Alfred Loisy
|
||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Naissença | ||||||||||||
| Decès | ||||||||||||
| País | ||||||||||||
| VIAF | 159854 | |||||||||||
| GND | 118574124 | |||||||||||
| ISNI | 0001 2117 4147 0000 0001 2117 4147 | |||||||||||
| LCCN | n79058837 | |||||||||||
| BNF | 134757496 | |||||||||||
| SUDOC | 027663884 | |||||||||||
Alfred Loisy (1857-1940) foguèt un teologian modernista francés.
Nasquèt a Ambrières dins lo departament de Marna. Estudièt al Collègi Episcopal de Saint-Dizier ont decidiguèt d'entrar al seminari.
S'especializèt dins la lenga ebrieva a l'Institut Catolic de París, que son rector, Maurice Le Sage d'Hauteroche d'Hulst, li fisèt lèu un cors; mas en 1893 foguèt revocat per sas idèas modernistas e foguèt nommat almoinièr d'un convent, encargat de l'educacion d'unas mainadas. Continuèt sas recèrcas, en publicant utilizant un escais e en manifestant son desacòrd amb los dògmas de la Glèisa.
En 1902 faguèt aparéisser L'Evangèli e la Glèisa per refutar L'Esséncia del Cristianisme del teologian protestant Harnack ; son libre foguèt condemnat per mantuna diocèsi.
Après la publicacion de « Simplas reflexions sul decrèt del Sant Ofici Lamentabili sane exitu e sus l'enciclica Pascendi dominici gregis », ont refusava de soscriure dita enciclica, Piu X l'escomengèt (1907) vitandus doncas qu'èra interdich a tot catolic de li adreçar la paraula. Ensenhèt fins a 1932 al Collègi de França.
