Begerel

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Begerel
Bécherel
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
La comuna
Armas
Geografia fisica
geolocalizacion
Coordenadas 48° 17′ 46″ N, 1° 56′ 38″ O
Localizacion sus la mapa de Bretanha
Superfícia 0,5 km²
Altituds
 · Maximala
 · Mejana
 · Minimala
 
177 m
166 m
113 m
Geografia politica
Region istorica Bretanha Armas de Bretanha
Estat França
Region
53
Bretanha
Departament
35
Ille et Vilaine Armas deu Departament d'Ille et Vilaine
Arrondiment Rennes
Canton Bécherel
Intercom
243500626
du Pays de Bécherel
Cònsol Bernard Leroy (2008-2014)
Geografia umana
Autras informacions
Gentilici Bécherellais, Bécherellaise (en francés)
Còde postal 35190
Còde INSEE 35022

Begerel en breton ( Bécherel en francés) es una comuna bretona, situada dins lo departament d'Ille et Vilaine e la region de Bretanha.

Geografia[modificar | Modificar lo còdi]

Partida eissida de l'article francés

Châtellerie De 1123 a 1790, Bécherel, bastida sus un tuc a 176 mètres d'altitud, es un ancian luòc fòrt #que qualques vestigis subsisteixen. Qualques carrièras dins los vièlhs ostals en granit ne remembran lo passat de la vila : s'i conreava lo lli e i filait çò de mès de polit fil de Bretanha. Del jardin del Thabor la vista s'estend cap a Dòl-de-Bretanha, Dinan e Combourg.

Tèxte originau de l'article francés

Châtellerie de 1123 à 1790, Bécherel, bâtie sur une colline à 176 mètres d'altitude, est une ancienne place forte dont quelques vestiges subsistent. Des rues aux vieilles maisons en granit rappellent le passé de la cité : on y cultivait le lin et y filait le plus beau fil de Bretagne. Du jardin du Thabor la vue s'étend vers Dol-de-Bretagne, Dinan et Combourg.

Istòria[modificar | Modificar lo còdi]

Partida eissida de l'article francés

A l'epòca romaine, la vila a situat près de la via romaine Roazhon-Dinan.

En 1124, Alain de Dinan recep ne parteja la tèrra de Bécherel e i fa elevar, en dominant la vallée, un castèl en pèira a l'entorn #que se'n desvolòpa la vila.

En 1168, Henri II Plantagenêt, rei de Angleterre s'apodera de la vila, fòrça convoitée per la siá posicion estrategica, e la fa fortificar.

Pendent los guèrras de succession de Bretanha, los Angleses, aliats de Jean de Monfort, ocupan Bécherel. En 1363, Charles de Bles, acompanhat de Bertrand Del Guesclin, assiège la vila, mas Jean de Montfort amassa de tropas e ven las contra-assiéger. Las doas parts decidisson de regular la siá différend sus las landes de Évran, pas luènh de Bécherel, mas los avesques intervenon, e un parteja de la Bretanha a decidit entre las Monfort e las Bles.

N'en abril 1371, Olivier V de Clisson met lo banc davant la vila, ocupat pels Angleses. A pres n'en agost per Bertrand del Guesclin.

En 1419, Anne de Laval, baronne de Bécherel, restaura las fortificacions de la vila. Mas a Modèl:La s, lo luòc què en ruïna. Dintratz la e la , mercés a la cultura e al tissage del lli e del canabàs, Bécherel es prospère. Lo blocus continental impausat per Napoleon e la competéncia del coton portèron lo déclin d'aquelas culturas.

La populacion de la municipalitat es favorabla als cambiaments aportats per la Revolucion francesa, sustot après la fin de la Terror. La principala celèbra revolucionària es aquela en celebrant l'anniversari del execucion de Louis XVI, acompanhada d'un serment d'òdi a la royauté e a la anarchie, celebrada a partir de 1795[1].

A Modèl:La s, la creacion d'una tannerie, d'una galocherie e d'una fabrica de fabricacion de maquinas agricòlas relance l'economia locala. En 1914, una leitaria llaura las siás pòrtas e fonciona fins en 1971. En 1978, la municipalitat aderís a l'associacion de las Pichonas Vilas de Caractèr de Bretanha.

