Carme Junyent

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Infotaula de personaMaria Carme Junyent i Figueras
lang=oc
(2020) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naissença4 de febrièr de 1955
Masquefa Modifica el valor a Wikidata
Mòrt3 de setembre de 2023 (68 ans)
Director
Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades (ca) Traduire
1992 – 2023 Modifica el valor a Wikidata
Donadas personalas
Nacionalitatespanhòla
FormacionUniversitat de Barcelona
universitta de Marborg
universitat de Colonha
Universitat de Califòrnia Modifica el valor a Wikidata
Tèsi academicaLa classificacion de las lengas d'Africa: lo banto e una ipotèsi (mai) sobre la sieuna expansion Modifica el valor a Wikidata (1992 Modifica el valor a Wikidata)
Activitat
Professionlingüista, activista, escrivana
Trabalh perUniversitat de Barcelona
Prèmis

Maria Carme Junyent i Figueras (Masquefa, 4 de febrièr de 19553 de setembre de 2023[1]), mai coneguda coma Carme Junyent, foguèt una lingüista e sociolingüista catalana. Especialista en lengas africanas, foguèt professora de lingüistica generala a la Facultat de Filologia de l'Universitat de Barcelona.[2] Venguèt famosa en 1992 gràcias a son libre Vida i mort de les llengües. Aquel meteis an creèt amb sos estudiant lo Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades e participèt qualques ans aprèp, en 1996 al comitat scientific que elaborèt la Declaracion Universala dels Dreches Lingüistics.

S'opausèt veementament a la proposicion del menaire d'ERC, Oriol Junqueras, d'atribuïr l'oficialitat a l'espanhòl dins una Catalonha independenta.

Biografia[modificar | Modificar lo còdi]

Carme Junyent nasquèt a Masquefa en 1955 dins un encastre rural. L'influéncia de sa maire, de granda cultura malgrat las empachas de sos parents, li donèt lo gost dels estudis. S'interessèt jove a la variacion lingüistica al contacte del catalan de sa grand e de sos cosins, originaris de Beseit, un vilatge de la Franja de Ponent. A l'edat de 7 ans s'interessèt al francés que parlavan de vesins qu'avián emigrat en Soïssa e quand aviá 12 ans comencèt a aprendre lo rus. Malgrat l'oposicion de son paire, capitèt d'anar estudiar a Barcelona coma intèrna apiejada per sa maire. Foguèt del temps qu'èra a Marborg durant l'estiu per perfeccionar son alemand que s'interessèt a las lengas africanas. Dins son temps a l'Universitat de Barcelona ont obtenguèt posteriorament son doctorat en filologia romanica, se vegèt bèlament influenciada per dos professors, Jesús Tuson e Eudald Solà. S'especializèt puèi dins las lengas bantos.

Òbras[modificar | Modificar lo còdi]

  • Les llengües d'Àfrica (1986)
  • Les llengües del món (1989)
  • Vida i mort de les llengües (1992)
  • Las lenguas del mundo. Una introducción (1993)
  • Estudis africans (1996)
  • Contra la planificació. Una proposta ecolingüística (1998)
  • La expansión bantú (1998)
  • La diversidad lingüística. Guía didáctica y recorrido por las lenguas del mundo (1999)
  • Quadern E.S.O. de La diversitat lingüística (2000)
  • Guía didàctica del Quadern E.S.O. de La diversitat lingüística (2000)
  • Lingüística històrica. Text-guia (2000)
  • Antropologia lingüística. Text-guia (2000)
  • La Gimcana de les Llengües (2002)
  • Lingüística històrica (2006)
  • Visibilitzar o marcar: repensar el gènere en la llengua catalana (2013)

Nòtas e referéncias[modificar | Modificar lo còdi]

  1.  S’ha mort Carme Junyent, la dona sàvia que no es va rendir mai (en catalan). VilaWeb.
  2.  «Departament de Lingüistica Generala, Universitat de Barcelona: personal» (en catalan).