Apollòni de Tiana

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar
Còde QRpedia d'estampar per un accès dirècte a aquèth article
Donadas
v · d · m
Apollòni de Tiana
Picto infobox character.png


Biografia
Picto infobox character.png
Naissença
Decès
Autres informacions
Picto infobox character.png


Identificacions d'autoritats
Picto infobox character.png
VIAF 25393339
GND 118503685
ISNI 0001 1503 4009 0000 0001 1503 4009
LCCN n79004116
ULAN
BNF 12042094x
SUDOC 028622847
CALIS
CiNii
NDL
ISO standard
link=//commons.wikimedia.org/wiki/Category:Apollonius_of_Tyana?uselang=oc Apollòni de Tiana Wikimedia Commons prepausa de documents multimèdia liures sus Apollòni de Tiana.
Apollòni de Tiana

Apollòni de Tiana foguèt un filosòf neopitagorician, predicator e taumaturg dau sègle I, nascut vèrs 16 a Tiana en Capadòcia e mòrt a Efès en 97 ò en 98.

Segon sa legenda, popularizada per la « Vida d'Apollòni de Tiana », una biografia escricha per Filostrat l'Atenenc dos sègles après sa vida, foguèt un viatjaire constant que visitèt lei país a l'entorn de la Mediterranèa e qu'anèt a Babilònia e en Índia onte se restaquèt ai bramans. Caminava pès descauç, ambé cabeladura lònga, en se noirissent de legums, refusant lei bevendas alcolicas e practicant l'abstinéncia sexuala, vivent d'almòina, balhant sei bens ai paures e coucant dins lei temples. Practicava la predicacion, desaconselhava de consomir de carn, condemnava la riquesa excessiva e la decadéncia dei mors e invitava a viure en comunautat, en desirant a la vila d'Efès « una corona de ciutadans verturós puslèu que de bastiments e de portics ». L'emperaire Neron lo forabandiriá de Roma en tant que masc après ressuscitar una jove e l'emperaire Domician, per fòrça, li fariá copar sa barba e sa cabeladura. A Efès, lo 18 de setembre de 96, davant sei discípols, entrariá en transit au mesme moment que l'emperaire Domician èra assassinat a Roma a l'instigacion de sa molher Domícia e dau prefècte dau pretòri.

Sei condiscípols li erigiguèron d'estatuas e de temples. Maugrat sa notorietat e sei nombrosei discípols, establiguèt ges d'organizacion ò de grop formau, e formèt ges de successor per contunhar son prètzfach de predicacion. Sa legenda perdurèt fins a la casuda de l'Empèri Roman.