Carme Junyent
-04.jpg) (2020)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naissença | 4 de febrièr de 1955 Masquefa |
| Mòrt | 3 de setembre de 2023 (68 ans) |
| Director Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades (ca)  | |
| 1992 – 2023 | |
| Donadas personalas | |
| Nacionalitat | espanhòla |
| Formacion | Universitat de Barcelona universitta de Marborg universitat de Colonha Universitat de Califòrnia |
| Tèsi academica | La classificacion de las lengas d'Africa: lo banto e una ipotèsi (mai) sobre la sieuna expansion (1992 ) |
| Activitat | |
| Profession | lingüista, activista, escrivana |
| Trabalh per | Universitat de Barcelona |
| Prèmis | |
| |
Maria Carme Junyent i Figueras (Masquefa, 4 de febrièr de 1955 – 3 de setembre de 2023[1]), mai coneguda coma Carme Junyent, foguèt una lingüista e sociolingüista catalana. Especialista en lengas africanas, foguèt professora de lingüistica generala a la Facultat de Filologia de l'Universitat de Barcelona.[2] Venguèt famosa en 1992 gràcias a son libre Vida i mort de les llengües. Aquel meteis an creèt amb sos estudiant lo Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades e participèt qualques ans aprèp, en 1996 al comitat scientific que elaborèt la Declaracion Universala dels Dreches Lingüistics.
S'opausèt veementament a la proposicion del menaire d'ERC, Oriol Junqueras, d'atribuïr l'oficialitat a l'espanhòl dins una Catalonha independenta.
Biografia[modificar | Modificar lo còdi]
Carme Junyent nasquèt a Masquefa en 1955 dins un encastre rural. L'influéncia de sa maire, de granda cultura malgrat las empachas de sos parents, li donèt lo gost dels estudis. S'interessèt jove a la variacion lingüistica al contacte del catalan de sa grand e de sos cosins, originaris de Beseit, un vilatge de la Franja de Ponent. A l'edat de 7 ans s'interessèt al francés que parlavan de vesins qu'avián emigrat en Soïssa e quand aviá 12 ans comencèt a aprendre lo rus. Malgrat l'oposicion de son paire, capitèt d'anar estudiar a Barcelona coma intèrna apiejada per sa maire. Foguèt del temps qu'èra a Marborg durant l'estiu per perfeccionar son alemand que s'interessèt a las lengas africanas. Dins son temps a l'Universitat de Barcelona ont obtenguèt posteriorament son doctorat en filologia romanica, se vegèt bèlament influenciada per dos professors, Jesús Tuson e Eudald Solà. S'especializèt puèi dins las lengas bantos.
Òbras[modificar | Modificar lo còdi]
- Les llengües d'Àfrica (1986)
- Les llengües del món (1989)
- Vida i mort de les llengües (1992)
- Las lenguas del mundo. Una introducción (1993)
- Estudis africans (1996)
- Contra la planificació. Una proposta ecolingüística (1998)
- La expansión bantú (1998)
- La diversidad lingüística. Guía didáctica y recorrido por las lenguas del mundo (1999)
- Quadern E.S.O. de La diversitat lingüística (2000)
- Guía didàctica del Quadern E.S.O. de La diversitat lingüística (2000)
- Lingüística històrica. Text-guia (2000)
- Antropologia lingüística. Text-guia (2000)
- La Gimcana de les Llengües (2002)
- Lingüística històrica (2006)
- Visibilitzar o marcar: repensar el gènere en la llengua catalana (2013)
Nòtas e referéncias[modificar | Modificar lo còdi]
- ↑ S’ha mort Carme Junyent, la dona sàvia que no es va rendir mai (en catalan). VilaWeb.
- ↑ «Departament de Lingüistica Generala, Universitat de Barcelona: personal» (en catalan).