Òli d'oliva

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar
Venda d'òli d'oliva e d'objètes de fusta d'olivièr sus un mercat de Provença.

L'Òli d'oliva es la matèria grassa alimentària tracha de las olivas (fruches de l'Olivièr) per trissatge dins un truèlh d'òli. Es una de las basas del regim mediterranèu.

Utilizacion[modificar | modificar la font]

Òli d'oliva, varietat tanche

L'òli d'oliva es coneguda dempuèi la mai nauta antiquitat: los Grècs ancians e los Romans l'utilizavan ja per lar cosina (a l'origina de la cosina mediterranèa) e per lors produiches cosmetics, coma los Ebrieus per alucar lor candelièr.

L'òli d'oliva pòt èsser utilizada cruda (dins de salsas o per remplaçar lo burre dins les pastas per exemple) o cuècha (per la cosida de la carns o dels legums o pel freginat). Es important pasmens de l'utilizar pas a tròp nauta temperatura (mai de 210 °C), aldelà de que se deteriora. Pasmens resistís mai a la calor que las autras òlis (a l'entorn de 180 °C).

Tasta[modificar | modificar la font]

Sas caracteristicas organolepticas varian en foncion del terrador e de las praticas agronomicas, de la variatat, e de l'estadi de maturitat a la culhida. Ara, es un produch de consomacion corenta, mas los amators causisson de botelhas que lo pretz arriba a vegadas cap a aquels dels grands vins. D'efècte, fòrça òlis d'olivas son classadas en AOC.

D'olivas negras de Provença de Niom sus ram.

Las caracteristicas organolepticas son amassadas en tres rubricas principalas:

  • Gost : l'amarum es lo sol gost que pòt presentar l'òli d'oliva. Se determina l'intensitat a la tasta.
  • Aròmas : l'ensems de las sensacions aromaticas d'un òli constituís son fruitat, se'n determina l'intensitat a la tasta, sa categoria (fruitat madur, fruitat verd, fruitat negre) e sa descripcion analogica (remembra la poma, la tomata …).
  • Sensacions quinestesicas e tactilas: un òli d'oliva se pòt presentar una sensacion especifica, o picant, e diferentas d'onctuositat. Se determina l'intensitat del picant a la tasta.

Produccion[modificar | modificar la font]

Icòna de detalh Article detalhat : Extraccion de l'òli d'oliva.

Per obtenir un litre d'òli cal 4 a 10 quilogramas d'olivas seguent la varietat d'oliva utilizada e son nivèl de maturitat. Lo metòde d'extraccion utilizat a pauc d'incidéncia. Pasmens, los molins utilisant de premsas podon pas utilizar d'olivas ricas en aiga (de redement flac en òli) a causa de la fluiditat excessiva de la pesta.


Caracteristicas e composicion[modificar | modificar la font]

Còde QRpedia d'estampar per un accès dirècte a aquèth article
Donadas
d · m
Òli d'oliva
Òli vegetal (WikiData) e  Òli alimentari (WikiData)
Tube2portailchimie.jpg
OliveOil.png
Descripcion de la bandièra
Descripcion dau blason
Descripcion deu sagèth
Latitud
Longitud
Generalitats
Tube2portailchimie.jpg
Partida de
Sosclassa de Òli vegetal (WikiData) e  Òli alimentari (WikiData)
Nomenat d'aprèst
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
Situat dens
País
Sit oficial
ISO 4217
Descripcion
Nom scientific
Autor
Taxon superior
Domeni
Règne
Embrancament
Classa
Òrdre
Familha
Genre
Espècias
Reng taxonomic
Estatut de conservacion (IUCN)
Regula
Interagís amb
Endemic a
Taxon tipe
Abreviacion d'autor en botanica
Basionim
Incertae sedis
Sinonim remplaçat
Ancian autor del taxon
Simbòl quimic
Formula quimica
Estat de la matèria
Metòde de determinacion
Sistèma cristalin
Familha de lengas
Dialècte
ISO 639-1
ISO 639-2
ISO 639-3
ISO 639-6
ISO 15924
alfabet
còde de lenga IETF
còde de lenga Wikimedia
Fabricant
Desvolopaire
Lengatge de programacion
Conceptor
Domeni d'aqueste mestièr
Version establa
Sistèma operatiu
Plataforma
Mòde de jòc
Motor
Seria
Licéncia
Lançador
Site de lançament
Data de lançament
Tipe d'orbita
Bus satellit
Imatriculacion de l'aeronau
Armament
Primièr vòl
Alimentat per


Formula bruta
Nom IUPAC
Numèro CAS 68153-21-9
Còde ATC 268-870-6
Còde PubChem
Còde DrugBank
Aparéncia
Unitats del SI & CNTP,
exceptat indicacion contrària.


