Silybum marianum
|
||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 |
||||||||||||
| Silybum marianum | ||||||||||||
| Règne | Plantae | |||||||||||
| Division | Magnoliophyta | |||||||||||
| Classa | Magnoliopsida | |||||||||||
| Òrdre | Asterales | |||||||||||
| Familha | Asteraceae | |||||||||||
| Genre | Silybum | |||||||||||
| Silybum marianum (L.) Gaertn., 1791 |
||||||||||||
| Classificacion filogenetica | ||||||||||||
| Òrdre | Asterales | |||||||||||
| Familha | Asteraceae | |||||||||||
Percorrètz la zoologia sus Wikipèdia:
|
||||||||||||
Lo cardon de Maria o lo cardet marian (Silybum marianum) es una planta erbacèa annala o besannala, originària d'Euròpa e distinguibla aisidament per las franjas de color blanca de sas fuèlhas.
[modificar] Descripcion
Fuèlhas ovalas de fins a 30 cm, distribuidas en roseta, bròques amb de subregessents irregulars e espinas, color verda brilhanta amb de nèrvis blancs; autor entre 20 e 180 cm; flors de color rosa intens qu'aparéissen generalament lo segond an, que pòdon aténher fins a 8 cm de diamètre, estaminas interioras soldadas dins un solet fes, bracters en forma de ponch corb.
[modificar] Abitat
Lo cardon de Maria se trapa dins la natura al sud d'Euròpa, nòrd d'Africa, e Orient Mejan; e se cultiva en Ongria, Argentina, Veneçuèla e China.
[modificar] Emplec terapeutic
Las semenças del cardon de Maria s'utilizan dempuèi l'Antiquitat amb d'aplicacions terapeuticas, pr'amor que se n'obten de substàncias (la silimarina e son derivat, la silibinina) que s'utilizan dins las afeccions cronicas del fetge e de la vesicula biliara e dins lo tractament de l'intoxicacion per las amanitas (Amanita phalloides, Amanita muscaria...).
