Charles Fourier

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Charles Fourier
Profession: filosòf
País: França
Data de naissença: 7 d'abril de 1772
Luòc de naissença: Besançon, França
Data de decès: 10 d'octobre de 1837
Luòc de decès: París

François Marie Charles Fourier (Besançon, França, 7 d'abril de 1772 - París, 10 d'octobre de 1837), mai conegut coma Charles Fourier, foguèt un filosòf socialista francés del començament del sègle XIX. Foguèt fondador de l’École sociétaire e Karl Marx e Engels lo consideravan coma una figura del «socialisme critico-utopic» que Robert Owen ne foguèt un autre representant. Fòrça comunautats utopicas, inspiradas indirèctament del sieus escrits, foguèron creadas tre las annadas 1830.

Vida de Charles Fourier[modificar | Modificar lo còdi]

Charles Fourier sortiguèt d'una familha borgesa de Besançon. Faguèt los sieus estudis fins a 16 ans, al collègi dels eclesiastics de Besançon. En 1791, dintrèt en aprendissatge a Lion. Se batèt en 1793 amassa amb los federalistas lioneses, abans d'èsser embrigadat per l'armada en 1794 per tal de passar dètz-e-uèit meses dins lo Palatinat amb l’armada de Rin. Malgrat lo soei òdi de cap al comèrç, foguèt obligat, en causa de problèmas financièrs, de trabalhar tre 1793 coma comés mercant o comés viatjaire a Lion jol Consulat e l’Empèri. Entre 1815 e 1820, demorèt prèp de Belley en çò de parents. Aprèp qualques annadas viscudas entre Lion e París, s’anèt installar dins la capitala francesa en 1826.

Espandiguèt tre 1808 las basas d'una reflexion sus una societat comunautària dins son òbra Théorie des quatre mouvements et des destinées générales, que poursuivit jos la forma d’un grand tractat dit de l’Association domestique et agricole. Aquel libre monumental foguèt publicat, a mai foguèsse inacabat, en 1822. Pr'amor d’èsser comprés melhor, s'obliguèt puèi a redigir un resumit de la siá teoria, intitulat Le Nouveau Monde industriel et sociétaire, que foguèt publicat en 1829.

Constituiguèt l'École sociétaire amb a son entorn: Just Muiron (tre 1814), Clarisse Vigoureux (cap a 1822), Victor Considérant (a partir de 1825). La còla de discípols, qu'èran qualques desenats a la fin de la Restauracion, se magnifiquèt jos la monarquia de Julhet, amb per exemple Jules Lechevalier o Abel Transon, transfugs del sant simonisme. Aquela escòla publiquèt lo Falanstèr (originalament en francés: le Phalanstère, 1832). Fourier coneguèt atal un començament de notorietat dins las darrièras annadas de la siá vida, pasmens quitèt pas d'èsser un òme solitari.

Lo Falanstèr[modificar | Modificar lo còdi]

Lo Falanstèr sortís lo sieu nom de la contraccion del mot falange (gropament) e del mot stèr (del francés monastère, «monastièr»). Se forma a partir de la liura associacion e per l'acòrd afectuós de los lors membres. Per aquel autor, los falanstèrs van formar l'endalièra d'un Estat novèl.

Dins la teoria de Charles Fourier, lo falanstèr es una mena d'otèl cooperatiu que pòt aculhir 400 familhas (cap a 2000 membres) al mièg d'un domeni de 400 ectaras ont se cultivan fruits e flors principalament. Fourier descriguèt abondosament los passadisses calfats, los refectòris bèls e las cambras agradivas.

Destinat a abrigar entre 1800 e 2000 societaris, lo falanstèr es un bastiment de talha plan granda: una longor d'aperaquí 1200 m; una superfícia ocupada de 4 quilomètres carrats; arcadas, grandas galariás per tal de facilitar los rescontres e la circulacion en tot temps; salas especializadas de granda dimension (Torre relotge centrala, Borsa, opèra, talhièrs, cosinas); apartaments privats e nombrosas salas publicas; alas reservadas al "caravanserralh" e a las activitats que menan bruch; una cort d'onor de 600 m x 300 m; una cort d'ivèrn de 300 m de costat plantada amb d'arbres del fulhatge persistent; jardins e maites bastiments rurals …

Los falanstèrs son estats objèctes de temptativas d'aplicacions nombrosas en França e als Estats Units al sègle XIX, pasmens an fracassat totas mai o mens rapidament. Mas aprèp 1968, aquela idèa a fait grelhar d'iniciativas divèrsas, coma la comunautat de Longo Mai en Provença.

Bibliografia[modificar | Modificar lo còdi]

  • Sur les charlataneries commerciales, Lion, 16 p., 1807
  • Théorie des 4 mouvements et des destinées générales, Lion, 1808
  • Le nouveau monde amoureux, 1816 (première publication 1967)
  • Traité de l'association domestique-agricole, 2 volumes, Lion, 1822
  • Théorie de l'unité universelle, 1822-1823
  • Sommaire et annonces du Traité de l'association domestique-agricole, París, Londres, 1823
  • Mnémonique géographique ou méthode pour apprendre en peu de leçons la géographie, la statistique et la politique., París, 1824
  • Le Nouveau monde industriel et sociétaire ou invention du procédé d'industrie attrayante etnaturelle, distribuée en séries passionnées, París e Londres, 1829
  • Le Nouveau monde industriel, ou invention du procédé d'industrie attrayante et combinée, distribuée en séries passionnées. Livret d'annonces, París, 1830
  • Pièges et charlatanisme des deux sectes SAINT-SIMON et OWEN, qui promettent l'association et le progrès., París, 1831
  • La fausse industrie morcelée répugnante et mensongère et l'antidote, l'industrie naturelle, combinée, attrayante, véridique donnant quadruple produit, 2 volumes, París, 1835-1836
  • Plan du Traité de l'attraction passionnelle, qui devrait être publié en 1821, París, 1836
  • PostSriptum à la Lettre confidentielle des membres de la réunion du 31 juillet..., París, 1837
  • Œuvres complètes, 6 vol., París, La Phalange, 1841-1845
  • Manuscrits, 10 volumes, París, La Phalange, 1845-49
  • De l'anarchie industrielle et scientifique, París, Librairie Phalanstérienne, 1847
  • Manuscrits - 4 volumes, París, Librairie Phalanstérienne, 1851-1858
  • Hiérarchie du cocuage, París, Éd. Du siècle, 1924
  • Le nouveau monde amoureux, París, Anthropos, 1967
  • Œuvres complètes, 12 volumes, París, Anthropos, 1966-68
  • L'ordre subversif. Trois textes sur la Civilisation, París, Aubier Montaigne, 1972
  • Le charme composé, París, Fata Morgana, 88 p., 1976
  • Hiérarchie du cocuage, Ed. Analatyca, 77 p., 1990
  • Citerlogue, accord de la morale avec les droits naturels par absorption composée, París, Fata Morgana, 88 p., 1994
  • Le nouveau monde amoureux, París, Stock, 515 p., 1999