Identificants
Tube2portailchimie.jpg
BNE
GND 4202972-7
ULAN


DOI
RKDimages
Rijksmonument
KGS
Historic Places identifier
ID d'artista de MusicBrainz
ID album de MusicBrainz
ID d'òbra de MusicBrainz


Legislator
Identificant BHL
Identificant ITIS
Identificant IUCN
Identificant NCBI
Identificant TPDB
Identificant GBIF
Identificant WoRMS
Numèro EE
Indicatiu
Còde AITA
Còde OACI
Còde mnemonic
Identificant JPL Small-Body Database
Còde de l'observatòri Minor Planet Center
Identificant Structurae
Identificant Emporis
Numèro CAS
numèro EINECS
SMILES
InChI
InChIKey
Còde ATC
Numèro E
Identificant UNII
Numèro RTECS
Identificant ChemSpider
Identificant PubChem (CID)
Numèro ZVG
Identificant ChEBI
Numèro ONU
Còde Kemler
Identificant Drangbank
Mencion de dangièr SGH
Identificant Wine AppDB
Identificant d'un satellit NSSDC
SCN
Commons-logo.svg Wikimedia Commons prepausa de documents multimèdia liures sus Òli d'oliva.

Las caracteristicas de l'òli d'oliva son las seguentas:

  • punt de fumada: 210 °C contre 180 °C per la temperatura normala de freginat.
  • densitat: 0,92 (1 litre d'òli d'oliva pèsa prèp de 920g).
  • apòrt caloric: 9 kcal per grama
  • conservacion: l'òli d'oliva rancís mens aviat mercé a son indici d'iòde pauc enauçat: 78/88 contra 83/98 per l'òli de cacauèt e 120/132 per l'òli de virasolelh. Se consèrva melhor s'es servada al fresc e aparada de la lutz. Es melhor de la consomar dins los dos ans aprèp la fabricacion.

L'òli d'oliva es compausada de prèp de 99 % de matèria grassa alimentària. L'1 % demorant constituís los compausat menors; sont l'esqualèn, los alcòls triterpenics, de steròls (β-sitosteròl), de fenols, e de derivats de la Vitamina E[1].

La matièra grassa de l'òli d'oliva es compausada de triglicerids. Aqueles son constituits d'acids grasses diferents, que la reparticion es caracteristica de l'òli d'oliva, e a un nivèl de detalh mai pichon, diferentas varietats del luòc de produccion. Quand de triglicerids son desgradats, los acids grasses que los constituisson son desligats e van liurament dins l'òli: son alara ditz « acids grasses liures ». Lor porcentatge dins l'òli es çò que se nomena « aciditat » de l'òli, e s'exprimís en « gramas d'acid oleíc liure per 100 gramas d'òli ». Aquela aciditat se percep pas jamai coma un gost acid, mas segon la degradacion, puslèu per un gost de moisit.

