Bóstia de cambis

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar
Bóstia de cambis d'una mòto.

La Bóstia de cambis o Bóstia de velocitats es dins un veïcul motorizat l'element encargat de desmultiplicar la velocitat de rotacion del motor aplicant a las ròdas lo parelh motor sufisent per impuslar lo moviment del vehïcul dempuèi la situacion de repaus, e un còp en marcha obtenir un parelh sufisent per poder véncer las resisténcias a l'avançada (las resisténcias aerodinamicas, de rodament e de penjal).

Fondament[modificar | modificar la font]

Lo Motor de combustion, al contrari de çò que se passa amb la maquina de vapor o lo motor electric, necessita un regim de rotacion sufisent (entre 30% e 40% de las rpm maximalas) per fornir un parelh motor capable d'iniciar lo movement del veïcul e lo mantenir. Alara, cal reduire las revolucions del motor dins una mesura sufisenta per aver lo parelh sufisent, es a dire se lo parelh requerit per las ròdas es de 10 còps d'aquel que fornís lo motor, se deu reduire 10 còps lo regim. Aquò se fa mejans los diferents rapòrts de desmultiplicacion obtenguts en cambiant, mai aquela del grop de sortida del diferencial. Lo sistèma de transmission fornís los diferents rapòrts d'engranatges, de biais que la meteissa velocitat de rotacion del virabiquí se pòt convertir en diferentas velocitats de rotacion a las ròdas. Lo resultat sus las ròdas de traccion es la diminucion de la velocitat del motor, e l'aument en la meteissa mesura del parelh motor aplicat, aquò s'entend melhor amb l'expression de la poténcia P dins un axe motor:


 P = M \, \omega \, \!

que:

  •  P \, \! es la poténcia (en W)
  •  M \, \! es lo parelh motor (a N · m)
  •  \omega \, \! es la velocitat angulara (en rad/s)

En foncion d'aquò, se la velocitat de rotacion (velocitat angulara) del motor transmesa a las ròdas es mendre, lo parelh motor aumenta, supausant que lo motor liura una poténcia constanta.

La bóstia de cambis a doncas la mission de reduire lo nombre de revolucions del motor, segon lo parelh necessari en cada instant. E mai invèrsa lo sens de rotacion de las ròdas, quand la marcha enrè es requerida. Es apariat al volant d'inercia del motor, que recep lo movement per mejan de l'embragatge, en transmissions manualas; o per mejan del convertidor de parelh, en transmissions automaticas. Lo rèsta del sistèma de transmission es apariat a la bóstia de cambis.

Constitucion de la bóstia de cambis[modificar | modificar la font]

Axe intermediari d'una bóstia de cambis manuala

La bóstia de cambis es constituida per una seria de ròdas dentadas dispausadas en tres arbres.

  • Arbre primari. Recep lo movement a la meteissa velocitat de rotacion que lo motor. Abitualament pòrta un unic pinhon conductor dins las bóstias longitudinalas de traccion en rèire o en avans. Per las transversalas i a mai d'uns. Vira dins lo meteis sens que lo motor.
  • Arbre intermediari. Es l'arbre opausat o contraaxe. Permet de plaçar los arbres primaris e segondaris en linha. Es alara possible de los apariar dirèctament per obtenir çò que se nomena una presa dirècta per beneficiar d’un rendement de transmission superior. Vira al sens opausat al motor.

Per las bóstias transversalas aquel axe existís pas.

  • Arbre segondari.Pòrta respectivament divèrses pinhons e de dispositius accionats pel palfèr de velocitats podent colissar sus las caneladuras de l’arbre. Vira dins lo meteis sens que lo motor per las bóstias longitudinalas, e dins lo sens contrari per las bóstias transversalas. Dins d'autres tipes de cambis, subretot motocicletas, automobilas e camions ancians, los pinhons se desplaçan totes sus l'axe.

La posicion axiala de cada ròda es contrarotlada per de forquetas accionadas dempuèi lo palfèr de cambis e determina quin parelh de pinhons engranan entre lo segondari e l'intermediari. , O entre lo primari e lo segondari segon que siá de cambi longitudinal o transversal. Quand s'utilizan de sincronizadors, lo ligam tangencial se pòt liberar en foncion de la posicion axiala d'aqueles e las ròdas dentadas an pas de libertat de movement axial.

  • Axe de marcha enrè. Pòrta un pinhon que s'interpausa entre los arbres intermediari e segondari (longitudinal) o primari e segondari (transversal) per cambiar lo sens de rotacion abitual de l'arbre segondari. Dins l'engranatge de marcha enrè, normalament s'utiliza un pinhon de dents rectas, al luòc d'un pinhon de dents elicoïdal, mai simple de fabricar (d'aquí lo bruch especial quand es fa una marcha enrè).

Totes los arbres sostenon, per mejan de coissinets, axials, al cartèr de la bóstia de cambis, que d'abitud es de fonda, alumini o magnèsi e servís de lotjament als engranatges, dispositius d'accionament e dins qualques cases lo diferencial, tanben de recipient per l'òli de graissatge.

Dins de veïculs coma de camions, veïculs agricòlas o automobilas totes terrens, i a doas bóstias de cambis apariadas en seria.

