Benjamin Silliman

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar
Benjamin Silliman

Benjamin Silliman (1779-1864) siguec un quimist american e un des prumèrs professors americans de sciéncia (ena Universitat de Yale) capable de destillar petròli.

Vida[modificar | modificar la font]

Silliman, vadut en Trumbull, Connecticut, quauques mesi auans qu'era sua mair fugís des dos mil soldats anglesi qu'embaihauen America. Es anglesi auien pres eth sòn grand-pair, eth General Gold Selleck Silliman en mai de 1779.

Estudiec a Yale e siguec diplomat en 1796. Tres annades dempús ja erá tutor a Yale. Li ofertaren d'ensenhar quimia ena Universitat e diguec qu'òc. Estudiec quimia damb James Woodhouse en Filadèlfia e legiguec es sues prumères lectures scientifiques a Yale en 1804. En 1805 viatgec tà Edimborg tà estudiar més.

Tornec a New Haven, Connecticut, tà estudiar geologia e faguec ua analisi quimica deth meteorit cadut en Weston, Connecticut e publiguec eth prumèr informe mai het en Yale sus cap de meteorit(1). En 1808 faguec era lectura publica e discurbiguec plan des sòns minerals. En 1850 eth minerau sillimanita foguec aperada atau tà dar onor a Silliman. Foguec tanben un des prumèrs membres dera Medical Scool (2). Coma professor emerit legiguec diuersi lectures a Yale enquia 1855 e uns an auans auia artenhut destillar petròli.

Eth meteorit de 1827[modificar | modificar la font]

En 1807 a Weston caiguec un meteorit qu'es trincà en 6 trossos mes eth més gran pesaua 16.5 Kg. Silliman ac discurbirguec més poguec pas auer eth meteorit tà Yale. Aué qu'ei en eth Musèu d'Istòria Naturau Peabody, New Haven, Connecticut (3)i(4). Silliman se maridec en 1809 damb Harriet Trumbull, era hilha deth governador de Connecticut e auec damb era tres hilhes e un hilh. Eth son hilh, Benjamin Silliman Jr, tanben foguec professor de quimia en Yale.

Silliman trapec qu'era esclavitud erá un dimoni gigant més tanben foguec favoriu a era colonizacion africana damb americans en Liberia e siguec membre dera Societat de Colonizacion de Connecticut enter 1828 e 1825. Fundec eth American Journal of Science e siguec escolhit coma un membre més dera Academia Nacionau de Sciencies peth Congres american. Un collegi de Yale se dídec Silliman College en onor sòn atau coma eth minerau Sillimanita.

Referencies[modificar | modificar la font]

1.-^ "Silliman History". Retrieved 31 October 2011.

2.-^ History and Minerals of Old Mine Park (Saganawamps), Earle Sullivan, Trumbull Historical Society, 1985, p. 8

3.-^ Yale Peabody Museum website retrieved 2011 March 10

4.-^ Seeley, Tales of Trumbull's Past, Trumbull Historical Society, 1984

º Jackman, S W (1979), "The tribulations of an editor: Benjamin Silliman and the early days of the American Journal of Science and the Arts.", The New England quarterly (The New England Quarterly, Vol. 52, No. 1) 52 (1): 99–106, doi:10.2307/364359, JSTOR 364359, PMID 11624721