Bicicleta
La bicicleta es un veïcul de doas ròdas que son normalament de la meteissa talha.
Servís al transpòrt d'una o doas personas, demercé la fòrça que se realiza subre las pedalas e transmesa al pinhon de la ròda de darrièr per una cadena circulara. Las modalitats esportivas que se pòdon practicar amb aqueste veïcul son apeladas ciclisme.
Son fachas las bicicletas amb fèrre, alumini, fibra de carbòni e quitament bambó o rotang.
Inspirats de la bicicleta se creèron lo monocicle, amb una sola ròda, usat en acrobacias, e lo tricicle, version amb tres ròdas d'usatge subretot infantil.
Lo dessenh e la configuracion basica de la bicicleta cambièron pas gaire dempuèi lo primièr modèl de transmission per cadena desenvolopat a l'entorn de 1885.[1]
N'existisson divèrsas modalitats esportivas, englobadas dins lo ciclisme, que se practican amb aqueste veïcul.
Introdusida al sègle XIX en Euròpa, aurà un impacte considerable dins l'istòria, e tant dins la cultura coma l'industria. A l'ora d'ara, i a a quicòm prèp unes mila milions de bicicletas foncionant en pel mond, quora mejan de transpòrt principal, quora veïcul de léser, per la màger part en China.
Es un mejan de transpòrt san, ecologic, sostenible e fòrça economic, tant per se desplaçar dins ciutat coma dins las zònas ruralas.
Lo sieu usatge es generalizat gaireben pertot en Euròpa.
Dins d'unes païses coma los Païses Basses, Soïssa, Alemanha, dequ'unas regions de Polonha e los païses escandinaus, es un dels principals mejans de transport.
En Asia, e mai especialament en China e en Índia, es lo primièr mejan de transpòrt.
Istòria[modificar | Modificar lo còdi]
Los precursors de la bicicleta se trapan fòrça enrèire en l'istòria.
Ja cò dels egiptes ancians trobam una maquina rudimentària formada de doas ròdas unidas per una barra.
En China tanben existiguèt una maquina molt similara, mas amb de ròdas de bambó.
D'unes sègles mai tard apareguèt una autentica bicicleta demest los dessenhs d'en Leonardo da Vinci.
L'istòria vertadièra de la doas-ròdas comença a París en 1790, annada que lo comte de Sivrac inventèt lo "celerifèr", que tanben li ne diguèron "caval de ròdas".
Consistissiá en un barrotet de fusta, acabat per un cap de leon, de drac o de cervi e montat subre doas ròdas.Aviá cap articulacion e per las manòbras caliá pausar pè a tèrra; aquesta quita rigiditat fasiá que totas las variacions del terren se repercutèssen dins lo còs de sa montadura.
Mai tard, en 1813, aquest celerifèr va conéisser una granda metamorfòsi gràcias al baron Karl Christian Ludwig Drais von Sauerbronn, d'Alemanha, que va inventar lo veïcul d'una sola via, que lo se sonèt "maquina erranta", precursora de la bicicleta e la motocicleta.
Drais de Sauerbronn comencèt per introdusir d'unes ressòrts jos la sèla e puèi creèt lo guidon. Aquesta " maquina erranta" consistissiá en una espècia de carreton de doas ròdas, plaçadas una darrièr l'autra. La persona se manteniá assetada sus una petita montadura, plaçada al centre d'un petit marc de fusta. Per se mòure, s'apuejava alternativament amb lo pè esquèr e lo drech cap endavant, d'un biais semblant lo movement d'un patinador. Amb aquesta impulsion, lo veïcul aquesiá una velocitat gaireben identica a la d'una veitura. Los sius braces repausavan sus d'apuèja-braces de fèrre, e amb las mans sosteniá una vara de fusta, unida a la ròda davantièra, que virava en l'adreça cap a la quala voliá anar lo conductor.
