Calcita

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Fotografia de cristaus de calcita (Borniquèl).

La calcita es un minerau de color variabla (incolòr, blanc, jaune, ròsa, verd ò brun) qu'a una duretat de 3,0 e una densitat de 2,71. Es format de carbonat de calci (simbòl quimic : CaCO3) cristallizat segon un sistèma trigonau de classa ditrigonala escalenoedrica. Lei cristaus naturaus son fòrça comuns ambé de formas fòrça variablas que pòdon èsser prismaticas, escalenoedricas ò romboedricas. Son esclat es veirenc ò nacrat.

La calcita se troba generalament dins de ròcas sedimentàrias (cauquier sustot), de ròcas metamorficas (maubre en particular), dins certanei venas e pus rarament dins certanei ròcas volcanicas (carbonatits). En causa de sa frequéncia dins la natura, pòu èsser associat a un nombre important de mineraus. Seis utilizacions son tanben nombrosas dins lo bastiment, dins l'industria quimica ò dins la metallurgia.

Liames intèrnes[modificar | Modificar lo còdi]

Bibliografia[modificar | Modificar lo còdi]

Nòtas e referéncias[modificar | Modificar lo còdi]