Catús

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Vilatge d'Occitània
Catús
Catus
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
La glèisa Sent (Sench ?) Astièr, l'ancian priorat Sent Joan.
Geografia fisica
geolocalizacion
Coordenadas 44° 33′ 26″ N, 1° 20′ 16″ E
Superfícia 21,32 km²
Altituds
 · Maximala
 · Mejana
 · Minimala
 
341 m
168 m
130 m
Geografia politica
País Carcin Armas de Carcin
Estat Bandièra de França França
Region
76
Occitània
Departament
46
Òlt Armas deu Departament d'Òlt
Arrondiment
461
Caors
Canton
4606
Causse e Boriana (capluòc del canton de Catús abans 2015)
Intercom
200023737
Grand Caors
Cònsol Olivier Liard
(2020-2026)
Geografia umana
Populacion
Populacion totala
(2018)
878 ab.
Evolucion de la populacion
Evolucion de la populacion

885 ab.
Densitat 42,17 ab./km²
Autras informacions
Còde postal 46150
Còde INSEE 46064

Catús[1],[2],[3],[4] (Catus en francés) es una comuna carcinòla situada dins lo departament francés d'Òut e la region d'Occitània, ancianament de Miègjorn-Pirenèus.

Geografia[modificar | Modificar lo còdi]

Comunas a l'entorn.

Perimètre del territòri[modificar | Modificar lo còdi]

Toponimia[modificar | Modificar lo còdi]

Cadurcio, atestacion del començament del sègle IX, sembla una marrida latinizacion. Dauzat evòca, sense certitud, un nom gallés d'òme *Cattusius, varianta intensiva de Catusius [5]. De las doás possibilitats enonciadas per Basalgas, una es absoludament impossibla : un nom latin d'òme Catius qu'auriá evolucionat cap a Catus (*Catus donariá Cado > Cad > Cat). L'autra possibilitat es una planta, Euphorbia lathyris, la catapuça, un purgatiu, dont una de las variantas del nom es la catuça [6]. Demorariá a explicar perqué lo nom es sense sufixe e a perdut sa finala femenina. E cossí un nom que deviá èsser encara quicòm coma catapuça al sègle IX seriá estat latinizat en Cadurcio ?

Xavier Delamarre fornís, en mai de Cadurcio, una fòrma de 1326, Caturcium, en latin, qu'esclaira la primièra e la justifica en partida, çò que permet d'eliminar totas las etimologias desprovesidas de r. Prepausa en prioritat un etime, catu-rission, justificat per un luòc situat près del Bourg-d'Oisans e escrit dins la Taula de Peutinger, Catorissium, format sus catu-, « batalha, combat » e benlèu -riss-, vengut ipoteticament de *-ret-s-, « corsa ». -R- foguèt donc absorbit. Lo sens seriá de « (luòc) de las corsas de combat » o, de preferéncia, « la proprietat de *Caturissios ». Delamarre dona una autra possibilitat, *Caturicion, la proprietat de *Caturicios. Caturios es atestat e *Caturicios es justificat per Caturicius, citat a Lion. Delamarre cita tanben, p. 335, un autre etime, Catussion [7], que cal rebutar, solide, pr'amor de las fòrmas ancianas. Totas aquelas fòrmas supausan logicament un redoblament de -t- (*Cattu-), doncas una varianta intensiva o ipocoristica de la fòrma normala, siquenon lo nom seriá estat *Cadús.

Salveson (nom supausat)[modificar | Modificar lo còdi]

Salveson ven probablament d'un nom latin d'òme Salvitius, diminutiu de Salvus [8], ambe'l sufixe -onem.

Istòria[modificar | Modificar lo còdi]

  • Catús annexèt Salvezou (nom francés) entre 1795 e 1800 [9].