Aquesta invencion se fondamentava en l'idèa que qualqu'un que camina degalha molta fòrça per desplaçar lo sieu pes d'un biais alternat, d'un pè l'autre. Drais von Sauerbronn capitèt de crear aqueste veïcul plan simple, que permetèt a l'òme d'evitar aquel trabalh. Aquesta maquina, nomenada "draisiana" en onor al sieu inventor, a tota fressa evolucionèt.
Las primièras informacions qu'avèm a perpaus d'una bicicleta datan de l'an 1490 aproximadament, dins l'òbra "Codex Atlanticus" de Leonardo da Vinci.
Lai se pòt veire l'esbòs d'una bicicleta amb transmission de cadena impulsada per d'unas pedalas, del meteis metòde emplegat per las actualas. La construccion de la primièra bicicleta amb pedalas la s'atribuís a'n Macmillan Kirkpatrick, en 1839.
Macmillan pas jamai ne brevetèt la siá invencion, que mai tard serà copiada en 1846 per Gavin Dalzell de Lesmahagow. La difusèt el d'un biais tant ample que ne serà considerat durant cinquanta ans coma l'inventor de la bicicleta.
Una còpia de la bicicleta de Macmillan es presentada dins lo Musèu de las Sciéncias de Londres, Anglatèrra.
Devèrs 1890, l'anglés Dunlop (afeccionat al ciclisme e creator de l'entrepresa omonima) inventèt una cambra de tela e caucho, que s'uflava amb aire e se plaçava dins la janta. Per evitar las crebasons, en Dunlop s'inventèt a de mai una cubèrta tanben de caucho. Aquestas invencions de Dunlop an gaireben pas cambiat dempuèi la lor invencion.
Tipes de bicicletas segon la lor estructura[modificar | Modificar lo còdi]
- La bicicleta plegabla permet de plegar en un o divèrses punts la bicicleta en ne demesir aital lo volum ocupat.
- En la bicicleta ''inclinada'', lo ciclista es colcat dins un sèti plan confortable e semblant un sofà o una cadièra longa, pedalant amb lo sieu còs quasi en posicion orizontala rapòrt al terren. La ròda davantièra n'acostuma èsser força mai pichòta que non pas la de darrièr. N'es lo siu cost molt elevat perque se sòlon far sus comanda a la mesura del ciclista.
- Lo tàndem es un tipe de bicicleta en lo qual pòt pedalejar mai d'una persona. Lo ciclista que va davant es qual contrarotla la direccion e las vitessas del tàndem. Los autres ciclistas se limiton a pedalar amassa. N'i a per diferents nombres de personas, encara que la pus comuna es facha per doas personas.
- Las bicicletas per despoderats. N'i a de tipes divèrses segon lo despoder de l'usatgièr: handbikes per gents amb despoder de las cambas, tàndems per òrbs, tricicles per despoderats amb problèmas de coordinacion e equilibri, quadricicles per despoderats psiquics.
Durant las primièras annadas de sa confeccion, la construccion de bicicletas fasiá servir de tecnologias preexistentas. Mas dins las darrièras annadas, la tecnologia n' a collaborat dins l'innovacion amb d'idèas tant en domenis ancians coma nòus.
Quadre[modificar | Modificar lo còdi]
La màger part de las bicicletas de uèi an un quadre amb sèti vertical que fòrça reverta las primièras bicicletas de cadena.[2] Aquestas bicicletas verticalas gaireben sempre presentan lo quadre de diamant, e una estructura de gelosia que çò ne caup de dos triangles: lo triangle de davant e lo triangle de darrièr. Lo triangle de davant çò ne caup del quadre orizontal, lo quadre vertical e lo quadre inferior. Lo quadre orizontal conten la pipa de direccion, l'ensemble de coissinets que daissa la forquilha ne vire suau suaudet per menar. Lo quadre vertical religa lo quadre orizontal amb la tija de la sela denaut, e lo quadre inferior religa lo quadre orizontal amb lo pedalièr. Lo triangle de darrièr çò ne caup del quadre vertical e un parelh de tirants mai un parelh de basas. Las basas son parallèlas a la cadena e religan lo pedalièr amb l'eis darrièr. Los tirants religan la part superiora del quadre vertical amb l'eis de darrièr.
