Blasi Pascal
|
||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 280px | ||||||||||||
| Naissença | 19 de junh de 1623 Clarmont d'Auvèrnhe |
|||||||||||
| Decès | 19 d'agost de 1662 París |
|||||||||||
| País | Auvèrnha (Occitània |
|||||||||||
| Profession | Wikidata:Filosòfmatematician, filosòf, fisician, teologian e moralista q1234713matematician, filosòf, fisician, teologian e moralista Fisicianmatematician, filosòf, fisician, teologian e moralista Wikidata:Matematician | |||||||||||
| Predecessor: | {{{Predecessor1}}} | |||||||||||
| Successor: | {{{Successor1}}} | |||||||||||
| {{{Títol_politic2}}} | ||||||||||||
| Periòde de govèrn: | {{{Periòde_govèrn2}}} | |||||||||||
| Predecessor: | {{{Predecessor2}}} | |||||||||||
| Successor: | {{{Successor2}}} | |||||||||||
| {{{Títol_politic3}}} | ||||||||||||
| Periòde de govèrn: | {{{Periòde_govèrn3}}} | |||||||||||
| Predecessor: | {{{Predecessor3}}} | |||||||||||
| Successor: | {{{Successor3}}} | |||||||||||
| {{{Títol_politic4}}} | ||||||||||||
| Periòde de govèrn: | {{{Periòde_govèrn4}}} | |||||||||||
| Predecessor: | {{{Predecessor4}}} | |||||||||||
| Successor: | {{{Successor4}}} | |||||||||||
| Partit politic: | {{{Partit}}}
|
|||||||||||
| VIAF | 29538862 | |||||||||||
| GND | 118591843 | |||||||||||
| ISNI | 0001 2125 8260 0000 0001 2125 8260 | |||||||||||
| LCCN | n79084279 | |||||||||||
| BNF | 11918679x | |||||||||||
| SUDOC | 027059073 | |||||||||||
| Wikimedia Commons prepausa de documents multimèdia liures sus Blasi Pascal. | ||||||||||||
Blasi Pascal (Clarmont d'Auvèrnha, 19 de junh de 1623 – lo 19 d'agost de 1662) que ho un matematician, filosòf, fisician, teologian e moralista occitan (auvernhat) deu sègle XVII. Mainatge hèra precòç, que ho educat peu son pair en començar per las sciéncias experimentaus. Qu'inventè ua calculadera, que desvolopè ua teoria deus fluids e deu vueit en contunhar l'òbra d'Evangelista Torricelli. Aus 16 ans que publiquè un tractat de geometria projectiva ; que ho tanben correspondent deu matematician Pèire de Fermat e que desvolopè la teoria de las probabilitats.
En 1654, arron ua crisi mistica, qu'abandonè lo son intens tribalh scientific entà virà's de cap a la teologia devath ua influéncia jansenista. D'aquera experiéncia religiosa que demòran las soas Letras Provinciaus (Lettres Provinciales en francés) e las soa Pensadas (Pensées en francés).