Camfrièr

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

Lo camfrièr (Cinnamomum camphora (L.) J. Presl, 1825), es una espècia d'arbres de la famiha del laurièr (Lauraceae) que s'extrai lo camfre per distillacion de la fusta.

Descripcion[modificar | Modificar lo còdi]

Fruch

Es un arbre de talha mejana, de 15 a 25 m de naut, de fuèlhas altèrnas, entièras, coriaças e persistentas, podent presentar des domacias. De forma generale ovala, son longas de 10 cm apr'aquí e emeton una fòrta odor de camfre al fregadís. Los fruchs son des drupas carnosas esfericas portadas per un pedoncul verd espés. Son blau escur fins a nègre al madur.

Airal d'espandiment[modificar | Modificar lo còdi]

Son airal d'origina se situa en China, Taiwan e Japon. Se naturalizèt dins los autres continents, e ven a vegada una espècia envasissenta.

Utilizacion[modificar | Modificar lo còdi]

Decoratiu per son fulham sempre verd, es sovent plantat dins las carrièras coma arbre d'alinhament dins los païses cauds.

L'òli essenciala extracha de las fuèlhas dels camfrièrs acclimatats a Madagascar es lo “ravintsara”, considerat en aromaterapia coma un antiviral màger e coma un excellent immunostimulant e antidepressiu, que cal pas confondre amb l'òli de Ravensara aromatica[1].

La fusta del camfrièr, que l'odor caracteristica persista d'ans, a de vertuts insectifujas qu'alunha las arnas. Per aquela rason, foguèt longtemps utilizat par fabricar de malas destinadas a transportar las forraduras[2].

Divèrs[modificar | Modificar lo còdi]

Lo mai grand camfrièr del Japon dins la prefectura de Kagoshima.
Un camfrièr a Tampon (illa de La Reünion), sul un terren classificat per la comuna per l'aparar; es cobèrt de ròsas dels bòscs (Merremia tuberosa).

Lo camfrièr es l'arbre emblematic de la vila d'Hiroshima, lo premièr, amb lo Ginkgo biloba, a tornar prene après lo bombardament atomic.

Vejatz tanben[modificar | Modificar lo còdi]

Referéncias extèrnas[modificar | Modificar lo còdi]

Wikimedia Commons prepausa de documents multimèdia liures sus Camfrièr.

Notas[modificar | Modificar lo còdi]

  1. (fr) Ravintsara / Ravensara, una precision botanica e bioquimica
  2. (fr)Stéphanie Bonvicini. Louis Vuitton. Une saga française . Fayard, p. 177.