Alcaloïde
Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
|
||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| BNFC | 9880 | |||||||||||||
 |
Wikimedia Commons prepausa de documents multimèdia liures sus Alcaloïde. | |||||||||||||
Los alcaloïdes son de substàncias naturalas en màger part sintetizadas pels vegetals e qu'an de proprietats farmacologicas importantas e una toxicitat enauçada, sovent a de dòsis feblas. Mai rarament se pòdon encontrar tanben d'alcaloïdes d'origina bacteriana, fongica o animala. Son de compausats basics que se pòdon traire per una reaccion acid-basa.
Estructura quimica [modificar]
Quimicament se caracterizan per la preséncia d'un o mai d'un atòm d'azòt inserit dins un cicle. Los nuclèus de basa principals son:
- Pirolidina: per exemple l'igrina de la còca
- Pridina: per exemple la nicotina del tabat
- Piperidina: per exemple conina de la ciguda.
- Pirolizidina: per exemple retronecina dels saniçons.
- Lupiana: per exemple sparteïna de las ginèstas.
- Tropana: per exemple atropina de la beladòna, cocaïna de la còca.
- Quinoleïna: per exemple quinina del Quinquina.
- Isoquinoleïna: per exemple boldina de la boldo, emetina de l'ipecacuana, morfina de l'òpi.
- Indola: per exemple ergotamina de Claviceps purpurea, eserina de la fava de Calabar, vincamina de la Pichona Pervenca.
- Imidazòl: pilocarpina del Jaborandi.
