Amiga

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar

L'Amiga es una familha d'ordinators personaus comercializada per Commodore International entre 1985 e 1994. Lo feble pretz de l'intrada de gamma e lei capacitats multimèdia mai avançadas que lei compatibles IBM e Macintosh d'aquela epòca l'an rendut totplen popular per leis amators de videojuecs e lei demomakers. Mai d'un detzenat d'annadas après que siegue arrestada sa produccion, demorèt una referéncia dins la scena demo, que pervenguèt a subrepassar lei demomakings PC au moment de l'Assembly 2006 amb Starstruck[1].

Au començament deis annadas 2010, la marca aparten a Amiga International, que sa politica es de licenciar l'emplec de son nom en de societats exterioras. Lo sistèma d'operacion AmigaOS es totjorn en desenvelopament e d'ordinators coma l'AmigaX1000 son produsits, emai aguesson pauc de veire amb leis Amigas classic (per aquestei versions son totjorn produsidas de cartas d'acceleracion materiala que permeton de multiplicar sei capacitats).

Modèls[modificar | modificar la font]

Les modèles
Nom Annada Forma de la bòstia Mercat Processor AmigaOS Chipset
Amiga 1000[2] 1985 USA (Nov)
1986 Europe
ordinator de burèu domestic 68000 7 MHz 1.0 OCS
Amiga 500[3] 1987 maquina d'escriure domestic 68000 7 MHz 1.3 OCS
Amiga 500+[3] 1991 maquina d'escriure domestic 68000 7 MHz 2.04 ECS
Amiga 2000[3] 1987 ordinator de burèu professionau 68000 7 MHz 1.3 OCS
Amiga 1500[4] 1990 ordinator de burèu professionau 68000 7 MHz 1.3 et 2.04 ECS
Amiga 3000[3] 1990 ordinator de burèu professionau 68030 25 MHz 2.04 ou Unix ECS
Amiga CDTV[5] 1991 set-top box domestic 68000 7 MHz 1.3 OCS
Amiga 600[6] 1992 maquina d'escriure domestic 68000 7 MHz 2.05 ECS
Amiga 1200[3] 1992 (Dec) maquina d'escriure domestic 680ec20 14 MHz 3.0 AGA
Amiga 4000[3] 1992 ordinator de burèu professionau 68030 ou 68040 25 MHz 3.0 AGA
Amiga CD32[7] 1993 (Sep) consòla de videojuecs domestic 680ec20 14 MHz 3.1 AGA

Generalitats[modificar | modificar la font]

La familha deis ordinators Amiga èra mai que mai conoissuda per sei capacitats graficas avançadas e son arquitectura materiala particulara. L'ordinator èra bastit a l'entorn d'un processor Motorola 68000 (e seguents) qu'èra sostengut dins sa gestion deis operacions complèxas (vidèo, sons, carcul aritmetic) per de co-processors especifics a la maquina e que diferavan segond lei modèls OCS, ECS ò AGA per lei darriers Amigas comercializats.

Una maquina de creacion conoissuda per sei juecs[modificar | modificar la font]

Tre lo començament, Electronic Arts e Activision començan d'asatar sei produccions sus Amiga. Faudrà esperar l'arribada de Defender of the Crown, de Cinemaware, per veire enfin lei capacitats graficas superiora de la maquina de Commodore esplechadas. A la fin deis annadas 1980, l'Atari ST demòra la maquina privilegiada per desenvelopar lei juecs, e l'Amiga disposa generalament de conversions directas qu'utilizan pas sei capacitats mai avançadas. Faudrà esperar la publicacion de Shadow of the Beast en 1989 per l'editor britanic Psygnosis per començar de veire lo valat se cavar entre lei produccions especificament desenvelopadas per Amiga e leis autras. D'ara enlà, la maquina aculirà de mai en mai de juecs de qualitat, d'unei que vendràn d'alhors de grands classics dins lo monde dei videojuecs, coma Populous, Another World, Battle Squadron, Flashback, Dune, Zool ò Sensible Soccer.


De nombroseis societats de videojuecs comenceron per programar sus Amiga

  1. http://www.youtube.com/watch?v=eUv0jSYRBZo
  2. (en)http://oldcomputers.net/amiga1000.html
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 (en) Karl Jeacle,Amiga surfin´,1996,(ISBN 9781855500075)
  4. (en)http://www.amigahistory.co.uk/a1500.html
  5. (en) Andy Slaven, Video Game Bible, 1985-2002,Trafford Publishing - 2002,(ISBN 9781553697312)
  6. (en)http://www.amiga600.de/a600capab.htm
  7. (en)http://www.amiga-hardware.com/showhardware.cgi?HARDID=32