Istoricament, los quadres de las bicicletas per femnas avián un quadre horizontal que se religava a mièg quadre vertical a còsta de la part superiora, en ne redusir la distància del quadre horizontal al sòl, al risc de comprometre l'integritat estructurala, n'essent que provòca aquò una fòrta carga de flexion sul quadre vertical, e los compausants dels quadres de la bicicleta normalament ne son gaire resistents a la flexion.
Aqueste dessenh li permet a la ciclista montar e davalar d'aisida quitament se ne cargue ela gipa o rauba.
Quand dequ'unas bicicletas de passejada o escorreguda an encara aquesta mena de quadre, i a tanben una varianta, la mixta, que luòga un quadre orizontal n'a dos de mai fins e separats lateralament que crosan lo quadre vertical pels costats e se religa a l'eis de darrièr. La facilitat per lai pojar tanben la se presan lo mond amb flexibilitat limitada.
Un autre estil es la bicicleta inclinada. Aquestas son indiscutiblament mai aerodinamicas que non pas las versions verticalas, vist que lo ciclista se pòt estirar cap en rèire en se cunhar sus un supòrt e far servir las pedalas que se trapan al meteis nivèl que lo sèti. La bicicleta mai rapida del mond es una bicicleta inclinada mas aquel tipe foguèt enebit dins las corsas en 1934 per l'Union Ciclista Internacionala.[3]
Istoricament, los materials emplegats per las bicicletas an seguit un camin similar als de las aeronaus, amb l'objectiu d'èsser resistents e de pauc pes.
Dempuèi la fin de las annadas 1930 s'utilizèron los acièrs aliats pels tubes del quadre e la forquilha dins de maquinas de nauta qualitat. Lo celluloïde serviguèt pels parafangs, e los aliatges d'alumini s'utilizan cada vegada mai en compausants coma guidons, tijas de sela e palancas de fren.
Pendent las annadas 1980, los quadres d'aliatge d'alumini ne venguèron populars, e uèi lo dia son abituals. Los quadres de fibra de carbòni e de titani que son mai cars son tanben disponibles uèi, aissí coma d'aliatges d'acièr avançats e fin finala lo bambó.
Transmission[modificar | Modificar lo còdi]
La transmission comença amb las pedalas que fan virar les bielas, que viran a l'entorn de l' eis central e fan virar los platèls. La màger part de las bicicletas se servisson d'una cadena per transmetre la potència a la ròda de darrièr.
Un nombre relativament petit de bicicletas se servisson d'una barra per transmetre la potència.
Un nombre fòrça mai redusit encara de bicicletas principalament bicicletas de vitessa unica destinadas a de desplaçaments de corta distància) que se servisson d'una correja coma d'un sistèma per transmetre la poténcia sens nat grais.
N'èssent que las cambas dels ciclistas son mai eficaças en una gamma estrecha de velocitats de pedalar (cadéncia), una relacion de transmission variabla li n'ajuda al ciclista mantengue una velocitat maximala de pedalejar mentre circula per terrens variats.
Coma primièra apròcha, las bicicletas d'usatge quotidian se servisson sovent d'un cambi de vitessass integrat amb un nombre petiton de vitessas que donan de relacions de transmission amplament espacejadas (3 a 7), las bicicletas de rota e las de corsas se servisson de cambis amb desviadors de platèl e de pinhon amb un nombre moderat (10 a 22) de vitessas que donan d'unas relacions de transmission pauc separadas entre elas, mentre que las bicicletas de montanha, las bicicletas ibridas, e las bicicletas de torisme se servisson de cambis amb desviadors de platèl e de pinhon amb un nombre mai bèl (15 a 30) de vitessas que donan de relacions de transmission moderadament espaciades, en lai inclòure sovent una subrebaissa per las pojadas amb fòrt penjal.