Implantada dempuèi 1986, l'associacion Savenn Douar, "lo trampolí", lança l'idèa de far una Vila del Libre. Dempuèi, tretze libraires, una desena de mestièrs d'art al servici del libre e divèrses artesans donan vida al centre ancian e organizan de manifestacions culturalas. Un important mercat del libre s'a lo primièr dimenge de cada mes. Bécherel Es vengut la primièra vila del libre de França.

Tèxte originau de l'article francés

À l'époque romaine, la ville est située à proximité de la voie romaine Rennes-Dinan.

En 1124, Alain de Dinan reçoit en partage la terre de Bécherel et y fait élever, dominant la vallée, un château en pierre autour duquel se développe la cité.

En 1168, Henri II Plantagenêt, roi d'Angleterre s'empare de la ville, très convoitée pour sa position stratégique, et la fait fortifier.

Pendant les guerres de succession de Bretagne, les Anglais, alliés de Jean de Monfort, occupent Bécherel. En 1363, Charles de Blois, accompagné de Bertrand Du Guesclin, assiège la ville, mais Jean de Montfort rassemble des troupes et vient les contre-assiéger. Les deux parties décident de régler leur différend sur les landes d'Évran, non loin de Bécherel, mais les évêques interviennent, et un partage de la Bretagne est décidé entre les Monfort et les Blois.

En avril 1371, Olivier V de Clisson met le siège devant la ville, occupé par les Anglais. Il est rejoint en août par Bertrand du Guesclin.

En 1419, Anne de Laval, baronne de Bécherel, restaure les fortifications de la ville. Mais au , la place tombe en ruine. Entre le et le , grâce à la culture et au tissage du lin et du chanvre, Bécherel est prospère. Le blocus continental imposé par Napoléon et la concurrence du coton vont amener le déclin de ces cultures.

La population de la commune est favorable aux changements apportés par la Révolution française, surtout après la fin de la Terreur. La principale fête révolutionnaire est celle célébrant l’anniversaire de l’exécution de Louis XVI, accompagnée d’un serment de haine à la royauté et à l’anarchie, fêtée à partir de 1795[2].

Au , la création d'une tannerie, d'une galocherie et d'une usine de fabrication de machines agricoles relance l'économie locale. En 1914, une laiterie ouvre ses portes et fonctionne jusqu'en 1971. En 1978, la commune adhère à l'association des Petites Cités de Caractère de Bretagne.

Implantée depuis 1986, l'association Savenn Douar, "le tremplin", lance l'idée de faire une Cité du Livre. Depuis, treize libraires, une dizaine de métiers d'art au service du livre et plusieurs artisans donnent vie au centre ancien et organisent des manifestations culturelles. Un important marché du livre se tient le premier dimanche de chaque mois. Bécherel est devenue la première cité du livre de France.

Administracion[modificar | Modificar lo còdi]

Lista deus cònsols successius
Periòde Identitat Etiqueta Qualitat
2008 2014 Bernard Leroy    
març de 2001 2008      
Totas las donadas son pas encara conegudas.

Demografia[modificar | Modificar lo còdi]

modificar « persona »
 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): , totala:

1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
882 493 655 690 802 817 844 836 895

1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
820 818 780 816 740 760 798 846 852

1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
855 890 793 788 709 723 724 733 633

1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2007 2008
659
626
543
528
599
660
745
731
739
2009 2010
748
768
758
778
Fonts
Base Cassini de l'EHESS - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
Evolucion de la populacion 1962-2008
Evolucion de la populacion 1962-2008


Luòcs e monuments[modificar | Modificar lo còdi]

Personalitats ligadas amb la comuna[modificar | Modificar lo còdi]

Véser tanben[modificar | Modificar lo còdi]

Ligams extèrnes[modificar | Modificar lo còdi]

Nòtas[modificar | Modificar lo còdi]

  1. Louis Dubreuil, « Fèstas revolucionàrias en Ille-e-Vilaine », in Anals de Bretanha, volum 21, tome 4, 1905, pàg. 398-399
  2. Louis Dubreuil, « Fêtes révolutionnaires en Ille-et-Vilaine », in Annales de Bretagne, volume 21, tome 4, 1905, p. 398-399