Composicion en acids grasses dels òlis d'oliva (%) 1
Acid gras Nom Mejana centrada Primier quartil² Tresen quartil²
C16:0 Acid palmitic 11.8 11,9 10.9 10,8 12.7 12,7
C16:1ω9 Acid ipogeíc³ 00.12 0,12 00.11 0,11 00.14 0,14
C16:1ω7 Acid palmitoleíc 00.81 0,80 00.62 0,61 01.08 1,07
C17:0 Acid margaric4 00.08 0,08 00.05 0,05 00.12 0,12
C17:1ω8 Acid margaroleíc4 00.15 0,14 00.10 0,09 00.25 0,22
C18:0 Acid estearic 02.2 2,26 01.9 1,90 02.7 2,69
C18:1ω9 Acid oleíc 72.6 72,2 68.9 68,9 75.1 75,0
C18:1ω7 Acid cisvaccenic³ 02.3 2,28 02.0 1,95 02.7 2,69
C18:2ω6 Acid linoleíc 07.9 8,35 06.5 6,64 10.1 10,7
C18:3ω3 Acid linolenic 00.65 0,65 00.60 0,59 00.70 0,70
C20:0 acid eicosanoíc 00.37 0,38 00.34 0,35 00.42 0,44
C20:1ω9 Acid gondoíc 00.28 0,29 00.25 0,25 00.31 0,32
C22:0 Acide beenic 00.11 0,12 00.10 0,10 00.12 0,13
C24:0 Acid lignoceric 00.05 0,05 00.04 0,05 00.05 0,06
Acids grasses saturats5 14.8 14,9 14.0 14,2 15.6 15,5
Acids grasses monoinsaturats5 76.6 76,1 73.4 72,9 79.1 78,6
Acids grasses polïinsaturats5 08.6 9,02 07.2 7,28 10.8 11,5

Notas

  1. font : Basa de donnadas FATG-BD01, Ollivier D. , Pinatel C., Artaud J., Le Nouvel Olivier, N°44 març-abril de 2005. Basa de donadas establida a partir de valors observadas suls òlis de 46 varietats cultivadas en França, las produccions de 5 AOC francesas, e los òlis de 6 païses mediterranèus, çò que fa un total de 1400 escapols analizats. Darrièra mesa a jorn: Basa de donadas FATG-DB04-FCP, rapòrt Olea 2020 DOM D III) 3-Annexe 10, Pinatel C.
  2. Lo primier quartil e lo segond quartil encastran 50 % de las mejanas per variatats apelacions.
  3. Las publicacions que detalhan pas los isomèrs regropan l'acid oleíc e l'acid vaccenic jos la denominacion acid oleíc, coma l'acid palmitoleíc e l'acide ipogeíc jol nom acid palmitoleíc.
  4. Las publicacions que quantifican pas los tauses en acid margaric e margaroleíc establisson lo percentatge dels autres acids grasses sens prendre en compte aqueles acids grasses.
  5. Las valors dins aquelas linhas correspondon pas a la somas de las colonmas, perque son obtenguts en totalizant los totals per categorias de saturacion independentament su las valors brutas.

Etiquetatge[modificar | modificar la font]

(Reglamentacion europèa)

Categorias[modificar | modificar la font]

Ancian moulin d'òli
Sortida de l'òli de la centrifujosa d'axe vertical (estapa finala del procediment estandard d'extraccion)

A la venda al detalh, existís pas que doas categorias d'òlis d'oliva verges: òli d'oliva verge extra (HOVE) e òli d'oliva verge (HOV). La categoria òli d'oliva verge extra es superiora segon de critèris quimics e de critèris organoleptics. L'aciditat liure (vejatz mai naut) es limitada a 0,8 % per l'HOVE alara que pòt aténher 2,0 % per l'HOV. Los paramètres d'oxidacion son tanben leugièrament mai sevèrs. Los critèris organoleptics son evaluats per de juradas apropriadas, l'HOVE es sens de decas, alara qu'una HOV pòt aver de decas fins a un nivèl de 2,5 sus una escala de 10 punts.

Existís de categorias d'òlis d'oliva verges inferieras (corenta e lampanta), mas son pas destinadas al consomator e son resevadas al negòci o a l'industria.

Existís tanben d'òlis d'olivas obtengudas per rafinatge industrial, puèi comercializadas, aprèp assemblatge amb de l'HOVE o de l'HOV, jol nom de: « òli d'oliva compausada d'òlis d'oliva rafinadas e d'òlis d'oliva verges ». Aquels òlis son mens en mens presentas sul comèrci de detalh.

