Banhaus

Aqueth article qu'ei redigit en gascon.
Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

Vilatge d'Occitània
Banhaus
Baigneaux
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
La glèisa de Sent Pèir e Sent Pau.
Armas
Geografia fisica
geolocalizacion
Coordenadas 44° 43′ 25″ N, 0° 11′ 45″ O
Superfícia 7,93 km²
Altituds
 · Maximala
 · Mejana
 · Minimala
 
90 m
50 m
32 m
Geografia politica
País  Guiana Bordalés
Contrada Entre Duas Mars
Estat Bandièra de França França
Region
75
Novèra Aquitània
Departament
33
Gironda Escut de la Gironda
Arrondiment
333
Lengon
Canton
3348
L'Entre Duas Mars (Targon avant 2015)
Intercom
243301298
Comunautat de las Comunas Ruralas de l'Entre Duas Mars
Cònsol Sandrine Allain
(2020-2026)
Geografia umana
Populacion
Populacion totala
(2019)
450 ab.
Evolucion de la populacion
Evolucion de la populacion

454 ab.
Densitat 47,41 ab./km²
Autras informacions
Gentilici Baigneaudais, Baigneaudaises (en francés)
Còde postal 33760
Còde INSEE 33025

Banhaus[1] (Baigneaux en francés) es una comuna bordalesa [2] de Guiana, lingüisticament gascona, situada dens lo departament de Gironda e la region de Novèra Aquitània, ancianament d'Aquitània.

Geografia[modificar | Modificar lo còdi]

Comunas a l'entorn.

Perimètre dau territòri[modificar | Modificar lo còdi]

Comunas confrontantas de Banhaus
Ceçac
Bèravath Banhaus Frontenac
Montinhac Martres

Toponimia[modificar | Modificar lo còdi]

Las fòrmas ancianas son Banials, en 1097, Baignaus, en 1197, Banals, Banas, Banaus, Banhats, Bainials, Baniaus, Bainaus, Baniarals, en 1126-1147, Baniolis, en latin, en 1126-1147, Baygnaus, Baygneus, en 1242-1255, Gaylardo de Baynaus, en 1277, cappella de Bayaus, en 1362 [3]. Lo sens generau dau nom, « establiment de banhs public o privat » es acceptat per tots los toponimistas; la sola dificultat es lo sufixe que s'ajusta au nom latin balneum, « banh ». Segon Dauzat, Banhaus ven dau latin balneolum [4]. Negre, citat per Bénédicte Boyrie-Fénié, vòu balneolis, ablatiu-locatiu plurau dau latin tardiu balneolae, « petit establiment de banhs public o privat ». Bénédicte Boyrie-Fénié era-medisha ajusta un sufixe al(e) a balneu(m) [3]. La vocalizacion de -l(s) finau es absenta d'una partida de las atestacions aus sègles XI e XII perqu'es probablament recenta.

Istòria[modificar | Modificar lo còdi]

Administracion[modificar | Modificar lo còdi]

Lista daus cònsols successius
Periòde Identitat Etiqueta Qualitat
2020 2026 Sandrine Allain    
2014 2020 Jean-Pierre Larribaud UMP, LR industriau
març 2008 2014 Bernard Setrin    
? ? Guy Lioteau    
Totas las donadas son pas encara conegudas.
  • Avant la refòrma cantonala de 2014, aplicada en 2015, la comuna èra dau canton de Targon; es adara dau canton de l'Entre-deux-Mers (en francés), donc de l'Entre Duas Mars.

Demografia[modificar | Modificar lo còdi]

modificar « persona »
 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): 376, totala: 442

1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
264 263 297 300 269 255 222 228 243

1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
284 261 243 273 270 299 236 222 235

1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
221 218 199 185 205 200 188 191 205

1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2007 2008
194
185
153
160
221
245
286
308
333
341
2009 2010
341
351
347
356
Fonts
Base Cassini de l'EHESS - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
Evolucion de la populacion 1962-2008
Evolucion de la populacion 1962-2008


Lòcs e monuments[modificar | Modificar lo còdi]

Personalitats ligadas damb la comuna[modificar | Modificar lo còdi]

Veire tanben[modificar | Modificar lo còdi]

Ligams extèrnes[modificar | Modificar lo còdi]

Nòtas[modificar | Modificar lo còdi]

  1. Sit Toponimia occitana
  2. https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k9616679v/f77.item.zoom p. 65
  3. 3,0 et 3,1 Bénédicte Boyrie-Fénié, Dictionnaire toponymique des communes, Gironde, ed. CAIRN e Institut Occitan, Pau, 2008, p. 53
  4. Albert Dauzat, Charles Rostaing, Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France, Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 46