Batalha de Maipú
Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
|
||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| País | Argentina | |||||||||||
| Data | 5 d'abriu de 1818 | |||||||||||
| Luòc | Vath de Maipo | |||||||||||
| Eissida | Purmèra victòria argentina | |||||||||||
| Províncias Unidas de l'Arriu de la Plata: Govèrn provsòri de Chile: |
Reiaume d'Espanha: |
|||||||||||
Mariano Osorio |
||||||||||||
Armada de Chile 1 000 milicians |
5 000 a 5 300 dab 12 canons | |||||||||||
| 800 morts 1 000 herits |
1 500 morts 2 000 presoèrs |
|||||||||||
La batalha de Maipú qu'oposè las hòrças revolucionàrias argentinas (constituidas per l'Armada deus Andes qui comptava dab lo Regiment de Granadèrs a Chivau) e chilenas contra las òsts realistas comandadas per Mariano Osorio. Que s'escadó lo 5 d'abriu de 1818 dens la Vath de Maipo en Chile, pròcha de Santiago de Chile.
La victòria deus sud-americans que permetó d'assegurar la liberacion de Chile e atau de renforçar la libertat de las Províncias Unidas de l'Arriu de la Plata en bèth preparar la futura liberacion de Peró.
A la fin de la batalha, lo generau chilen Bernardo O'Higgins que's presentè dab ua herida arrecebuda a l'escadença de la soa derrota de Cancha Rayada entà saludar e mercejar José de San Martín.