Atmosfèra (Tèrra)

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar
Pagina d'ajuda sus l'omonimia Pels articles omonims, vejatz Atmosfèra.
La lutz blava se dispersa mai que las autras longors d'onda dins los gases de l'atmosfèra terrèstra, donant un alo de color blau quora se vei de l'espaci.

L'atmosfèra terrèstra es lo jaç gasós qu'enròda l'esfèra terrèstra retengut per la gravitat del planeta . L'atmosfèra protegís la vida subre la Tèrra en absorbissent los rais ultraviolet de las radiacions solaras, e rescalfant la superfícia terrèstra per retencion de la calor (efièch de sèrra), e redutz la diferéncia entre las temperaturas extrèmas del jorn e de la nuèit.

L'aire es la mescla gasosa que compausa l'atmosfèra e usat per la respiracion e la fotosintèsi. L'aire sèc conten aperaquí (en volum) 78.09% d'azòt, 20.95% d'oxigèn, 0.93% d'argon, 0.039% dioxid de carbòni, e de quantitats pichonas d'autres gases. L'aire conten tanben una proporcion variabla de vapor d'aiga, en mejana 1%.

Jaces atmosferics[modificar | modificar la font]

L'atmosfèra es devesida en 5 jaces correspondent a diferentas partidas de la corba de variacion de la temperatura en foncion de l'altitud :

Temperatura de l'atmosfèra (°C)
en foncion de l'altitud (km).
  • la troposfèra : la temperatura descreis amb l'altitud (de la superfícia del glòbe a 8-15 km d'altitud) ; l'espessor d'aqueste jaç varia entre 13 km e 16 km a l'eqüator, mas entre 7 km e 8 km als pòls ;
  • l'estratosfèra : la temperatura creis amb l'altitud (de 8-15 km d'altitud a 50 km d'altitud) ;
  • la mesosfèra : la temperatura descreis amb l'altitud (de 50 km d'altitud a 80 km d'altitud) ;
  • la termosfèra : la temperatura creis amb l'altitud (de 80 km d'altitud a 350-800 km d'altitud) ;
  • l'exosfèra (de 350-800 km d'altitud a 50 000 km d'altitud).

Ligams extèrnes[modificar | modificar la font]


Exemple.jpg