Alambic

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Alambic
Esquèma d'un alambic.
Cornuda modèrna de laboratòri

L' alambic (de l'arabi al-inbiq الأنبيق), es l'aisina utilizada per a destillacion dels lequids mejans un processus d'evaporacion per caufatge seguent de la condensacion per refregiment. Trobam las primièras descripcions de l'alambic al sègle IX dins lo "Libre dels secrets" d'Ar-Razin. Tanben ne faguèt una descripcion Abu Al-Qasim, al sègle XI. Èra utilizat per produire de perfums, medicinas e l'alcòl de fruches fermentats.

Es una aisina de destillacion simple que se constituís per una cornuda, que se calfa la mescla. Los vapors emesas pojan dins la partida superiora e es refrejan dins un serpentin situat dins un recipient refrigerat per aiga. Lo lequid resultant s'escampa dins lo vas terminal.

Los alambics de laboratori son de veire, e aqueles utilizats per destillar bevendas alcolicas se fabrican normalament de coire, perque aquel element dona pas lo gost a l'alcòl, resistís als acids e condusís plan la calor.

Quan se destillan de liquids venents de la fermentacion alcolica de fruchs, coma l'alòl bolhís a una temperatura , inferiora a aquela de l'aiga (80 °C), los vapors que d'en primièr se forman son d'aquel, mas encara mesclats amb una pichona proporcion d'aiga, e se capita destillar una substància amb mai gra alcolic que l'original.

Vejatz tanben[modificar | Modificar lo còdi]

Ligams extèrnes[modificar | Modificar lo còdi]

Referéncias[modificar | Modificar lo còdi]