Chastèlperronian

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar

Lo Chastèlperronian es una fasa culturala del Peiregordian, dintre del Paleolitic Superior, caracterizada pels raspadors terminals que predominan suls laterals, pel desvolopament dels burins, e per la talha pus laminara. Una aisina caracteristica es lo ponhal de Chastèlperron, amb de dòrs corbat, en mai de fuelhas truncadas. I a tanben una tendéncia de far drecha la partida darrièra dels ponhals. Lo Chastèlperronian es una indústria de transicion entre lo Mosterian e lo Paleolitic Superior. Se desvolopèt fa entre 36 000 e 32 000 ans aperaquí, a la fin d'una fasa climatica cauda. Lo nom d'aquel periòde ven de la Balma de las Fadas, a Chastèlperron, en Borbonés.

Se dividís en: Chastèlperronian Arcaïc, amb de caracteristicas del Paleolitic Mejan, Chastèlperronian Inicial o Tipic, Chastèlperronian Evolucionat, amb d'una influéncia fòrta del Paleolitic Superior, e Chastèlperronian Regresiu, que las indústrias i presentan una degradacion nauta.

Lo tipe uman caracteristic es l'òme de Neandertal. Se tracta d'un periòde fred dominat per d'espècias animalas coma lo rinocèros lanut e lo rangièr e per d'espècias vegetalas coma lo pin e l'euse. Lo deteriorament climatic provòca lo remplaçament de la massa forestala per d'un jaç vegetal e arbustiu. L'art mobiliari apareis per primièr còp, amb de sèrias ritmicas d'incisions subre pèira o subre òs. Los luòcs d'abitacion se limitan a cabanas toscas, coma las de basa circulara bastidas amb de defensas de mamot.