Bisont gigant

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
(Redirigit dempuèi Bisont gegant)
Eth Bisont gigant siguèc un des bisonts mès gròssi que jamès an demorat ena Tèrra. Auia ua hauçada de 2,5 m e pesaua enquia 2000 kg.

Eth bisont gigant ei ua espècie dera familha des buèus aué escantida que demorèc en America del Nòrd pendent eth pleistocèn. Eth sòn nom scientific ei Bisont gigant o Bisont dera Edat de Gèu (1) e ère plan mès gròs que non pas es bisonts actuals. Ei tanben conegut coma Bison latifrons.

Descripcion[modificar | Modificar lo còdi]

Eth bison gigant auia ua hauçada de 2,5 m e pesaua prèp de 2000 kg. Dab eth buèu gigant Pelorovis és estat eth buèu mès gròs que jamès a demorat ena Tèrra. Es còrnes de Bison latifrons arribauen a hèr enquia 213 cm d'un costat ar aute. Eth bisont american actual a ues còrnes que sonque hèn 66 cm (2). Açò vò díder qu'era sua talha ère plan mès grana que non pas era de qualsevolha buèu d'aué que sii eth bisont american o eth bisont europèu. Quan s'estudièc es uassi des pates deth Bison latifrons e es de Bison bison se confermèc qu'eth bisont gegant auia ua massa demest 25% e 50% superior ar aute (3). De hèt, eth bisont gegant es estat probablaments eth mès gròs buèu jamès conegut dab fossils (4).

Evolucion[modificar | Modificar lo còdi]

Eth bisont gigant evolucionèc en er airau miei continental d'America del Nòrd des deth Bisont des estèpes o Bison priscus priscus, ua auta espècie preïstorica que migrèc a trauers deth pònt de tèrra que i aguèc en Beringia hè demest 240.000 e 220.000 annades (5)(6)(7). Bison latifrons siguèc ua des plan abondantes espècies dera Mega fauna nòrd-americana que s'escantilhèc pendent era transicion deth pleistocèn ar o local (un hèt tanben coneishut coma er escantilhament deth Quaternari).

Se crè que desapareishèc hè 33.000 annades, ena fin dera glaciacion de Wisconsin (2). Aguesta espècie siguèc remplaçada per Bison antiquus, mès petit, qu'ath sòn torn evoluèc entàth mès petit enqüera bisont american hè prèp de 10.000 ans (8).

Vida[modificar | Modificar lo còdi]

Es estudis hèts confermen qu'aguest gran ervibòr demoraua en petiti grops familhars en tot minjar en es Grans Planèrs americans e tanben minjant huelhes en es bòsqui d'America del Nòrd. Es gròsses e amples còrnes des mascles poderien auer estat utilizades tà se deféner des grans carnivòrs coma eth tigre de dents de sabre (9) o er Os de cara cuerta (10) e tanben tà establir era jerarquia en es lutes dab autes mascles tà auer eth dret d'arreproduccion.

Referències[modificar | Modificar lo còdi]

1.- John W.Hoganson. North Dakota Industrial Commission Ocurrence of The Giant Ace Age Bison Bison latifrons In Nort Dakota consultado el 29 de septiembre de 2010

2.- Kurten, B; Anderson, E (1980). «Order Artiodactyla». Pleistocene mammals of North America (1st edición). New York: Columbia University Press. pp. 295–339. ISBN 0-231-03733-3.

3.- JW (2002). «Occurrence of the Giant Ice Age Bison, Bison latifrons, in North Dakota». NDGS Newsletter 29 (2): 1–3. ISSN 0889-3594.

4.- «Bison Latifrons - Characteristics, Behavior and Habitat of Bison Latifrons, the Giant Bison». Dinosaurs.about.com. 18-12-2010. Consultado el 13-05-2012.

5.- Bell CJ (2004). «The Blancan, Irvingtonian, and Rancholabrean mammal ages». En Woodburne, M.O. Late Cretaceous and Cenozoic Mammals of North America: Biostratigraphy and Geochronology. New York: Columbia University Press. pp. 232–314. ISBN 0-231-13040-6.

6.- Scott E, Cox SM (2008). «Late Pleistocene distribution of Bison (Mammalia; Artiodactyla) in the Mojave Desert of Southern California and Nevada». En Wang X, Barnes LG. Geology and Vertebrate Paleontology of Western and Southern North America. Los Angeles: Natural History Museum of Los Angeles County. pp. 359–82.

7.- Sanders AE, Weems, RE, Albright III LB (2009). «Formalization of the mid-Pleistocene "Ten Mile Hill beds" in South Carolina with evidence for placement of the Irvingtonian–Rancholabrean boundary». En Albright III LB. Papers on Geology, Vertebrate Paleontology, and Biostratigraphy in Honor of Michael O. Woodburne. Flagstaff: Museum of Northern Arizona. pp. 369–75.

8.- Wilson, M.C., L.V. Hills, and B. Shapiro (2008). «Late Pleistocene northward-dispersing Bison antiquus from the Bighill Creek Formation, Gallelli Gravel Pit, Alberta, Canada, and the fate of Bison occidentalis». Canadian Journal of Earth Sciences 45 (7): 827–59. doi:10.1139/E08-027.

9.- Carbone, C; Maddox, T; Funston, PJ; Mills, MG; Grether, GF; Van Valkenburgh, B (2009). «Parallels between playbacks and Pleistocene tar seeps suggest sociality in an extinct sabretooth cat, Smilodon». Biological letters 5 (1): 81–5. doi:10.1098/rsbl.2008.0526. PMC 2657756. PMID 18957359.

10.- Cassiliano ML (1999). «Biostratigraphy of Blancan and Irvingtonian mammals in the Fish Creek-Vallecito Creek section, southern California, and a review of the Blancan-Irvingtonian boundary». Journal of Vertebrate Paleontology 19 (1): 169–86.