Anglosfèra

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar


L'anglosfèra es un neologisme anglés que designa los païses que l'anglés i es lenga mairala o una de las lengas oficialas. Lo tèrme anglofònia es sinonim e recomendable.

L'anglés es la lenga mairala de 340 000 000 de personas e una lenga segonda per mai de 450 000 000. Es la segonda lenga del mond pel nombre de locutors (800 000 000) e la primièra pel prestigi e l'influéncia.

A la periféria d'aquela anglosfèra, i a de mai de personas qu'utilizan l'anglés de biais ponctual, sobretot dins lo comèrci, lo trabalh o lo torisme. Estimar lor nombre exact es una tasca de mal far. Lo nombre de personas qu'an de basis en anglés es plan important mas las estimacions porgidas son sovent discutiblas. Per exemple, Eurobaromètre [1] dins son enquesta de 2012, declara que 21% de los que declaran parlar anglés coma lenga forestièra en Euròpa autoevaluan que lo pòdon parlar realament plan ben, mentre que 31% autoevaluan lor nivèl a quicòm de vertadièrament basic.

Es aital que, segon Eurobaromètre, se 51% dels Europèus an de coneissenças en lenga anglesa, 13% parlan anglés coma lenga mairala, 8% lo parlan plan ben, e 12% ne parlan que las basas rudimentàrias (18% essent dins de situacions intermediàrias entre basic e bon). La causida dels critèris per determinar çò qu'es vertadièrament un locutor d'una lenga son atal d'un importància majora vist que cambian completament la dòna. Mas, çò segur, se pòt pas enançar de cap de biais que siá que i auriá 51% de vertadièrs locutors de l'anglés en Euròpa o 39% en França (vèire lo wiki anglofòn), levat s'òm vòl far perdre tot sens al tèrme locutor.


Nivèls[modificar | modificar la font]

L'anglosfèra es un conjonch eterogenèu que l'anglés i jòga de fonccions plan diferentas.


Se pòdon destriar 5 nivèls segon l'importància de la lenga anglesa dins los païses respectius:


- lenga mairala, oficiala e dominanta (ex. R.-U.)


- lenga oficiala e dominanta (ex.Libéria)


- lenga cooficiala en competicion amb una (o d'autras) lenga(s) (ex.Índia)


- lenga oficiala segondària (ex.Sodan), sobretot utilizada dins qualques sectors especifics


- lenga sens oficialitat mas usada per las relacions internacionalas e de còps dins lo païs (ex.Bangladèsh)


Se lo nivèl 1 e 2 son lo còr de l'anglosfèra, los autres nivèls an una posicion mai complèxa. Es aquí que las especulacions e las aproximacions dins las estimacions dònan lòc a de chifras contestablas.


De mai las competéncias practicas e fonccionalas dels locutors son de mal determinar dins aquelas estimacions que dònan de chifras plan variadas segon los autors.


L'anglosfèra de lenga mairala es lo còr d'aquel conjonch amb los E.-U. coma centre principal e lo R.-U. coma centre segondari.

Anglosfèra mairala[modificar | modificar la font]

L'anglosfèra mairala enclau los païses de lenga mairala anglesa mas exclau los païses que la majoritat de la populacion a una autra lenga mairala que l'anglés.

Stricto sensu[modificar | modificar la font]

L'anglosfèra mairala stricto sensu enclau los païses de lenga mairala anglesa mas exclau los païses que la majoritat de la populacion i parla una varietat creòla de l'anglés Se tracha de 6 païses e de qualques de sos dependéncias.

