Anastasio Somoza Debayle

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar
v · d · m
Anastasio Somoza Debayle
President.svg
Tachito Somoza y su esposa Hope en el Retiro.jpg
President de Flag of Nicaragua.svg Nicaragua
Periòde de govèrn: 1 de mai de 1967 - 1 de mai de 1972
Predecessor: Lorenzo Guerrero Gutiérrez
Successor: Triumvirat de govèrn
{{{Títol_politic2}}}
Periòde de govèrn: 1 de decembre de 1974 - 17 de julhet de 1979
Predecessor: Triomvirat de govèrn
Successor: {{{Successor2}}}
{{{Títol_politic3}}}
Periòde de govèrn: {{{Periòde_govèrn3}}}
Predecessor: {{{Predecessor3}}}
Successor: {{{Successor3}}}
{{{Títol_politic4}}}
Periòde de govèrn: {{{Periòde_govèrn4}}}
Predecessor: {{{Predecessor4}}}
Successor: {{{Successor4}}}
Data de naissença: 5 de decembre de 1925
Luòc de naissença: León, Nicaragua
Data de decès: 17 de setembre de 1980
Luòc de decès: Asunción, Paraguai
Maridat amb: Hope Portocarrero
Profession: militar e òme politic
Partit politic: Partido Liberal Nacionalista

Anastasio Somoza Debayle (1925-1980) militar e òme politic, foguèt president de Nicaragua entre 1967 e 1972, e entre 1974 e 1979. Coma comandant de la Guarda Nacionala, mantenguèt lo poder efectiu durant lo periòde entre 1972 e 1974. Foguèt lo darrièr membre de la familha Somoza qu'exerciguèt lo poder, après lo sieu paire e lo sieu fraire, una dinastia qu'aviá començat en 1936.

[modificar] Biografia

Foguèt lo segond filh de Anastasio Somoza García, que se venguèt lo president de Nicaragua en 1936. Lo mai jove dels Somozas foguèt educat en Florida e a Long Island abans de dintrar a l'Acadèmia Militar de West Point, ont se va graduar en 1946. L'an seguent, lo sieu paire lo nomenèt cap de la Garda Nacionala.

Après l'assassinat del paire en 1956, l'ainat dels Somozas, Luis Somoza Debayle, prenguèt la presidéncia. En 1967, après la mòrt del fraire, Anastasio Somoza foguèt elegit president pel primièr còp. Li calguèt daissar la carga lo 1972 perque la lei enebissiá la reeleccion immediata.

En decembre del meteis an, un tèrratrem devastèt la capitala, Managua, en daissant mai de dètz mila mòrts e practicament tota la vila destruida. Se decretèt la lei marciala e Somoza, coma cap de la Garda Nacionala, se venguèt lo dirigent de facto del país. Posteriorament, se descobriguèt que la familha Somoza s'èra apropriat de la màger part de l'ajuda internacionala porgida après lo tèrratrem.

Somoza foguèt pasmens reelegit President en 1974. A comptar d'aquel moment, quitament lo Glèisa Catolica començava a èsser contra el. A la fin de las annadas setanta, de grops defensors dels dreches umans denonciavan las violacions d'aqueles dreches comeses pel govèrn de Somoza. Lo supòrt als sandinistas creissiá per tot lo país. La guerrilha del FSLN lo va desrocar lo 17 de julhet de 1979 e li calguèt fugir a Miami. Foguèt assassinat l'an d'après a Asunción (Paraguai).

Precedit per
Lorenzo Guerrero Gutiérrez
Coat of arms of Nicaragua.svg
President de Nicaragua
1967 - 1972
Seguit per
Triomvirat de govèrn
Precedit per
Triomvirat de govèrn
Coat of arms of Nicaragua.svg
President de Nicaragua
1974 - 1979
Seguit per
Francisco Urcuyo Maliaños
Aisinas personalas
Espacis de noms

Variantas
Accions
Navigacion
Contribuir
Bóstia d'aisinas
Autras lengas