Apaches

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Apaches
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
Territòris dei tribüs principalas d'apaches au sègle XVIII : chiricahuas (Ch), apaches de l'Oèst (WA), navahos (N), mescaleros (M), jicarillas (J), lipans (L), apaches dei Plans (Pl)
Territòris dei tribüs principalas d'apaches au sègle XVIII : chiricahuas (Ch), apaches de l'Oèst (WA), navahos (N), mescaleros (M), jicarillas (J), lipans (L), apaches dei Plans (Pl)
Geografia
País Estats Units
Region Arizòna, Nòu Mexic
Lenga
Lenga navajo, chiricahua, jicarilla, apache de l'oèst, apache de las planas, lipan
Grop atapascans
Demografia
Populacion
 · Totala 
Autras informacions
Identificants
ULAN
DOI
RKDimages
Rijksmonument
KGS
Historic Places identifier
ID d'artista de MusicBrainz
ID album de MusicBrainz
ID d'òbra de MusicBrainz
Legislator
Identificant BHL
Identificant ITIS
Identificant IUCN
Identificant NCBI
Identificant TPDB
Identificant GBIF
Identificant WoRMS
Numèro EE
Indicatiu
Còde AITA
Còde OACI
Còde mnemonic
Identificant JPL Small-Body Database
Còde de l'observatòri Minor Planet Center
Identificant Structurae
Identificant Emporis
Numèro CAS
numèro EINECS
SMILES
InChI
InChIKey
Còde ATC
Numèro E
Identificant UNII
Numèro RTECS
Identificant ChemSpider
Identificant PubChem (CID)
Numèro ZVG
Identificant ChEBI
Numèro ONU
Còde Kemler
Identificant Drangbank
Mencion de dangièr SGH
Identificant Wine AppDB
Identificant d'un satellit NSSDC
SCN
Wikimedia Commons prepausa de documents multimèdia liures sus Apaches.

Leis Apaches son un ensems de tribüs indianas d'America dau Nòrd que vivián dins lo sud-oèst deis Estats Units d'America e dins lo nòrd dau Mexic. Lei Navahos fan partida deis Apaches mai son de còp considerats coma un pòble separat — mai fòrça pròche — en causa de son importància demografica. Nomadas e caçaires installats dins una region semi-arida, leis Apaches menavan d'incursions recurrentas còntra lei pòbles sedentaris dau sud coma lei Pueblos e s'opausèron per la seguida ai colons espanhòus e estatsunidencs. Pasmens, foguèron vencuts dins lo corrent de la fin dau sègle XIX e obligats de migrar vèrs de resèrvas indianas. A l'ora d'ara, son subretot installats dins de resèrvas d'Arizòna e de Nòu Mexic. De minoritats importantas existisson tanben dins leis estats d'Oklahoma e de Tèxas.

Liames intèrnes[modificar | Modificar lo còdi]

  • Geronimo, cap apache famós de la fin dau sègle XIX.

Bibliografia[modificar | Modificar lo còdi]

Nòtas e referéncias[modificar | Modificar lo còdi]