Ashilhan

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

L'Ashilhan es una cultura de l'Epipaleolitic. Foguèt definida per E. Piette, que descubriguèt e analisèt lo jadiment de Mas d'Asilh (Le Mas d'Azil), Arièja. Aquela cultura s'estendèt dempuèi lo golf de Gasconha fins als Alps e sa cronologia va de 10 500 a 9 000 aC aproximativament. Al començament se pensèt que l'Ashilhan comportava una degradacion culturala del Magdalenian per la manca de noiriduras. Dins la Peninsula Iberica l'Ashilhan se desvolopèt dempuèi la mitat orientala d'Astúrias fins al Bascoat e sos jadiments principals son Zatoga en Navarra, Los Azules en Astúrias e La Pila en Cantàbria.

[Modificar] Indústria

I a una tendéncia cap a la microlizacion amb l'aparicion d'unas puntas caracteristicas (las puntas ashilhanas) que son de laminetas de dors amb l'extrèm en forma de punta. Lo trabalh en fusta se fasiá amb de raspadors corts, denticulats e escotaduras. Las aisinas fachas amb òs indican una reduccion de la quantitat e de la varietat: i a d'arpons aplanats amb d'orificis alongats sus lor basa, rarament decorats. Tanben i a d'espatulas e punchons de material organic.

[Modificar] Art

Lo contrast amb lo periòde cultural anterior es fòrça pichon. L'art rupestre desapereis e l'art mòbli entra en decadéncia.

[Modificar] Tipe de vida

Continua l'estrategia de la caça e la culhida, que venon pus divèrsas. I a un cambiament de las noiriduras animalas en incorporant lo cabiròl e lo singlar, e s'intensifican los recors acuatics (peisses o molluscs). Lo melhorament del clima pendent l'Olocèn permet una màger culhida.