Païs Populacion 2012  % anglés mairal Nombre (anglés mairal)  % anglés total L1 e L2 Nombre anglés total L1 e L2 estatut
E.-U 314 500 000 80,3% 252 500 000 95,1% 299 100 000 lenga oficiala de facto e cooficiala localament dins qualques Estats.
R.-U. 63 200 000 92,1% 58 100 000 99% 62 600 000 oficial e cooficial al nivèl local amb las lengas regionalas.
Canadà 34 900 000 58,3% 20 300 000 85% 29 700 000 oficial amb lo francés al nivèl federal, al nivèl local cooficial amb qualques lengas amerindianas.
Austràlia 21 700 000 76,8% 16 700 000 97% 21 000 000 oficial de facto.
N.-Z. 4 400 000 80% 3 520 000 98% 4 312 000 oficial amb lo maori e la lenga del signas neozelandesa.
Eire (Irlàndia) 4 400 000 78% 3 400 000 95% 4 180 000 oficial amb l'irlandés.


Atencion, pels E.-U. e Austràlia las chifras son bufadas perque dins aquestes païses se compta los que parlan anglés a l'ostal e pas los qu'an l'anglés coma lenga mairala. Se calèsse chifrar los que an realament l'anglés coma lenga mairala, aquelas chifras serián de aperaquí 75% pels E.-U. e 70% per Austràlia.

Al total, aqueles païses representan un conjonch consequent de 443 100 000 d'estatjants que l'anglés i es la lenga dominanta e mairala per la majoritat de la populacion. I a pasmens qualques lengas concurrentas dins aquel espaci (francés, espanhòl, lengas localas, regionalas, immigrantas).

Los qu'an l'anglés per lenga mairala son al mens 336 000 000 (75,8%). 94,1% de la populacion (417 000 000) pòdon parlar anglés.

Lato sensu[modificar | modificar la font]

Se tracha dels païses qu'an una lenga creòla de basa anglesa coma lenga mairala principala (e pas l'anglés estandard). Çaquelà l'anglés es utilizat a totes los nivèls e tanben se mescla amb lo creòl gràcias a de fenomènes conoscuts coma basilèct, mesolèct, acrolèct e continuum creòl. Se tròban en America.

Dins aquela classificacion qualques elements son mai problematics:

- païses que los creolofòns son minoritaris (ex. Belize)

- païses que la varietat creòla a pas una basi anglesa ( ex. Sta Lucia, Dominica)

Seràn pasmens enclauses dins la lista pramor que l'anglés estandard domina lo païsatge linguistic d'aqueles païses. Aqueles païses son: Jamaïca, Grenada, Trinitat e Tobago, Sant Cristòl e Nevis, Bahamas, Antigua e Barbuda, Dominica, Sta Lucia, Sant Vincenç e las Grenadinas, Barbada, Guyana e Belize. Cal ajustar tanben las dependéncias britannicas e americanas dins las Antilhas. Amassa aqueles païses representan mai de 6 000 000 d'estatjants que parlan creòl, anglés o ambdós.

Anglosfèra oficiala[modificar | modificar la font]

Se tracha de païses que l'anglés i es oficial. Cal destriar los païses que i es tanben la lenga dominanta de la vida publica, escolara e administrativa ex. (Libéria, Ghanà), e los païses que l'anglés i es en competicion per l'estatut oficial dominant (ex. India, Pakistan, Singapor).

Mai de trenta païses an l'anglés coma la (o una) de sas lengas oficialas. Es aquí que se tròban la majoritat dels 450 000 000 d eperosnas qu'utilizan l'anglés coma lenga segonda.

Anglosfèra periferica[modificar | modificar la font]

Se tracha de païses que l'anglés i es pas pus la lenga oficiala mas qu'an servat una tradicion anglofila. Per exemple, l'anglés es utilizat internacionalament, mas rarament dins los afars intèrns. (ex. Bangladesh, Nepal, Malesia, Egipte...).

A aquel grop, se pòt restacar los rics païses del golfe persic qu'an recebut d'importantas communautats forestièras qu'utilisan l'anglés coma lingua franca.

De mai, i a tanben un nombre de personas pro important que mestreja l'anglés coma lenga forestièra.

Referéncias[modificar | modificar la font]

- recensament 2011 Austràlia rencensament australian 2011

- rencensament american e estimacions 2007 http://www.census.gov/hhes/socdemo/language/data/acs/ACS-12.pdf