Carles Galtier

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

Carles Galtier (Charles Galtier per l'estat civil, nascut a Aigalieras, Bocas de Ròse, Provença en 1913, mòrt en 2004) es un escrivan occitan provençal.

La vida[modificar | Modificar lo còdi]

Naissèt dins una familha provençala que son paire èra fabre.
Ne venguèt lo siu filh Doctor en Sociologia, conservator del Musèu Frederic Mistral de Malhana (1969), cargat de recèrcas al CNRS, prèmi Frederic Mistral 1946, prèmi Jaufre Rudèl en 1965, prèmi triennal de l'Astrado prouvençalo/Astrada provençala, Prince de la Nòva corta en 1971, Grand Prèmi Literari de Provença en 1980.
Foguèt un collaborator afogat de las publicacions provençalas Marsyas, Calendau, Fe, Òc, Tèrra d'Òc, L'Astrado/L'Astrada, dels quasernets de l'Astrado prouvençalo/Astrada provençala, l'Armanac provençau, Prouvènço d'aro/Provença d'ara e ca etc.

Daissa una òbra tras qu'abondosa e d'una extrèma qualitat umana e literària (signèt mantun còp son òbra amb l'escais literari de Carle d'Eigaliero idem Carles d'Aigalieras segon l'us escriptural millenari occitan).

Majorau dau Felibritge (Majourau dóu Felibrige) en 1952.

L'Òbra[modificar | Modificar lo còdi]

Citacions[modificar | Modificar lo còdi]

Bibliografia[modificar | Modificar lo còdi]

Òbra literària[modificar | Modificar lo còdi]

  • Lou creirés-ti... / Lo creiretz-ti..., poèmas... Aigas Vivas, Marsyas, 1949
  • L'erbo de la routo / L'erba de la rota , contes id, 1953
  • Dins l'espéro dóu vent / Dins l'espera dau vent, poèmas, Aigalieras, en çò de l'autor, 1965
  • Tres conte pèr Calendo / Tres còntes per Calenda, (Escòla Jaufre Rudel, Bordèu, id
  • Conte dis Aupiho, de Crau e de Prouvènço / Còntes deis Aupilhas, de Crau e de Provença, Ais de Provença, edicions Raimond Berenguier, 1970
  • Sèt saume de la sereneta / Sèt saumes de la sereneta, Tolon, l'Astrado/l'Astrada..., 1970
  • L'avenir es i cacalaus / L'avenir es ai cacalaus, (Sant Romieg de Provença, GEP, 1972
  • Li quatre sèt / Lei quatre sèt, drama de 3 actes en pròsa (Tolon, l'Astrado, 1970
  • La dicho dóu caraco / La dicha dau caraco , id 1974
  • Lou nis de calao / Lo nis de calao, 1981
  • Li dous princes emé l'estelo au front / Li dos princes embe l'estela au frònt , Aurenja, edicions Grandir, 1985
  • Tros / Tròç, L'Astrado, 1986
  • Coumèdi en un ate / Comèdias en un acte, recuellh..., Aramon, edicions Parlaren/Parlarem, 1987
  • Lou valènt Ninoi-Ninet / Lo valent Ninòi-Ninet , conte popular, Aurenja, ed. Grandir, 1988
  • Lou brande di mestié / Lo brande dei mestiers, id id
  • Lis alo de l'aucèu, li racino de l'aubre / Leis alas de l'aucèu, lei racinas de l'aubre, , Ieras, Les cahiers de Garlaban, 1989
  • Pataclet / id, Aurenja, ed. Grandir, 1990
  • La sereno/ La serena, Marselha, ed. Parlaren, 1991
  • Premiero garbo / Premieras garbas,poèmas, Berre l'Estanh, l'Astrado, 1991

Òbra teatrala (franc las citadas çai-sus... e nòvas edicions)[modificar | Modificar lo còdi]

  • L'auco roustido/ L'auca rostida, fantasiá, in Lou Gau/Lo Gau, num. 3, març de 1950
  • L'as paga lou capèu? / L'as pagat lo capèu?, comèdia d'1 acte en pròsa, in Armana prouvençau/Armanac provençau, 1951
  • L'analiso / L'analisa,farça d'1 acte en pròsa, id 1952... mai GEP, 1958...
  • La cabro malauto / La cabra malauta, farça id, id 1958
  • L'anglés de Barbelu / L'anglés de Barbelut, id, id 1961
  • L'enmascado / L'emmascada, id, id 1976
  • L'avenir es i cacalaus... , L'Astrado, 1991
  • L'afaire di fremo / L'afaire dei fremas, farça d'1 acte (manuscrit, sens data...
  • L'adoubaire / L'adobaire id id
  • L'abeuradou / L'abeurador, farça d'1 acte, id id
  • L'argènt desligo li lengo / L'argent desliga lei lengas, id id id
  • L'autre coustat de la taulo / L'autre costat de la taula, comèdia dramatica d'1 acte, man. sd
  • L'ipeca / L'ipecà, farça d'1 acte id id
  • L'oulivado / L'olivada, comèdia dram. d'1 acte id id
  • L'auriho d'ase / L'aurelha d'ase, farça id id
  • L'ascla / L'asclat, fantasiá d'1 acte id id
  • L'ase blu / L'ase blu, farça de 2 actes id id
  • L'arrestacioun / L'arrestacion, farça d'1 acte id id
  • L'anounço / L'anonça, id id id
  • L'ase que parlo / L'ase que parla, id id id
  • Li cledo/ Lei cledas, comèdia d'1 acte id id
  • La pastouralo di dos avugle / La pastorala dei dòs avugles, 4 actes id id
  • Uno santo femno / Una santa femna, com. dram. de 3 actes id id
  • L'auberjo di tres trevant / L'auberja dei tres trevants, com. de 4 actes id id
  • L'an tuado / L'an tuada, fantasiá d'1 acte id id...

Es de notar que bona part d'aicestas pèças de teatre son estadas ramosadas dins lo recuèlh Comèdias en 1 acte.

Referéncias[modificar | Modificar lo còdi]

  • Cahiers du Sud, agost de 1942...
  • Marsyas, num. 257 de novembre-decembre de 1947 idem num. de març de 1954...
  • Fe, julhet-agost de 1948...
  • Òc, num. d'abril de 1950 e genièr de 1954...
  • Reflets de Provence, num.4 d'abril de 1954... (en francés)
  • Pouèto prouvençau de vuèi/Poètas provençaus de vuèi...
  • Ernèst Vieu e Joan Maria Petit: Repertòri del teatre d'Òc, Montpelhièr, Centre d'Estudis Occitans - CEO, 1973
  • Prouvènço dau!/Provènça d'aut!, num. 58 d'abril de 1981
  • Prouvènço d'aro / Provènça d'ara, num. 9 d'octobre de 1987, num. 20 d'octobre de 1988, num. 30 de decembre de 1989, num. 32 de febrièr de 1990, num. 36 de de junh de 1990, num. 37 de julhet-agost de 1990, num. 43 de febrièr de 1991, num. 46 de mai de 1991...
  • La France latine, num. 115 de 1992, p. 111 (en francés)
  • L'astrado..., num. 23, 1993. . .

et cœtera generis ejusdem

Vejatz tanben[modificar | Modificar lo còdi]

Ligams extèrnes[modificar | Modificar lo còdi]