Bureau of Indian Affairs

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar

Lo Burèu dels Afars Indians foguèt creat en 1819 e es una oficina de l'Interior Department. Sa tòca es d'evitar l'extincion dels amerindians. A una division de dètz zonas:

  1. Minneapolis, pels amerindians de Minnesòta, Wisconsin, Michigan e la resèrva de Tama (Iowa)
  2. Aberdeen, per las doas Dakota (Dakota del Nòrd e Dakota del Sud) e Nebraska
  3. Billings, per Wyoming e Montana.
  4. Muskoge, per las Cinc Tribús Civilizadas d'Oklahoma (creek, choctaw, chickasaw, cherokee e seminola)
  5. Anadarko, per las autras tribús d'Oklahoma, Kansas e los choctaw de Mississipí.
  6. Alburquerque, pels indians de Nòu Mexic (apache, navaho e pueblo).
  7. Phoenix, pels d'Arizòna, Utah e Nevada, levat dels navaho.
  8. Sacramento, pels indians de Califòrnia.
  9. Portlandper pels indians de Washington, Oregon e Idaho
  10. Juneau pels indians inuit d'Alaska
  11. Washington DC pels indians de l'Est de Mississippí, coma los seminola de Florida e l'Easter Band Cherokee de Carolina del Nòrd.

I a de tribús que dependon pas del BIA, siquenon dels Estats ont demòran, coma los tigua d'El Paso, adscriches a l'Estat de Tèxas, e las tribús de la Confederacion Iroquesa, que dependon de l'estat de Nòva York.

Las zonas foncionan coma intercessors entre l'indian e la BIA, mas sovent i manca la cooperacion e l'argent. Cada zona se dividís en agéncias, una per cada granda tribú, e las pichòtas s'amasson en una generala, coma l'Agéncia Everret pels Puget Sound Salish. L'agéncia s'encarga de distribuir las racions, nomenar d'interlocutors e la policia indigèna, e de provesir totes los servicis levat los medicals.

Ligams extèrnes[modificar | modificar la font]

Paginas de la BIA en anglés [1] [2]