Diferentas vitessas e ensembles de vitessas son apropiats per diferents ciclistes e sòrtas de ciclisme. Las bicicletas amb cambi de vitessas permeton la seleccion de la relacion de transmission per l'ajustar a las circonstàncias: un ciclista se poiriá servir d'una vitessa longa en anar amb bicicleta còsta aval, una vitessa mejana quan va amb bicicleta en per una estrada plana, e una vitessa corta en anar amb bicicleta còsta amont.
Amb una vitessa mai corta a cada torn de las pedalas produsís menses torns de la ròda de darrièr.
Aquò fa que l'energia requerida per se desplaçar una meteissa distància se ne distribuís entre maites torns de las pedalas, en tot redusir la fatiga en anar còsta amunt, amb una carga pesuga, o en contra de vents fòrts.Una vitessa mai longa permet qu'un ciclista ague de far menses torns de pedalas per mantenir una velocitat donada, mas amb mai esfòrç per cada torn de pedala.
Amb una transmission de cadena, un platèl solidari a la biela impulsa la cadena, que fa virar la ròda de darrièr mejançant lo pinhon (los pinhons) de darrièr.
Amb una transmission per eis, un ensemble de ròdas dentadas conicas fa virar l'eis que fa virar la ròda de darrièr via un autre parelh de ròdas conicas religat a l'eis de la ròda. N'existisson d'unas pèrdias d'eficiéncia degudas als dos parelhs de ròdas que fan de besonh. L'unica opcion amb una transmission per eis es la de se servir d'un cambi de vitessas integrat.
Pedalas e sèla[modificar | Modificar lo còdi]
Lo guidon fa virar la forquillha e la ròda de davant via la tija del guidon, que vira dintre la ''pipa'' de direccion. I a tres tipes comuns de guidon.
Guidons verticals, la nòrma en Euròpa e pertot fins a las annadas 1970, corbats suaument enrèire cap al ciclista, en tot li ofrir una subjeccion naturala e una posicion verticala comòda.
Los guidons en forma de banas "cason" a mesura que se torcisson per endavant e aval, en tot li ofrir al ciclista una melhora poténcia de frenada dins una posicion "acoconida" mai aerodinamica, aissí coma de posicions verticalas dins las qualas las mans agafan los montants de las palancas de fren, o de seccions planas superioras per de posturas cada vegada mai verticalas.
Las bicicletas tot terren presentan generalament un guidon drech o guidon inclinat amb d'unes gras variables d'inclinason cap enrèire e cap amont, aissí coma desvolopaments mai grands que pòdon aital portar un melhor manejar, vist que n'aumenton la fòrça aplicada a la ròda .
Los sètis de bicicleta tanben ne varian amb las preferéncias del ciclista, de las sèlas àmplias amb coissin preferidas pels ciclistas de distància corta fins a selonèlas mai estrechas que permeton gronxar melhor la camba en daissar mai espaci. La comoditat ne depend de la posicion del ciclista. Amb bicicletas de passejada e ibridas, los ciclistas son assetats dreches sus la sèla, lo sieu pes se dirigís cap en bas de la sèla, que n'es aital preferibla una sela mai àmplia e mai amortida. Per las bicicletas de corsas ont lo ciclista s'inclina cap endavant, lo pes se distèibuís mai uniformament entremièg guidon e sèla, los malucs se plegan, e una sèla mai estrecha e mai dura es mai eficaça. I a d'unes modèls diferents de sèlas per ciclistas masculins e femenins, en tot s'adaptar a las diferentas anatomias de cada genre, quitament ça que la se las bicicletas se ne vendon lèumens amb de sèlas mai apropiadas als òmes.
