Amnistia Internacionala
|
||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Devisa : It is better to light a candle than to curse the darkness.[1] Val mai alucar una candela que malasir l'escuritat |
||||||||||||
|
|
||||||||||||
| Creacion | Julh de 1961 | |||||||||||
| Tipe | ONG | |||||||||||
| Sèti | Mondial (secretariat general a Londres) | |||||||||||
| Membre(s) | 2,2 milions de membres e volontaris | |||||||||||
| Secretari General | Salil Shetty (1èr de julhet de 2010) Irene Khan, Seán MacBride, Martin Ennals, Peter Benenson, Thomas Hammarberg, Eric Baker, Ian Martin i Pierre Sané |
|||||||||||
| Persona(s) clau(s) | Peter Benenson fondator | |||||||||||
| Sit web | http://www.amnesty.org | |||||||||||
Amnistia Internacionala (AI) (en anglés: Amnesty International) es una associacion internacionala que trabalha per la defensa dels dreches de l'Òme. En 1977 recebèt lo Prèmi Nobel de la Patz per sa ferma luta contra la tortura dins lo monde.
Somari |
Istòria [modificar]
Tèxt catalan de traduire :
Amnistia Internacional es va fundar al Regne Unit, i el seu primer objectiu fou l'alliberament d'un grup d'estudiants empresonats a Portugal.
Un dia de 1961 l'advocat britànic Peter Benenson va llegir a The Observer una noticia sobre dos estudiants portuguesos que havien estat empresonats per haver fet un brindis por la llibertat. Això el va impulsar a publicar el 28 de maig un article al mateix diari titulat Els presoners oblidats (en anglès The Forgotten Prisoners) fent una crida als lectors per efectuar una campanya de correspondència donant suport a aquests estudiants.
Aquest article foguèt publicat e traduch a altres diaris del món. El juliol de 1961 es realitza la primera reunió de delegats de Bèlgica, Regne Unit, Alemanya, Irlanda, Suïssa i els Estats Units per establir un movement internacional permanent en pro de la defensa de la libertat d'opinion e religion.
Des d'aleshores AI ha denunciat violacions dels drets humans en pràcticament tots els països del món, inclosos els règims democràtics. Les campanyes més habituals consisteixen en pressionar els governs per l'alliberament dels presos polítics o de consciència. Per tal de preservar la seva independència, Amnistia Internacional es finança només amb les aportacions dels seus membres.Objectius [modificar]
Los objectius principals d'Amnistia Internacionala son :
- La desliurança dels presonièrs per motius de consciéncia (aqueles que son estats empresonats per aver exercit lo lor drech a exprimir las soas cresenças politicas o religiosas de faiçon pacifica),
- L'obtencion d'un judici just per los presonièrs politics,
- L'abolicion de la tortura,
- La denonciacion de las disparicions e assassinats politics,
- L'abolicion de la pena de mòrt, coma de totas las formas de tortura e tractaments crudèls per los presonièrs,
- La condamnacion dels abuses fachs pels grops d'oposicion inclusent la presa d'ostatges, la tortura e la mòrt de presonièrs, e mai los assassinats intencionals e arbitraris,
- L'assisténcia als exiliats que son en perilh per que son pas respectats lors dreches dins lors païses d'origina,
- La cooperacion amb d'autras ONG, amb las Nacions Unidas e amb las organizacions intergovernamentalas de caractèr regional,
- L'organizacion de l'educacion als dreches de l'Òme e de programas per crear una consciéncia sus aquel tèma.
Secretaris Generals [modificar]
| Secretari General | Mandat | |
|---|---|---|
| Peter Benenson | 1961–1966 | |
| Eric Baker | 1966–1968 | |
| Martin Ennals | 1968–1980 | |
| Thomas Hammarberg | 1980–1986 | |
| Ian Martin | 1986–1992 | |
| Pierre Sané | 1992–2001 | |
| Irene Khan | 2001–2010 | |
| Salil Shetty | 2010 – |
Articles ligats [modificar]
Ligams extèrnes [modificar]
- Sit web d'Amnistia Internacionala (en)
- Pagina Oficiala de l'institut Nobel, Prèmi Nobel de la Patz 1977 (en)
- Espanha (es), França (fr) e Itàlia (it).