Bèc

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar
Bèc d'un carnassièr: lo voltor.
Lo bèc d'un Cicne.
Lo bèc d'un Flamenc

Lo bèc es una estructura anatomica extèrna dels aucèls que, a mai de servir per manjar, es emplegada per grooming, manipular d'objèctes, tuar de presas, furgar lo sòl per manjar, la seduccion, e noirir los pichons.

Anatomia[modificar | modificar la font]

Los bècs pòdon variar d'un biais significatiu en talha e forma en foncion de las espécias. Lo bèc se compausa d'una maissa anteriora: la maxilla, e d'una maissa inferiora, la mandibula. La maissa es bastida d'òsses, abitualament balmats o poroses pr'amor de reduire lo pes per volar. La superfícia exteriora del bèc es cobèrta d'una capa plan dura de queratina que se sona la ranfotèca. Entre lo jaç exterior dur e l'òs i a un jaç vascular que conten mantun vaissèl sanguin e las terminasons nervosas.

Lo bèc ten dos trauquets que se sonan narras, connectats a la partida balmada interiota del bèc e aital al sistèma respiratòri. Per d'unes aucèls, se situan dins una estructura carnosa, sovent cerosa, a la basa del bèc que se sona lo cere (del latin cera. Los falcons, los papagais, las palombas e los skuas son d'aucèls qu'an un ceres.