America Centrala

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
(Redirigit dempuèi America Centrau)
L'America Centrala

L'America Centrala (var. America Centrau) es la part del continent american situada entre la frontièra sud de Mexic, en America del Nòrd, e la frontièra nòrd-oèst de Colómbia, en America del Sud. Es diferenta de la Mesoamerica que, d'un ponch de vista istoric, s'alarguèt de las regions Sud de Mexic fins al Nòrd de Còsta Rica via la còsta Pacifica de Nicaragua abans la conquista espanhola.

La diferéncia entre las frontièras geograficas e las frontièras administrativas, e tanben l'istòria coloniala e las diferéncias culturalas dins la region fan variar la definicion de l'America Centrala.

Dins sa definicion mai comuna, l'America Centrala compren los païses seguents :

Se pòt dins d'unes cas ajustar a aqueles païses las Antilhas.

Definicions[modificar | Modificar lo còdi]

Definicion geografica[modificar | Modificar lo còdi]

L'America Centrala s'alarga de l'Istme de Tehuantepec (Mexic) al nòrd fins al Golf d'Uraba (Colómbia) al sud ; es bordada pel Golf de Mexic e la mar de las Caribas a l'èst e per l'ocean Pacific a l'oèst.

Cal doncas inclure a la definicion comuna, los Estats mexicans de Chiapas, de Tabasco, de Campeche, de Yucatan e de Quintana Roo e una part del departament colombian de Chocóla.

Definicion istorica e politica[modificar | Modificar lo còdi]

A l'epòca coloniala, l'America Centrala foguèt contrarotlada parcialament per la capitanariá generala de Guatemala que cobrissiá las regions ara ocupadas per Guatemala, Belize, Honduras, Salvador, Nicaragua e Còsta Rica. A l'independéncia (1821-1822), la capitanariá venguèt las Províncias Unidas d'America Centrala puèi la Republica Federala d'America Centrala. Los Estats d'uèi venguèron independents d'aquela Federacion dins las annadas 1830.

Aqueste passat, en bandir Panamà e Belize d'aviat colonizat pels angleses, creèt una identitat centreamericana dins aquestes païses. Existís a mai una diferéncia en espanhòl entre la definicion geografica, « América Central » (America Centrala), e la definicion istorica e politica: « Centroamérica » (Centreamerica).

Existís uèi d'organizacions regionalas resultant d'aqueste passat, coma lo Mercat Comun d'America Centrala (MCAC) o lo Sistèma d'Integracion Centreamericana (SICA), que sos païses membres fondadors son los cinc païses « istorics » : Guatemala, Honduras, Salvador, Nicaragua e Còsta Rica. Per simplificar, aquestes cinc païses son definits coma l'America Centrala ; Belize e Panamà son considerats coma caribans (tanben las Guaianas); e Panamà, el, es definit coma sud-american.

Mas Panamà integrèt lo Parlament Centreamerican en 1992 e a lo projècte d'integrar lo SICA. Belize, el, es ja membre del SICA mas pas del MCAC, que li agrada mai lo CARICOM. Dempuèi 2004 lo Parlament Centreamerican aculhís de deputats de la Republica Dominicana (Aqueste país es integrat economicament e politicament mai que mai a l'America Centrala). Vesèm doncas que la definicion politica de l'America Centrala es encara fòrça cambiadissa.

Geografia[modificar | Modificar lo còdi]

L'America Centrala

Generalitats[modificar | Modificar lo còdi]

L'America Centrala es traversada per un sistèma montanhós « la Cordilhèra centrala » que sos soms culminan a 4000 m. Situada a l'interseccion de la Placa cariba, de la Placa nòrd-americana e de la Placa de Cocos, una cadena volcanica bordeja la còsta Pacifica al nòrd de la region e la còsta cariba al sud.

La còsta cariba es constituida per una selva tropicala, prolongacion d'Amazonia, força pauc espitalièra. Amb aquesta selva, l'America Centrala compta 7 % de la biodiversitat mondiala. La còsta pacifica, pus espitalièra pr'amor que mai seca mercé al relèu que l'apara del clima cariban, compta, ela, la màger part de la populacion centreamericana.