Aranés (parlar)

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar
Còde QRpedia d'estampar per un accès dirècte a aquèth article
Donadas
d · m
aranés
Nuvola apps gaim.png


ISO 4217
Descripcion
Nom scientific
Autor
Taxon superior
Domeni
Règne
Embrancament
Classa
Òrdre
Familha
Genre
Espècias
Reng taxonomic
Estatut de conservacion (IUCN)
Regula
Interagís amb
Endemic a
Taxon tipe
Abreviacion d'autor en botanica
Basionim
Incertae sedis
Sinonim remplaçat
Ancian autor del taxon
Simbòl quimic
Formula quimica
Estat de la matèria
Metòde de determinacion
Sistèma cristalin
Familha de lengas Indoeuropèu
Dialècte
ISO 639-1
ISO 639-2
ISO 639-3
ISO 639-6
ISO 15924
alfabet
còde de lenga IETF
còde de lenga Wikimedia
Fabricant
Desvolopaire
Lengatge de programacion
Conceptor
Domeni d'aqueste mestièr
Version establa
Sistèma operatiu
Plataforma
Mòde de jòc
Motor
Seria
Licéncia
Lançador
Site de lançament
Data de lançament
Tipe d'orbita
Bus satellit
Imatriculacion de l'aeronau
Armament
Primièr vòl
Alimentat per


Parlat en Catalonha
Regions Val d'Aran
Parlat per 5800 personas
Classament pel nombre de locutors  ?ena
Tipologia SVO

Sillabica

Familha lingüistica occitan
gascon
aranés
Estatut oficial
Nuvola apps gaim.png
Lenga oficiala de Catalonha
ISO 639-1 oc (en)
ISO 639-2 oci (en)
ISO 639-3 oci (en)
ISO 639-6 aran (en)
Parent oci (en)
Tipe L (lenga viua)
Senhalizacion oficiau en aranés a Bossòst, Val d'Aran

Er aranés ei era unica forma oficiau der occitan. Ei emplegat ena Val d'Aran. Er aranés apartien ath grup sud-orientau deth gascon (damb eth naut-comengés e eth coseranés) e siguec oficializat coma lengua occitana ena Val d'Aran e en Catalonha.

Era oficialitat der aranés[modificar | modificar la font]

Tamb era aprovacion dera lei 16/1990, de 13 de junhsèga, sus eth règim especiau dera Val d’Aran, er aranés siguec reconeishut coma lengua oficiau. Era Lei 1/1998 de 7 de gèr, de politica lingüistica, en sòn article 7 hè referéncia ara proteccion der aranés.

Tamb era aprovacion deth nau Estatut d'Autonomia de Catalonha er an 2006, er aranés siguec reconeishut coma lengua oficiau de Catalonha. Er article 6.5 ditz eth següent: "Era lengua occitana, nomentada aranés en Aran, ei era lengua pròpria d'aguest territòri e ei oficiau en Catalonha cossent damb eth que establissen aguest Estatut e es leis de normalizacion lingüistica"

Caracteristiques der aranés[modificar | modificar la font]

Trets evolutius comuns tamb eth gascon pirenenc.

  • Pas de F latina a H: FERRUM> hèr
  • Queiguda de N intervocalica: FARINA> haria
  • Aparicion de A- protetica deuant de R iniciau, en tot doblar-se atau era R: ROTA> arròda
  • Evolucion de LL latina interiora o finau a TH: VITELLU> vedèth
  • LL intervocalica passe a R: BELLA> bèra
  • Cap de L finau de sillaba a U semivocau: SAL> sau
  • Metatèsi de –R: VENTRUM> vrente
  • Article pirenenc eth/era

Bèri trets particulars d'er aranés.

  • Era aspiracion dera H non se hè capmès en Aran (totun, se pòt encara sénter un shinhalon a Canejan e Bausen).
  • Prononciacion /a/ dera -a atòna finau (tret comun tamb es parlars de Luishon e de bères vaths de Bigòrra (Azun, Ador eca) e, en Bearn, dera Hauta Vath deth Gave de Pau.
  • Eth /b/ intervocalic passa a /w/ grafiat u: deuant, viuer sauv Pujòlo. Aqueth biaish de prononciar ei frequent en gascon, mès la grafia la nòte tostemp v en gascon der estat francés.
  • Passatge en posicion finau deth diftong -ÈI a -È: tornarè deman. Qu'èi un tret frequent en grup sud-orientau deth gascon (Comenge, Coserans) e en d'auti parlars gascons tanben.
  • Passatge en posicion finau deth diftong - ÒU a -Ò (tret compartit damb bèris parlars gascons, mès que mès de Bigòrra e deu grop sud-orientau).
  • Article plurau definit epicèn (qu'a era madeisha fòrma ath masculin e femenin): es .
  • Plurau en -es des noms en -a: es pèires, coma en luishonés.
  • Plurau en -i des determinants, pronoms e de quauqui noms e adjetius: aguesti, toti. Aqueth tret qu'a ua origina lengadociana antiga.
  • AVER qu'ei eth solet auxiliar: a estat.