La lubricacion pòt se far per mejan d'un dels seguents sistèmas:

  • Per barbotatge.
  • Mixte.
  • De pression.
  • De pression totala.
  • Per cartèr sèc.

Classificacion de las bóstias de cambis[modificar | modificar la font]

I a divèrses tipes de bóstias de cambis e divèrses biaisses de las classificar. Fins que se desvolopèron lo sistèma de contraròtle electronic la distincion èra fòrça mai simpla perque descriguèt la construccion e lo foncionament. Amb lo contraròtle electronic per las bóstias de cambis se faguèt de bóstias manualas amb possibilitat d'automatizacion (per exemple l'Alfa Romeo) e de bóstias automaticas amb possibilitat d'intervencion manuala.

Manualas, mecanicas o sincronizada[modificar | modificar la font]

Icòna de detalh Article detalhat : Transmission manuala.

Tradicionalament son nomenadas bóstias mecanicas aquelas que se compausan d'elements estructurals (e foncionals), rodaments, eca. de tipe mecanic. Per aquel tipe de bóstias de cambi, la seleccion de las diferentas velocitats se fa per mejan de comandas mecanicas, encara que se pòt automatizar.

Los elements someses a friccion: axes, engranatges, sincronizadors, o selectors son lubrificats per mejan d'un banh d'òli especific del cartèr isoats de l'exterior mejans de junts que garantisson l'estanqueïtat .

Los ligams a l'interior se realizan per mejan de mecanismes compausats de basculas e axes guidats per coissinets. L'entraïnament dels mecanismes intèrnes dempuèi l'exterior de la bóstia (que deu accionar un eventual conductor) se realizan amb un palfèr dirècte sul cambi o pels motors tranversals per mejan de cables flexibles o tijas rigidas.

Las diferentas velocitats que compta la bóstia son sincronizadas. Vòl dire que dispausan de mecanismes de sincronizacion que permeton de far correspondre las velocitats dels diferents axes que compta la bóstia pendent lo cambi d'una a una l'autra.

La connexion cinematica entre lo motor e la bóstia de cambis se realiza per mejan de l'embragatge.

Dins aquel grop i a la bóstia de cambis manuala automatizada de doble embragatge DSG - en alemand direkt Schaltgetriebe - del Grop Volkswagen e la bóstia de cambis automatica de doble embragatge a sec DDCT-a anglés Dual Dry Cluth Transmission - de Fiat Grop, que permeton lo foncionament de biais manual o automatic.

Automaticas o idromaticas[modificar | modificar la font]

Icòna de detalh Article detalhat : Transmission automatica.
Una bóstia automatica Renault

La bóstia automatica es un sistèma que, de biais autonòm, determina la melhora relacion entre los diferents elements, coma la poténcia del motor, la velocitat del veïcul, la pression sus l'accelerador e la resisténcia a la marcha, entre autres. Es un dispositiu electroidraulic que determina los cambis de velocitat, dins lo cas de las bóstias de darrièra generacion, lo contraròtle se fa per un calculador electronic.

Alara que la bóstia de cambis manuala se compausa de parelhs d'engranatges cilindrics, la bóstia automatica fonciona amb de trins epicicloïdals en seria o parallèl qu'ajustan las diferentas relacions de transmission.

Comparason entre sistèmas[modificar | modificar la font]

Tipe Avantatges Desavantatges Denominacions comercialas
De trins epicicloïdals
  • Comoditat
  • Naut poder de traccion
  • Economia de manteniment
  • Pes elevat
  • Bas rendement mecanic

Steptronic, 7G-tronic, Tiptronic, Proactiva, CAS

Pilotada
  • Cambis fòrça subtes
  • Durabilitat mecanica
  • Naut rendement mecanic
  • Cambis subtes bruscs

Selespeed, Sensodrive, Dualogic, Dfn, 2-tronic, Easytronic, i-Shift, R-tronic, SMG, Cambiocorsa, F1, E-Gear

Doble embragatge
  • Cambis gaireben instantanèus
  • Elevat pes e complexitat mecanica a respècte d'una bóstia pilotada convencionala

BorgWarner (DSG de Volkswagen, S-tronic d'Audi), Fiat Powertrain Technologies (DDCT de Fiat, Lancia, Abarth e Alfa Romeo), PDK, DKG, Powershift, SST, Nissan GT-R

Variador de continh
  • Sople
  • Infinidas relacions de transmission dins un renc fòrça larg
  • Parelh de transmission limitat

Hypertronic, multitronic, Autotronic, Multidrive S, Toyota Prius, Speedgear

La bóstia de velocitats dessenhada per Leonardo da Vinci[modificar | modificar la font]

Leonardo da Vinci dessenhèt en son temps una davancièra bóstia de cambis d'aquelas de las veituras modèrnas. Abitat per la fèbre del desvolopament industrial que promoviá Ludovico Sforza, Leonardo da Vinci dessenhèt una bóstia de cambis formada per doas pèças, una cilindrica e una autra conica que per mejan d'una seriá d'engranatges convertissiá lo mecanisme en un cambi de velocitats.

Vejatz tanben[modificar | modificar la font]

Bibliografia[modificar | modificar la font]

Ligams extèrnes[modificar | modificar la font]