Cacièr

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Acacia farnesiana
Descripcion d'aqueste imatge, tanben comentat çaiaprèp

Cacièr

Classificacion APG III (2009)
Règne Plantae
Reng de precisar Angiospèrmas
Reng de precisar Dicotiledònas veraia
Reng de precisar Nuclèu de las Dicotiledòdas veraias
Reng de precisar Rosidèas
Reng de precisar Fabidèas
Òrdre Fabalas
Familha Fabaceae
Sosfamilha Mimosoideae
Tribú Acacieae
Genre Acacia

Nom binominal

Acacia farnesiana
(L.) Willd, 1806

Acacia farnesiana - Musèu de Tolosa

Lo Cacièr (Acacia farnesiana o Vachellia farnesiana e anteriorament mimosa farnesiana), est une espècia d'arbust. Aparten a la famiha dels Mimosaceae segon la classificacion classica, o a aquela de las Fabaceae, sosfamilha de las Mimosoideae, segon la classificacion filogenetica.

Es un acacia d'inflorescéncia globulosa et fortament perfumada pro espandit dins las regions tropicalas.

Descripcion[modificar | Modificar lo còdi]

Fuèlhas, flors e fruch del cacièr

Apparelh vegetatiu[modificar | Modificar lo còdi]

Es un arbust[1] qu'atenh una nautor de 8 a 10 m environ. Las brancas penjantas son armadas de longas espinas estipularas, drechas e blancas, de 1,5 a 5 cm.

Las fuèlhas son compausadas e bipennadas, de 2-8 parelhs de pennas. Cada penna pòrta 10-25 parelhs de foliòls e cada foliòl pòt venit long fins a 5 (-7) mm environ per 1,5 mm de larg. Lo petiòl de 4-10 cm pòrta una pichona glandula.

Aparalh reproductor[modificar | Modificar lo còdi]

Fa una florason en glomeruls (12 mm de diamètre) de flors jaunas, fòrça perfumadas.

Los fruchs son de tecas cilindricas, brunas fins a negrencas d'environ 7 cm de long. Las granas, brunas, mesuran fins a 7 mm de long[2].

Espandiment e abitat[modificar | Modificar lo còdi]

Airal de reparticion

Aquela espècia eq originària d'America tropicala, et espandida per l'òme dins d'autres zonas caudas del mond, coma dins fòrça païses d'Africa, e en Austràlia.

Es comuna dins les Antilhas francesas.

Pauc exigent al subjècte de la natura del sol, aquel arbust ama mai las situacions solelhadas e ezsistís a la secada.

Lo cacièr e l'òme[modificar | Modificar lo còdi]

S'extrai de flors una òli utilizada en perfumeriá. En Austràlia, lo fulham es utilizat per noirir lo bestal. Mas son usatge mai comun es ornemental.

Nòtas e referéncias[modificar | Modificar lo còdi]

  1. Modèl:Fournet
  2.  {{{títol}}}. 

Ligams extèrnes[modificar | Modificar lo còdi]