La bicicleta ''inclinada'' a un sèti inclinat que d'unes ciclistes trapan mai comòde qu'una sèla normala, especialament los ciclistas que patisson amb cèrts tipes de sèla, mal d'esquina, còl, espatla o carbas. Las bicicletas inclinadas (o aclinas...) pòdon aver lo lor sèti mai bas o mai naut que non pas lo nivèl de la direccion.
Frens[modificar | Modificar lo còdi]
Los frens de las bicicletas modèrnas pòdon èsser frens de janta dins los quals los elements de friccion se comprimisson contra la janta de la ròda , frens de disc, amb un disc separat per frenar. Los frens de disc son mai comuns en bicicletas de per camps, tàndems e bicicletas ''inclinadas'' que non pas en bicicletas especificas de rota.
Amb de frens accionats a la man, la fòrça s'aplica a las palancas del fren montadas sul guidon e se transmet via los cables Bowden o tubes idraulics a las sabatas de friccion. Un fren de la boissa de darrièr pòt èsser, o ben accionat a la man o ben en quichar las pedalas.
Las bicicletas de pista an cap frens. Los frens fan ges de besonh per anar en pista per que totes los ciclistas van dins la meteissa direccion a l'entorn d'una pista que ne requerís gessa desacceleracion subita.Los ciclistas de pista pòdon redusir la velocitat per que totas las bicicletas de pista son de pinhon fix, çò es sens cap pinhon liure. Sens pinhon liure, es impossible de daissar virar la ròda amb las pedalas immobilas, qu'aital quand la ròda de darrièr n'es a se mòure, las pedalas tot parièr se ne mòvon. Per frenar, lo ciclista aplica una fòrça de resistència a las pedalas - aquò servís de sistema de frenatge que pòt èsser tant eficaç coma un fren de ròdas de darrièr basat en la friccion, mas pas tant eficaç coma un fren a la ròda de davant.
Suspension[modificar | Modificar lo còdi]
La suspension de la bicicleta fa referéncia al sistèma o los sistèmas emplegats per suspendre lo ciclista e tota o part de la bicicleta. Aiçò ne torna responsa a dos objectius:
- Mantenir las ròdas en contacte contunhós amb d'unas susfàcias irregularas per melhorar lo contraròtle.
- Isolar lo ciclista e la maquina tota de las vibracions degudas a las susfàcias irregularas.
Las suspensions de bicicleta ne servisson principalment dins las bicicletas de montanha, mas ne son tanben abituals dins las bicicletas ibridas, e se ne pòdon trapar quitament dins dequ'unas bicicletas de rota, n'èssent que li pòdon ajudar a manejar las problematicas vibracions. La suspension es especialament important per las bicicletas inclinadas, vist que quand un ciclista vertical se ne pòt botar drech dessús las pedalas per se n'aprofiechar d'unes beneficis de la suspension, un ciclista clinat o pot cap.
Ròdas[modificar | Modificar lo còdi]
Accessòris e reparacions[modificar | Modificar lo còdi]
D'unes compausants, que sovent son d'accessòris opcionals sus las bicicletas d'espòrt, son de caracteristicas estandard per las bicicletas d'escorreguda per melhorar las siás utilitat e comoditat. Los parafangs protegisson lo ciclista e las parts mobilas de la bicicleta quand ne va per ròdols molhats e lo paracadena protegís la farda del grais de la cadena en tot n'ampachar tanben que s'encranque la farda entre las dents de la cadena e lo platèl. Lo trespès manten verticala la bicicleta quand es rambada, mentre qu'un sistèma antipanaires li n'ajuda a empachar lo panatòri.Plan sovent son utilizadas d'una cestas montadas davant amor de portar objèctes o compras.Los portabagatges montats dessubre lo pneumatic de darrièr pòdon servir per portar aisinas o cargas.Los parents d'a vegadas apondon d'unes sètis per pichons muntats darrièr i/o una sela auxiliara al quadre orizontal amor de i portar nenins.