Las diferentas categorias d'òli d'oliva recevon un nom correspondent a de critèris fixats per la reglementacion[2][3] :

  • los « òlis d'oliva verges » son obtenguts a partir del fruch de l'olivièr sonque per de procediments mecanics o d'autres procediments fisics dins de condicions (termicas) que provòcan pas d'alteracions de l'òli e avent pas subís cap de tractament diferent que lo lavatge, la decantacion, la centrifugacion o la filtracion, levat los òlis obtengudas per solvant o per de mesclas amb d'òlis d'autra natura. So de chucs de fruches pur e mai lo taus d'aciditat de l'òli es bas, melhora es la qualitat. Se classa per òrdre de qualitat descreissenta en « òli d'oliva verge extra » (sens decas organolepticas, preséncia de fruitat, e aciditat inferiora a 0,8 % exprimida en acid oleíc), « òli d'oliva verge » (intensitat maximala de las decas organolepticas 3,5 sus 10, preséncia de fruitat, aciditat maximala 2 %), « òli d'oliva verge corenta » (intensitat maximala de las decas organolepticas 6 sus 10 e aciditat maximala 3,3 %) e « òli d'oliva verge lampanta » (deca organoleptica superiora a 6 sus 10 e/o aciditat superiora a 3,3 %). Dins la reglamentacion europèa, la categoria « òli d'oliva verge corenta » existís pas mai e los òlis correspondents son regropadas dins la categoria « òli d'oliva verge lampanta ».
  • los « òlis d'oliva rafinadas » son obtenguts pel rafinatge (industrial) d'òlis d'oliva verges, que l'aciditat liura exprimida en acid oleíc deu pas èsser superiora a 0,3g per 100g e que las autras caracteristicas son conformas a aquelas previstas per aquela categoria.
  • los « òlis d'oliva compausats d'òlis d'oliva rafinats e d'òlis d'oliva verges » son constituidas per una mescla d'òli d'oliva rafinada e d'òlis d'oliva verges autre que lampanta, que l'aciditat liure pòt pas èsser superior a 1,0 g per 100 g.
  • los « òlis de rosegat d'oliva brutas » son obtenguts per tractament al solvant de rosegat d'oliva, levat los òlis obtenguts per mescla amb d'òlis d'autra natura.
  • los « òlis de rosegat d'oliva rafinats » obtenguts pel rafinatge d'òli de rosegat d'oliva bruta, que l'aciditat liura pòt pas èsser superior a 0,3 g per 100 g.
  • los « òli de rosegat d'oliva » son obtenguts par mèscla d'òli de rosegat d'oliva rafinat e d'òli d'oliva verge autre que lampant que lo taus en acid oleíc passa pas 1,0 g per 100 g.

biais d'obtencion[modificar | modificar la font]

Se pòt trobar dos tipes de mencion sul biais d'extraccion: « primièra pression a freg » e extraccion a freg . Aquela doas mencions garantisson, segon la reglamentacion europèa, una extraccion realizada en dejos de 27 °C. La mencion « primièra pression e freg » exprimís que l'òli es obtengut amb de premsas, materièl de fòrça granda regression, remplaçat per de sistèms de contunh e centrifujosas, menent a la mencion extraccion a freg.

Provenéncia[modificar | modificar la font]

Botelhas d'òli d'oliva de diferents païses

Dins l'Union Europèa, la mencion d'una provenéncia es obligatòria pels òlis d'oliva verges e verges extra dempuèi 2002[4]. Las mencions de provenéncia autorizadas son limitadas a la mencion del país d'origina, o d'un airal geografic reconegut (AOC, AOP, DOP, IGP). Es enebit de portar dins l'etiquetatge una mencion del departament o de la region se s'agís pas d'un airal d'appellacion (per exemple es enebit de mencionar « òli d'oliva de Var » o « òli d'oliva d'Andalosia » perque aquelas regions correspondon pas a d'appellacions enregistradas). Pasmens, quin que siá lo país de l'Union Europèa que ven l'òli, pòt èsser mencionat sus l'etiquetatge pas que la provenéncia europèa, çò que dona pauc de precision. L'embotelhador es liure de portar mai de precision citant lo país membre precís, s'aquò presenta un avantatge per la comercializacion.

L'origina de l'òli d'oliva es definida pel luòc de culhida de las olivas e lo luòc de transformacion. Atal, la mencion « òli d'oliva de França » significa que l'òli foguèt obtenguda d'olivas culhidas e trissadas en França.

