Absida

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar
Representacion esquematica d'una catedrala. Lo cabèç d'aquel temple i a tres absidiòlas dispausadas de forma radiala e dubèrtas cap a un deambulatòri.

L'absida es una construccion adossada a la nau o a las naus d'una glèisa o santuari, plan sovent de forma mièg circulara, pasmens que n'i a de quadrangularas (absidas carradas) e poligonalas. Sovent es cobèrta d'una vòlta (sovent de quart d'esfèra) e de costuma se tròba darrièr l'altar formant de capèlas.

Ont s'i installan lo presbitèri o un altar.

Quand una o mai absidas se tròban en una posicion segondària o son de dimensions redusidas a respècte d'una autra dins un meteis edifici, se nomenan absidiòlas. Dins aquel cas son plaçadas contra l'edifici e son dubèrtas en forma radiala a l'entorn d'un deambulatòri.

Concernissent los estils artistics, e malgrat que se tròba tot lo long de l'istòria de l'art, las composicions d'absidas, seguent de multiplas solucions e disposicions, trobèt lo vam a l'epòca romanica.

Absida de la capèla de Santa Agata de Lengon