Administracion[modificar | Modificar lo còdi]

Lista dels cònsols successius
Periòde Identitat Etiqueta Qualitat
2020 2026 Olivier Liard    
1983 2020 Claude Taillardas    
1971 1983 Lucien Andral    
1959 1971 Antoine Lafon    
1953 1959 Jean Marinot    
1952 1953 Claude Balet    
1944 26 d'abrièl 1952 Jean-Baptiste Emile Albugues    
1944 1944 Marc Courtil    
1935 1944 Jean Soulié    
1921 1935 Marc Delpech    
1919 1921 Paul Lacombe    
1916 1919 Étienne Delpech    
1915 1916 Paul Baptiste Cambournac    
1904 1915 Paul Lacombe    
1892 1904 Emile Baloy-Durand    
1888 1892 Louis Cambournac    
1882 1888 Ludovic Valois de Valon    
1878 1882 Louis Cambournac    
1877 1878 Jean-Antoine Perboire    
1872 1877 Léon Vialard    
1871 1872 Ludovic Valois de Valon    
1871 1871 Joseph Brugalières    
1870 1871 Jules Caviole    
1847 1870 Antoine Caviole-Astié    
1835 1847 Baptiste Baloy-Durand    
1834 1835 Augustin Lagarde    
1814 1834 Pierre Caviole    
1800 1814 Jean Parant    
1794 1800 Jean Caviole    
1792 1794 Baloy [10]    
Totas las donadas son pas encara conegudas.
  • Abans la refòrma cantonala de 2014, aplicada en 2015, la comuna èra del canton de Catús; es ara del canton de Causse e Boriana.

Demografia[modificar | Modificar lo còdi]

modificar « persona »
 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): 899, totala: 914

1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
1 134 1 244 1 265 1 387 1 438 1 478 1 461 1 510 1 534

1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
1 511 1 611 1 621 1 595 1 584 1 704 1 457 1 328 1 209

1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
1 128 1 100 1 036 834 813 778 752 706 654

1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2007 2008
685
653
647
775
807
906
911
929
926
942
2009 2010
923
939
920
936
Fonts
Base Cassini de l'EHESS - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
Evolucion de la populacion 1962-2008
Evolucion de la populacion 1962-2008


Demografia Salvezou[modificar | Modificar lo còdi]

  • 1793 : 244 abitants

Luòcs e monuments[modificar | Modificar lo còdi]

Clicatz sus una vinheta per l’agrandir.

Personalitats ligadas amb la comuna[modificar | Modificar lo còdi]

Veire tanben[modificar | Modificar lo còdi]

Ligams extèrnes[modificar | Modificar lo còdi]

Nòtas[modificar | Modificar lo còdi]

  1. Pojada, Patrici. Repertòri toponimic de las comunas de la region Miègjorn-Pirenèus. Nouvelles Éditions Loubatières, 2009. ISBN 978-2-86266-573-3. 
  2.  Toponimia occitana.
  3. Congrès permanent de la lenga occitana. . Top'Òc: Diccionari toponimic occitan.
  4. Institut d'Estudis Occitans. . BdTopoc–Geoccitania.
  5. Albert Dauzat, Charles Rostaing, Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France, Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 155
  6. Gaston Bazalgues, A la Découverte des Noms de Lieux du Quercy et des Communes du Lot, Les Éditions de la Bouriane et du Quercy, 2002, p. 109
  7. Xavier Delamarre, Noms de lieux celtiques de l'Europe ancienne, ed. Errance, 2012, p. 110, 291 e 335
  8. Gaston Combarnous, Les noms de domaines gallo-romains à anthroponymes dans la cité des Lutevani et dans l’actuel arrondissement de Lodève (suite et fin), R.I.O., 1956 8-4 p. 267 https://www.persee.fr/doc/rio_0048-8151_1956_num_8_4_1565
  9. http://cassini.ehess.fr/cassini/fr/html/fiche.php?select_resultat=7213
  10. http://www.annuaire-mairie.fr/ancien-maire-catus.html