Alemands de Romania

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar

Los Alemands de Romania constituisson un grop etnic amenaçat d'Euròpa. Los Alemands son presents en Romania dempuèi 800 ans mas fa dos milenis que de populacions germanicas se son installadas o an traversat aqueles territòris. An jogat un ròtle plan important dins l'istòria e dins la cultura romanesas. A l'ora d'ara son sonque 36 884[1] ( de comparar amb 786 000 en 1939).

Istòria[modificar | modificar la font]

Lengas[modificar | modificar la font]

Los Alemands de Romania parlan gaireben tots romanés coma lenga primièra o segonda. D'unes que i a sabon tanben l'ongrés.

En 2002,[2] sus 59 764 Alemands, 42 014 avián l'alemand (tots dialèctes) coma lenga mairala (70,3%), 11 094 lo romanés (18,6%), 6 413 l'ongrés (10,7%) e 243 d'autras lengas (0,4%).

Dins Romania tota, 44 888 personas avián l'alemand coma lenga mairala (42 014 Alemands (93,6%), 1655 Romaneses, 497 Ongreses e 722 d'autras originas).

Cada grop alemand parla un dialècte o un parlar diferent. D'unes que i a sabon pas l'alemand estandard, subretot demest los ancians. Aqueles parlars son a se morir.

L'alemand estandard es ensenhat dins las escòlas etnicas alemandas e es la tresena lenga estrangièra mai estudiada en Romania ( après l'anglés e lo francés).

Religions[modificar | modificar la font]

Los Alemands de Romania son en general catolics o protestants, coma los Ongreses de Romania. Los Romaneses son, eles, ortodòxes a mai de 90%.

En 2002,[3], 36 040 èran catolics romans (60,3%), 1542 grecocatolics (2,6%), 16 127 protestants (27%), 5246 ortodòxes (8,8%) e 809 (1,3%) d'autras religions o sensa religion.

Los diferents grops[modificar | modificar la font]

Los Alemands de Romania constituisson pas un grop unitar. Son devesits en mai d'un grop per de causas istoricas e d'etnogenèsi.


Los Saxons[modificar | modificar la font]

Los Saxons de Transilvania en 1850 amb tres zònas de concentracion (Sibiu, Braşov e Bistrița)

Los Saxons de Transilvania consituisson lo grop per excelléncia dels Alemands de Romania. Es a aqueles que se pensa quand òm se referís als Alemands de Romania.

Se son installats dins la region al sègle 12 e an participat activament a la vida locala en fondant de ciutats e en desvolopant l'economia. De consultar: lista de las ciutats e dels vilatges fondats pels Saxons de Transilvania.

En 1900, representavan encara la majoritat de la populacion de Sibiu. Ara i representan una minoritat pauca[4] nombrosa (2011, 1%).

De consultar tanben: Saxons de Transilvania.

Los Soabes[modificar | modificar la font]

Los Soabes de Banat son a l'ora d'ara estimats a mens de 10 000. S'installèron dins la region a partir de 1718, data de la conquista pels Austriacs.

Per mai de detalhs: Soabes de Banat

Los Soabes de Satu Mare[modificar | modificar la font]

Los Alemands de las montanhas de Banat[modificar | modificar la font]

Los Landlers[modificar | modificar la font]

Los Landlers son una minoritat plan reducha en nombre que demòra a Sibiu , Apoldu de Sus e Cristian. Parlan un dialècte diferent dels Saxons de Transilvania. La majoritat dels Landlers a emigrat en Alemanha après 1989. La minoritat, en Romania, comptariá mens de 200 membres en 2013. En 2002, i aviá encara 66 Alemands a Cristian e 74 a Apoldu de Sus. Es una minoritat en via de disparicion.

Los Zipsers[modificar | modificar la font]

Los Alemands de Dobroja[modificar | modificar la font]

Los Alemands de Dobroja èran una minoritat alemanda vivent en Dobrogea. Amb la Segonda Guèrra mondiala an gaireben desaparagut coma minoritat locala en 1945.

De consultar: Alemands de Dobrogea.

Los Alemands de Bucovina[modificar | modificar la font]

Installada a partir de 1815, la minoritat alemanda de Bucovina a desaparegut en 1945 amb lo rapatriament dels darrièrs membres de la communautat. En 1910, representèron duscas 21% de la populacion de Bucovina.

Los Alemands de Bessarabia[modificar | modificar la font]

Demografia[modificar | modificar la font]

Germanii din Romania (2002).png



Los Alemands representèron fins a la Segonda Guèrra mondiala, mai o mens 4% de la populacion romanesa. Amb la desfacha de 1945, l'arribada dels comunistas e lor casuda en 1989, mai de 90% dels Alemands abandonèron aquelas regions que i vivián de còps que i a dempuèi de sègles.


Las principalas communautats alemandas al sègle 20 en Romania[5]
Grop etnic 1930 1977 2002
Saxons de Transilvania
230.000
170.000
18.000
Soabes de Banat
237.000
138.000
19.000
Soabes de Satu Mare
27.000
8.000
6.000
Alemands de las montanhas de Banat
37.000
22.000
6.000
Landlers
6.000
4.000
250
Alemands de Bucovina
75.000
Alemands de Dobrogea
12.000
Alemands de Bessarabia
81.000

Situacion actuala e perspectivas[modificar | modificar la font]

Lo nombre d'Allemands a l'ora d'ara (36 884) ne fa una pichona communuatat sensa comparason amb l'importància istorica de la preséncia alemanda dins aquelas regions.

Pasmens, se constata una revalorizacion de l'eiretatge alemand en Romania e un image globalament positiu d'Alemanha. Se concretiza per exemple per la frequentacion de las escòlas alemandas per de Romaneses que pensan que la conoissença de l'alemand pòt ajudar sos enfants dins l'avenidor[6]. Per aquesta rason, los Alemands que representan 3% del total de las minoritats, representavan gaireben 10% dels escolans en lenga minoritària (de fach la majoritat dels escolans son pas d'Alemands).

Nòtas e referéncias[modificar | modificar la font]

  1. Donadas oficialas del recensament de 2011
  2. http://www.insse.ro/cms/files/RPL2002INS/vol4/tabele/t3.pdf
  3. recensament http://www.insse.ro/cms/files/RPL2002INS/vol4/tabele/t5.pdf
  4. Recensament de 2011
  5. Hannelore Baier, Martin Bottesch, u.a.: Geschichte und Traditionen der deutschen Minderheit in Rumänien (Lehrbuch für die 6. und 7. Klasse der Schulen mit deutscher Unterrichtssprache). Mediaș 2007
  6. http://www.old.edu.ro/minoritati_4.html