Las pedalas automaticas li n'ajudan lo ciclista a mantenir lo sieu pè dins la posicion apropiada sus las pedalas, e li permeton que s'estire amai de quichar las pedalas , amb saique benlèu un perilh - ne pòt daissar liures sos pès quand cal per evitar una casuda. Los accessòris tecnics ço ne cabisson ordenadors de bicicleta per mesurar la velocitat, la distància, etc. D'autres accessòris tot parièr ne son lums, reflectors, panèls de seguretat, miralhet, cantimploras o bidons e pòrtabidons, e cencha.[4]
Lo casco de bicicleta li ne pòt ajudar a redusir las lesions per en cas d'una collision o tota mena d'accident, e legalament s'exigís de cargar un casco certificat a d'unes ciclistas dins dequ'unas juridiccions. D'unes se classan los cascos coma accessòri[4] e d'autres coma simple element de la farda.[5]
Molts ciclistas pòrtan de jòcs d'aisinas. Aquestes çò ne pòdon cabir d'un jòc de reparacion de pneumatics (que pòt contenir quina combinason que ne siá d'una pompa manuala o de CO2, palancas de pneumàtics, petaces pegasolets, o de material adesiu per petaçar lo pneumatic , una pèça de papièr de veire o una raspa de metal (per rascar la superfícia del pneumatic per petaçar),[6][7] e de vegadas quiitament un blòc de gip.), Claus, claus exagonals, tornavises, e una aisina de cadena. I a tanben d'aisinas multiplas especificas del ciclisme que combinan un molon d'aquestas aisinas en un mecanisme compacte unic. Los compausants de bicicletas pus especializats pòdon exigir d'unas aisinas mai complexas, en tot lai inclure d'unas aisinas patentadas especificas per un fabricant donat.
Dequ'unas pèças de bicicleta, especialament los sistèmas de dentaduras, son complèxas, e molts ciclistas preferisson fisar lo manteniment e les reparacions mecanicas de bicicletas professionalas.Dins qualques ròdols n' es possible contractar assisténcia sus la rota a determinadas companhiás. D'autres ciclistas mantenon las lors pròpias bicicletas, d'a vegades coma part de la siá afeccion al ciclisme o simplement per rasons economicas. L'abilitat per reparar e mantenir la pròpia bicicleta tanben n'es apreciada dins lo movement ciclista amator.
Activisme pro bicicleta[modificar | Modificar lo còdi]
I a d'associacions de ciclistas amb diferents interèsses específics (obrir de rotas, mantenir los camins, planificacion urbanistica, clubs de competicion, clubs de torisme e ca) e d'autras amb d'objectius mai globals (estalvi energetic, reduccion de la pollucion, promocion de la bona forma fisica etc.).
A costat del lobby ciclista esportiu o toristic, l'activisme pro bicicleta inclutz un corrent d'opinion obertament politic e sovent relacionat amb lo movement ecologista. Aquels grops promòvon la bicicleta coma mejan de transpòrt alternatiu pel sieu potencial per l'estalvi d'energia e los sieus beneficis per la santat.
Los activistas de totes los corrents sòlon promòure un melhorament dels transports publics locals e interurbans, especialament lo tren, e la disponibilitat per menar de bicicletas amb aquestes mitjans.
I a d'activistas pro bicicleta e dequ'unas autoritats de contraròtle del trafic que promòvon la construccion de carrils bici reservats pels viatges de longa distància. La tradicion de l'activisme pro bicicleta n'acostuma de preferir unas solucions basadas dins l'amelhorament de la planificacion e lo dessenh dels camins, la prevencion rotièra, e l'aplicacion de las règlas de trafic que ja existisson.