De las 7 AOP 6 son en Occitània , segon la legislacion europèa:

Botelhas d'òli d'olivas de Provença (AOC)


L'autre es:

  • òli d'oliva de Corsega - Oliu di Corsica[12]

Produccion mondiala[modificar | modificar la font]

En 2007, La produccion mondiala d'òli d'oliva èra de à 2,72 milions de tonas (font FAO).

Botelhas d'òli d'olivas de Niom

Los quinze païses seguent representon 99,5 % del total: (en tonas)

País Produccion
(tonas)
Percentatge
Espanha Espanha 1 179 100 43,3 %
Flag of Italy.svg Itàlia 550 000 20,2 %
Flag of Greece.svg Grècia 367 000 13,5 %
Flag of Morocco.svg Marròc 280 000 10,6 %
Flag of Turkey.svg Turquia 180 000 6,6 %
Flag of Tunisia.svg Tunisia 120 000 4,4 %
Flag of Syria.svg Siria 60 000 2,2 %
Flag of Algeria.svg Argeria 45 000 1,7 %
Flag of Portugal.svg Portugal 29 000 1,1 %
Flag of Jordan.svg Jordania 27 977 1,0 %
Flag of Argentina.svg Argentina 10 000 0,37 %
Flag of Libya.svg Libia 6 800 0,25 %
Flag of Lebanon.svg Liban 5 300 0,19 %
Flag of Croatia.svg Croàcia 4 500 0,17 %
França França 4 000 0,15 %

Consomacion[modificar | modificar la font]

França impòrta mai de 95 % de sa consomacion, prèp de 90 000 tonas, subetot demuèi Espanha, d'Itàlia e Grècia. Pasmens expòrta una partida de sas introduccions fins a Belgica, los Estats Units d'America, Alemanha, que la consomacion aumentèt fòrça aquels darrièrs ans. Las exportacions d'òlis d'olivas francesas son minoras.

Aquelas estatisticas de consomacion son establidas en quilogramas d'òli per abitant e per an (font COI) :

País Consomacion
(kg/an/ab.)
Flag of Greece.svg Grècia 20
Flag of Libya.svg Libia 16
Flag of Italy.svg Itàlia 12
Espanha Espanha 10
Flag of Portugal.svg Portugal 5
Flag of Algeria.svg Argeria 1,2
França França 0,4

Santat[modificar | modificar la font]

Aliment de basa del regim cretés, a de proprietats beneficas per la santat, subretot sul plan cardiovascular, mercé al taus en vitamina A, vitamina E e en acids grasses monoinsaturats. Los benfaches ligats a las vitaminas son subretot observats amb la consomacion d'òli freja, perque las vitaminas son destruidas al delà de 40 °C. Al repècte dels autres òlis contenant d'acids grasses insaturats, l'òli d'oliva es pro estable a la coseson e garda los efièches benefics sul colesteròl. Permet de lutar contra lo càncer del sen[13].

Notas e referéncias[modificar | modificar la font]

  1. "khallouki-2003" (en) Khallouki F, Younos C, Soulimani R, Oster T, Charrouf Z, Spiegelhalder B, Bartsch H, Owen RW (2003) Consumption of argan oil (Morocco) with its unique profile of fatty acids, tocopherols, squalene, sterols and phenolic compounds should confer valuable cancer chemopreventive effects. European journal of cancer prevention. 12(1):67-75. PMID 12548113
  2. Legislacion comunautària en vigor: annèxe del document 392R0356 (Denominacion e definicions dels òlis d'oliva e dels òlis de rosegats d'oliva visats a l'article 35)
  3. Conselh Oleicòl Internacional: (fr)Denominacion e definicions dels òlis d'oliva
  4. [1]
  5. (fr)òli d'oliva de Niom
  6. (fr)òli d'oliva de la val deis Bauç
  7. (fr)òli d'oliva d'Ais de Provença
  8. (fr)òli d'oliva d'auta Provença
  9. (fr)òli d'oliva de Provença
  10. (fr)òli d'oliva de Niça
  11. (fr)òli d'oliva de Nimes
  12. òli d'oliva - Oliu di Corsica
  13. (fr)L’òli d’oliva luta contra lo càncer del sen Claire Peltier; 6 de julhet de 2010

Vejatz tanben[modificar | modificar la font]

Articles connèxes[modificar | modificar la font]

Ligams extèrnes[modificar | modificar la font]