicles s'enóncian per mejan de frasas que constituisson una ajuda mnemotecnica per se'n remembrar l'òrdre:

Cicle de generacion[modificar | modificar la font]

  • la Fusta alimenta lo Fuòc;
  • Lo Fuòc se càmbia en Tèrra (o en cendra, es a dire polvera de tèrra);
  • la Tèrra forma lo Metal;
  • lo Metal ven Aiga (torna a l'estat liquid);
  • l'Aiga noirís la Fusta.

Cicle del domeni[modificar | modificar la font]

  • la Fusta manten la Tèrra;
  • la Tèrra conten l'Aiga;
  • l'Aiga atuda lo Fuòc;
  • lo Fuòc fond lo Metal;
  • lo Metall copa la Fusta.

Correspondéncias[modificar | modificar la font]

Vèrs 200 AbC, apareguèt una escòla de pensada nomenada Yinyangjia, o l'escòla del Yin-Yang, de caracter naturalista e la fondacion que s'atribuís al mèstre Zou Yan (305 AbC - 240 AbC). Dins son ensag d'explicar lo monde se referissent pas que a las causas mecanicas naturalas, aquela escòla sistematizèt un sistèma de correspondéncias entre los concèptes del Yin e del Yang, los cinc procèssus e los signes del Yi Jing.

Aquelas correspondéncias, d'en primièr luòc una explicacion cosmologica, foguèron fòrça utilizadas dempuèi dins totas las disciplinas practicas, coma l'alimentacion, la medecina, l'astrologia/astronomia, lo feng-xui, los arts marcials, la musica, etc.


  • Correspondéncias segon los uèit trigramas del Yi Jing:
Processus Metal Tèrra Fusta Fusta Aiga Fuòc Tèrra Metal
Trigrames ☰ 乾 qián ☷ 坤 kūn ☳ 震 zhèn ☴ 巽 xùn ☵ 坎 kǎn ☲ 離 lí ☶ 艮 gèn ☱ 兌 duì
Yi Jing Cèl Tèrra Tròn Vent Aiga Fuòc Montanha Lac


  • Taula dels cinc procèssus (non exaustiva)
  Fusta Fuòc Tèrra Metal Aiga
Color cian[1] (de blau a verd) roge jaune blanc negre
Animal simbolic Dragon blau Aucèl roge Unicòrn jaune Tigre blanc Tortuga negra
Mes lunar 1r, 2d, 3n 4n, 5n, 6n (cap) 7n, 8n, 9n 10n, 11n, 12n
Punt cardinal Èst Sud Centre Oèst Nòrd
Sason Prima Estiu
(los dos primièrs meses)
Cambi de sason
(cada tres meses)
Tardor Ivèrn
Planeta Jupitèr Mart Saturne Vènus Mercuri
Nota de musica chinesa
(sistèma pentatonic)
mi júe sol zhǐ do gōng re shāng la
Desequilibri fisiologic aire fēng calor umiditat shī fred hán excès zào
Organ “plen” fetge còr mesolha palmon ren
Organ “vuèit” vesicula biliara intestin prim estomac intestin gros bofiga
Dets indèx màger poce anular det pichon
Organ dels senses uèlh lenga boca nas aurelha
Senses vista paraula gost odorat audicion
Secrecions lagremas bava saliva secrecions nasalas susor
Sabors agre amar dolç picant salat
Localizacion de las sabors
(en medecina chinesa)
ligaments, nèrvis venas e artèrias muscle pèl òs e mesolha
Sentiment colèra jòia /euforia obsession tristesa paur
Vertut confuciana fraternitat 仁 rén correccion 禮 paraula 信 xìn dever 義 saviesa 智 zhì
Comportament contenença observacion pensada paraula escota
Animal domestic polalha Feda, cabra buòu can, caval pòrc
Fruch pera pruna caqui persec castanha
Gran sesam blat ris milh mongeta

Nòtas[modificar | modificar la font]

  1. Lo tèrme chinés designa la gama de colors entre blau e verd, e se l'assòcia al cian