Quadre comparatiu tamb d’autes lengües romaniques

FESTA
fête
festa
fiesta
fiesta
festa
hèsta
LUNA
lune
luna
luna
luna
lluna
lua
MELE
miel
miele
miel
miel
mel
mèu
CASTELLUM
château
castello
castillo
castiello / castiel
castell
castèth
ILLA
elle
lei
ella
ela
ella
era
RIDERE
rire
ridere
reír
redir
riure
arrir
CAPRA
chèvre
capra
cabra
craba
cabra
craba

Normativizacion der aranés[modificar | modificar la font]

Er aranés ei normativizat segon era nòrma classica e unitària der occitan, definida iniciaument per Loís Alibèrt. Es nòrmes deth Conselh de la Lenga Occitana son reconegudes oficiaument peth Conselh Generau d'Aran (e donques pera Oficina de Foment e Ensenhament der Aranés) despús 1999.

Mès bèri detalhs dera adaptacion d'aquera normativa ar aranés divergissen der usatge preferenciau des autes varietats gascones: es particularitats araneses son en teoria aplicables tanben en autes varietats de gascon, mès en practica s'utilizen sonque en aranés, ja qu'era rèsta deth gascon preferís solucions mès unitàries. Essenciauments se tracte:

  • dera forma deth plurau femenin en -es en lòc dera grafia -as qu'ei mès unitària e englobanta (ja que pòt prononciar-se [es/ɔs/as] segon es parlars). Ex: hemnes araneses en lòc de hemnas aranesas.
  • de u entre dues vocales en lòc dera grafia v qu'ei mès unitària e englobanta (poguent prononciar-se [w/β] segon es parlars). Ex: auer en lòc d'aver.

Segon era normativa occitana, en absolut, arren non impedís qu'er aranés utilize es formes grafiques mès unitàries coma -as e v.

Era normativa de l'occitan, aplicada ar aranés e a quauques parlars gascons vedins, nòte bères particularitats morfologiques coma es pluraus sensibles masculins en -i (es aranesi "eths aranés") e es articles pirinencs (eth, era, es; aquí es qu'ei era varianta aranesa per eths, eras).

Ispanizacion der aranés[modificar | modificar la font]

Pr'amor dera sua pertanhença ar estat espanhòu, er aranés ei sometut a influéncies pesugues deth castelhan e deth catalan. Atau er aranés a incorporat aquestes darrères decades un arramat de neologismes meridionaus coma actuar (vs. agir), empresa (vs. entrepresa), increment (vs. aumentacion), laborau (vs. professionau), matrícula (vs. inscripcion), oficina (vs. burèu, totun burèu ei un francesime) ath sòn vocabulari tecnic. I a tanben de deformacions de paraules coma abans > abANTES o dempús > despuès, e er ús d'ispanismes coma hasta.

Usatge dera lengua[modificar | modificar la font]

2 e + 1996 2001
Chifres absoludes Percentatge Chifres absoludes Percentatge
Lo comprén 6 795 93,05 6 712 91,88
Lo sap parlar 4 634 65,85 4 700 66,24
Lo sap liéger 4 545 62,29 4 413 60,44
Lo sap escríuer 1 946 26,97 2 016 27,69
Hònt : IDESCAT, Cens lingüístic de l'aranès de 2001[1]

Ena escòla[modificar | modificar la font]

Er aranés qu'ei era lengua d’aprenedissatge des escolans de 3 a 7 ans e era lengua veïculara en toti es centres d’educacion infantila e primària ena Val d'Aran. Eth curriculum der aranés ei eth conjunt d'objectius, contenguts, metòdes pedagogics e critèris d'avaluacion de cadun des nivèus, etapes, cicles, grads e modalitats deth sistèma educatiu que guiden era accion docent. Eth Conselh Generau d'Aran qu'aprovèc per unanimitat eth curriculum der aranés der ensenhament obligatòri en session plenària deth 13 de hereuèr de 1998.

Vejatz tanben[modificar | modificar la font]

Ligams intèrnes[modificar | modificar la font]

Ligams extèrnes[modificar | modificar la font]

Referéncias[modificar | modificar la font]

  1. (ca) Cens lingüístic de l'aranès de 2001