Un tèma polemic en Euròpa es l'oposicion dels grops ciclistas a la legislacion que los s'obliga a portar un casco.
Manifestacions[modificar | Modificar lo còdi]
Ligams extèrnes[modificar | Modificar lo còdi]
- Tot sobre la bicicleta. Equipament. Manteniment. Normativa (ca)
- Bicicletas ancianas Article subre l'istòria de la bicicleta. (es)
- Parts d'una bicicleta. (es)
- Pedaling History Museum Lo musèu de la bicicleta mai grand del mond. (en)
- The Bicycle - Worlds most efficient form of transportation Discussion subre la bicicleta e sos avantatges subre d'autres veïculs (en)
- A History of Bicycles and Other Cycles al Canada Science and Technology (Musèu de Sciéncia e Tecnologia de Canadà). (en)
- Hudson, William (2003). Myths and Milestones in Bicycle Evolution. (accès lo 30 de març de 2005). (en)
Véser tanben[modificar | Modificar lo còdi]
Nòtas e referéncias[modificar | Modificar lo còdi]
- ↑ Herlihy, David V. (2004). Bicycle: The History. Yale University Press, pp. 200–250. ISBN 0-300-10418-9.
- ↑ {{{títol}}}. ISBN 0-300-10418-9.
- ↑ History Loudly Tells WhyThe Recumbent Bike Is Popular Today
- ↑ 4,0 et 4,1 Error en títol o url.
- ↑ The Essentials of Bike Clothing.
- ↑ Sheldon Brown: Flat tires.
- ↑ BikeWebSite: Bicycle Glossary – Patch kit.
Bibliografia[modificar | Modificar lo còdi]
- (en) All About Bicycling, Rand McNally.
- (en) Richard Ballantine, Richard's Bicycle Book, Pan, 1975.
- (en) Caunter C. F. The History and Development of Cycles Science, Museum London 1972.
- (en) David B. Perry, Bike Cult: the Ultimate Guide to Human-powered Vehicles, Four Walls Eight Windows, 1995.
- (en) Roni Sarig, The Everything Bicycle Book, Adams Media Corporation, 1997
- (en) "Randonneurs USA", PBP: Paris-Brest-Paris, 31 de març de 2005, [1].
- (en) US Department of Transportation, Federal Highway Administration. "America's Highways 1776-1976", pp. 42–43. Washington, DC, US Government Printing Office.
- (en) David Gordon Wilson, Bicycling Science, MIT press, ISBN 0-262-73154-1
- (en) David V. Herlihy, Bicycle: The History, Yale University Press, 2004
- (en) Frank Berto, The Dancing Chain: History and Development of the Derailleur Bicycle, San Francisco: Van der Plas Publications, 2005, ISBN 1-892495-41-4.
- (en) The Data Book: 100 Years of Bicycle Component and Accessory Design, San Francisco: Van der Plas Publications, 2005, ISBN 1-892495-01-5.
- (en) Shonquis Moreno and Ole Wagner, Velo: bicycle culture and design, Edicion per Robert Klanten and Sven Ehmann, Berlin: Gestalten, 2010, ISBN 9783899552843
- (es) Richard Grant / Richard Ballantine, El Gran Libro de la Bicicleta – Texto: Español – Editor: El País, Aguilar. Madrid (1992) – ISBN 84-03-59182-9.
- (es) J. Dekoster, U. Schollaert, En bici, hacia ciudades sin malos humos – Texto: Español – Editor: Oficina de Publicaciones Oficiales de las Comunidades Europeas. Luxemburgo (2000) - ISBN 92-828-5721-2.
- (fr) Keizo Kobayashi, L’histoire du vélocipède de Drais à Michaux 1817-1870,Edicion de l'École pratique des hautes études, 1990.
- (fr) Pryor Dodge, La grande histoire du vélo, Flammarion, 1996, (ISBN 2080124439).